No es canta mai, però diuen que es cantava i es canta. Ho fan els mitjans de comunicació sempre que un equip de futbol guanya o està a punt de guanyar la Lliga. És l'"Alirón", una paraula que s'ha associat a la fita d'aconseguir aquets torneig que ha assolit el Barça contra el Deportivo de la Corunya aquest diumenge. El setè en deu anys.

En l'argot del periodisme esportiu, els de Valverde han cantat l'"Alirón", però l'origen d'aquesta expressió és força desconegut. La teoria que més s'ha consolidat per explicar les raons per les quals un equip campió de Lliga canta el famós "Alirón" es fonamenta en una història de miners, concretament a Biscaia a finals del segle XIX. Buscaven ferro, i van aprendre a anunciar als seus caps, gairebé sempre anglesos, el descobriment de les vetes més pures, que els proporcionaven paga doble.

Ferro pur era traduït de l'anglès "All iron", dues paraules escrites amb guix i que llegides a l'espanyola i tal com rajava sonava "Alirón". La paraula passava de boca en boca amb l'alegria de qui sabia que cobraria més pel descobriment, per la qual cosa el vocable va quedar associat amb la festa i el concepte de victòria. Tan és així, que els èxits esportius de l'Athletic de Bilbao eren festejats a principis del segle XX com si es tractés d'una descoberta de ferro pur, i fins i tot la cupletista Teresa Zazá va col·locar la paraula en una cançó en la qual es festejaven els primers triomfs de l'equip bilbaí. 

En España entera triunfa la canción del ¡Alirón!
Y no hay chico deportista que no sepa esa canción
Y las niñas orgullosas hoy le dan su corazón a cualquiera de los once del Athletic campeón.