Entre els molts problemes que apareixen a l'horitzó del Futbol Club Barcelona, alguns d'ells de forma molt immediata, hi ha el de comptar amb un lateral esquerre de garanties. Ningú no pot dubtar de la qualitat de Jordi Alba però la seva edat -ja passa dels 30 anys- i les contínues lesions no el perdonen. I el fixatge del brasiler Junior, que ha costat 12 milions d'euros fixes i 8 més en variables, no s'acaba d'entendre atès que no és millor que d'altres jugadors del planter que mai no tindran una oportunitat. Un cop més, hi ha per mig els famosos intermediaris i el seu afany per omplir-se les butxaques.

El futbol no és una ciència exacta i s'acostumen a donar les situacions més sorprenents i imprevisibles. Un cas és el d'en Juan Miranda González, un sevillà de 19 anys que, en l'edat de juvenil, va preferir fitxar pel Barça abans que fer-ho pel Reial Madrid.
 
Miranda és un defensa lateral esquerre (porta el número 3 a la samarreta) que ha tingut una curta però positiva carrera esportiva. Ja en la primera temporada a la Ciutat Esportiva va aconseguir el campionat de lliga juvenil, i el 20 d'agost del 2017 va debutar al Barça B i es va convertir en el primer jugador nascut l'any 2000 que jugava a segona divisió. Un paquet no ho podia ser.
 
Internacional en les categories inferiors per la selecció espanyola (a 14 anys ja el van cridar a la sub-16), Ernesto Valverde li va donar una oportunitat al primer equip en aquella eliminatòria de Copa contra la Cultural Leonesa el 31 d'octubre del 2018, i poc després arribava a jugar a la Lliga de Campions contra el Tottenham.

Tot semblava indicar que en podria tenir més, però el cert és que des del primer moment Valverde mai va considerar que, segons el seu criteri, reunís les qualitats idònies per poder triomfar al club barcelonista. I el darrer cop que va comptar amb Miranda va ser en la final de la Supercopa de Catalunya. Fa pocs mesos es va proclamar campió d’Europa amb la selecció sub-19 i fins i tot va aconseguir marcar dos gols, un fet gens habitual en ell.

La direcció tècnica del Barça va parlar amb Miranda i li va proposar jugar cedit a un equip on pogués jugar habitualment i així poder demostrar les seves possibilitats. Van ser diversos clubs, tant espanyols com europeus, els que el van voler incorporar, entre ells la Juventus i el Betis. Però el jugador va preferir fer-ho al Schalke 04 alemany. Els tècnics no consideraven que fos la millor opció, però finalment se'l va cedir el passat mes d'agost per dues temporades i, com ja  acostuma a ser massa freqüent, sense ingressar ni un euro. El Barcelona, això sí, es reservava l'opció de repescar-lo quan acabi la cessió.

Al club alemany s'ha hagut de conformar a jugar els amistosos, ja que els partits oficials els ha hagut de veure des de la banqueta o, el que és pitjor, a la graderia. Però el més sorprenent de tot és que el jugador ha acceptat perfectament aquesta situació i comenta que, a Alemanya, s'hi troba molt a gust i que està aprenent com mai no s'ho hauria pensat i que això li resultarà profitós de cara el futur. No sabem qui aconsella el jove lateral, però qualsevol jugador que no trepitgi el terreny de joc es devalua molt aviat. I no sembla que Miranda ho entengui.

El que si es pot assegurar és que, si Valverde continua com a entrenador del Barcelona, Miranda no hi tornarà. Amb un canvi de tècnic tot seria possible perquè, amb oportunitats i confiança, el lateral sevillà no té res a envejar a altres defenses del club com el brasiler Júnior o futurs fixatges que costaran un bon grapat de milions. Però el que si sembla clar és que, per ara, Miranda es conforma amb molt poc.