11 medalles d'or, 20 de plata i 15 de bronze: aquest és el palmarès olímpic dels atletes catalans que participen sols o en parella a la màxima competició esportiva del món. Si Catalunya es pogués presentar als Jocs Olímpics com un país més, els seus èxits esportius serien envejables per molts altres estats. Unes medalles que es quadrupliquen si es té en compte les aportacions catalanes als equips espanyols, en molts casos imprescindibles.
El piragüista Saúl Craviotto lidera el rànquing català amb dues medalles d'or, una a Pequín el 2008 i una a Rio el 2016, una de plata a Londres el 2012 i una de bronze a Rio. El 2020 va sumar una cinquena medalla, aquest cop en equip, en la categoria de K-4 2.000 metres. També amb quatre medalles individuals, Mireia Belmonte, amb l'espectacular victòria als 200 metres papallona a Rio de Janeiro, dues plates a Londres i un bronze també al Brasil.
A aquestes 46 medalles, aconseguides per esportistes en categories individuals o dobles, cal sumar-li les 157 assolides per altres jugadors que han pujat al podi formant part d'equips espanyols, moltes vegades, sent imprescindibles per a les seves victòries. Gemma Mengual, Andrea Fuentes, Gisela Morón i Irina Rodríguez van ser claus per a la plata de natació sincronitzada als Jocs de 2008 a Pequín i sense els germans Gasol, Juan Carlos Navarro o Ricky Rubiola plata de bàsquet d'aquell mateix any, i el bronze el 2012 a Londres, haurien estat impossibles. I la forta presència catalana —i una cistella a l'últim segon de la barcelonina Anna Cruz—van permetre la classificació de la selecció de bàsquet als Jocs de Rio de Janeiro, on van ser subcampiones.
De fet, és molt habitual que els equips estatals estiguin formats gairebé només per catalans. La selecció espanyola de waterpolo, que va mossegar plata a Londres i a Tòquio, fa tres anys, hagués pogut portar perfectament una senyera a l'escut perquè la pràctica totalitat de jugadores eren catalanes, liderades per Jennifer Pareja, una de les millors waterpolistes de la història i llegenda viva del Club Natació Sabadell. Moltes de les jugadores que es van coronar al Japó ja són a París per a intentar revalidar aquesta medalla o, encara millor, aconseguir l'or.
En solitari o liderant els seus respectius equips, esportistes catalans ha pujat al podi olímpic en 203 ocasions, sobretot a partir dels Jocs de Barcelona del 92. En categories individuals, els Jocs d'Atenes del 2004 van suposar una fita per a l'atletisme català, que va assolir un total de vuit medalles, de les quals va destacar l'or de Gervasi Deferr en el salt de poltre o un doblet de la domadora eqüestre Beatriu Ferrer-Salat.
L'hoquei herba és on més medalles s'han penjat: cinc catalanes, Núria Olivé, Elisabeth Maragall, Anna Maiques, Cèlia Corres i Carmen Barea van guanyar l'or el 1992 a l'Estadi Olímpic de Terrassa, L'equip masculí, format gairebé íntegrament per catalans, ha sumat 32 medalles de plata en tres jocs diferents (Moscou, Atlanta i Pequín) i 10 medalles de bronze a Roma. Deixant de banda els esports d'equip, és en el tenis on més medalles ha aconseguit Catalunya: 10 en total, incloent-hi l'or de Marc López a Rio de Janeiro en la categoria de dobles i quatre trofeus, dos de plata i dos de bronze, d'Arantxa Sánchez Vicario, la tenista catalana amb més medalles olímpiques.
A continuació podeu consultar totes les medalles olímpiques assolides per atletes catalans. S'hi troben llegendes de l'esport com el porter Ricard Zamora, Pep Guardiola -en la seva etapa com a futbolista- la tenista multimedallista Arantxa Sánchez Vicario, les nedadores Gemma Mengual, Mireia Belmonte i Ona Carbonell o l'exporter del Barça d'handbol David Barrufet.