L’11 de setembre de 1936 Catalunya va celebrar la seva Diada en unes condicions molt especials. Tot just dos mesos abans de la festa nacional, el general Francisco Franco havia liderat un cop d’estat contra la legalitat republicana que havia provocat l’esclat de la Guerra Civil. Aquesta circumstància va marcar la celebració del primer Onze de Setembre en temps de guerra, convertint la Diada en un clam en favor de les Milícies Antifeixistes.
En aquest sentit, l’esport va jugar un paper molt important durant la festa nacional catalana essent protagonista de diversos actes que es van realitzar tant el mateix 11 de setembre com els dies immediatament posteriors a la Diada. La primera de les activitats que va comptar amb una nodrida representació de l’esport va ser l’ofrena matinal al monument a Rafael Casanova on van participar nombrosos clubs esportius així com el Comitè Català Pro Esport Popular, una entitat nascuda el mateix 1936 i que havia estat la responsable de l’organització de la frustrada Olimpíada Popular que havia de disputar-se a Barcelona per fer ombra als Jocs Olímpics del Berlín nazi. Aquesta entitat, dedicada a la promoció de l’esport popular i l’antifeixisme, va desenvolupar un paper clau a l’hora de planificar els actes esportius de la Diada, que tenien com a finalitat la recollida de fons per ajudar les Milícies Antifeixistes que combatien en el front contra les forces franquistes.
En el marc de la celebració de la Diada, el Comitè Català Pro Esport Popular va realitzar una crida, que es recollia a la portada d’El Mundo Deportivo del mateix 11 de setembre, que fixava com a "obligació mínima" pels esportistes a la rereguarda la participació matinal a la "desfilada simbòlica davant del monument de Rafael Casanova, heroic defensor, el 1714, de les llibertats catalanes avui novament amenaçades pel feixisme pretorià" i l’assistència vespertina a la "gran manifestació ciclista que se celebrarà al parc de la Ciutadella com a testimoni d’adhesió a la causa de la República i per ajudar econòmicament a les glorioses Milícies del Poble". Més enllà de la Diada, també es feia esment a l’obligació dels esportistes "joves, forts, àgils i valents que no eren indispensables a la rereguarda" a allistar-se immediatament per combatre al front de batalla.
El principal acte esportiu de l’11 de setembre de 1936 va ser, doncs, la cursa ciclista que es va celebrar al parc de la Ciutadella durant la tarda de la Diada i que va comptar amb la participació d’una cinquantena de corredors. D’entre ells, destacava la presència de Mariano Cañardo, el "català d’Olite" que havia tornat expressament a Barcelona per participar en l'efemèride després d’haver-se quedat a França amb posterioritat a la disputa del Tour de 1936, que havia coincidit amb l’aixecament feixista que havia desencadenat la guerra. Cañardo, que el juny de 1936 s’havia proclamat per sisena vegada guanyador de la Volta a Catalunya, estava acompanyat d’una altra de les grans estrelles ciclistes del moment, el madrileny Julián Berrendero, que havia aconseguit el gran premi de la muntanya al Tour de 1936 i que també havia decidit quedar-se al nord dels Pirineus un cop esclatada la guerra.
La cursa ciclista celebrada l'11 de setembre de 1936 al parc de la Ciutadella Foto: Hemeroteca «Mundo Deportivo»
Tot i la presència de Cañardo i Berrendero, la victòria final a la carrera dels asos, la cursa més atractiva d’una vetllada que es completava amb una competició entre clubs que va ser guanyada per l’Associació Ciclista Montjuïc, va ser pel corredor català Joan Plans, que també vestia el mallot del club de la Muntanya màgica. Malauradament, Mariano Cañardo, un dels ciclistes més aclamats pels milers d’espectadors que es van aplegar a la Ciutadella, va haver d’abandonar com a conseqüència d’una caiguda.
Malgrat aquesta circumstància, l’aspecte esportiu de la carrera era més aviat secundari: allò veritablement rellevant de la cita era l’adhesió entusiasta a la causa de la República i a la lluita de les Milícies Antifeixistes d’un públic que va aclamar en tot moment els ciclistes, que abans de la competició havien desfilat amb les banderes dels seus respectius clubs, com també va fer-ho amb els participants de la cursa atlètica de torxes que es va celebrar amb la caiguda del vespre.
Aquesta singular competició va comptar amb la participació de nou equips i va sortir del monument a Rafael Casanova per acabar a la plaça de Sant Jaume, sota l’atenta mirada de Lluís Companys, que contemplava el final de la prova des del balcó del Palau de la Generalitat. La victòria en aquesta cursa de torxes va ser pels atletes que defensaven la samarreta del Barça, que tenien en Joaquim Roca el seu capità. Va ser precisament en aquesta condició que Roca va pujar al despatx del president Companys per tal de fer-li entrega de la torxa victoriosa. El president, però, va declinar l’ofrena i va demanar al capità blaugrana que la diposités als peus del monument de Rafael Casanova.
Si bé la cursa de torxes va cloure els actes celebrats l’11 de setembre de 1936, la commemoració esportiva de la Diada va continuar l’endemà a la tarda amb un festival de natació a la piscina de Montjuïc, que va acollir la segona edició del Critèrium dels Asos, una competició on reconeguts esportistes de diferents disciplines van nedar 50 metres i on tots els beneficis van ser destinats a les Milícies Antifeixistes.
El plat fort de la celebració esportiva de la Diada de 1936 va arribar, però, el 13 de setembre. Aquell diumenge, Barcelona va ser escenari d’una desfilada d’esportistes i milicians que van recórrer els carrers de la ciutat, des del Parc de la Ciutadella fins a l’estadi de Montjuïc. L’actual recinte olímpic, batejat des de 2001 amb el nom de Lluís Companys, va acollir la realització de diverses proves atlètiques, d’un matx de rugbi, i d’un partit de futbol entre el Barça i l’Espanyol.
Les proves atlètiques celebrades a l’estadi de Montjuïc el 13 de setembre de 1936 Foto: La Humanitat
Que la competició no era l’element primordial de la cita ho demostra que la durada del derbi futbolístic entre els dos principals clubs de la Ciutat Comtal, que va acabar amb victòria blanc-i-blava per 1-0, va ser escurçada a tan sols quaranta cinc minuts perquè la nit queia a l’estadi després de la desfilada antifeixista que durant gairebé una hora havia despertat l’entusiasme del públic.
La vetllada es va desenvolupar sota l’atenta mirada del president Lluís Companys l’arribada del qual va provocar l’aturada de la segona part del partit de rugbi. Companys va ser rebut a la porta del recinte per Jaume Miravitlles, el secretari general de les Milícies Antifeixistes, i un cop va entrar a l’estadi va ser llargament ovacionat pels espectadors. Des de la tribuna presidencial, Companys va veure com les diferents delegacions esportives desfilaven puny enlaire al compàs d’Els Segadors, de La Internacional i de l’Himne de Riego.
La desfilada a l’estadi de Montjuïc durant els actes de la Diada de 1936 Foto: Hemeroteca «Mundo Deportivo»
El president va cloure la jornada amb un discurs en què es va congratular per la unió de banderes de diferents colors que havien onejat al vent durant la desfilada i que va qualificar de "símbol de la unió del poble que no ha de trencar-se mai per assolir l’anhelada victòria". Les seves paraules, que van acabar amb una forta i emocionada abraçada dedicada a la ciutadania de Catalunya que se sacrificava en el combat contra el feixisme, van anar seguides d’una ensordidora ovació que va tancar els actes esportius de la Diada.
Amb ells, tant el Comitè Català Pro Esport Popular com els diferents moviments socials que els havien impulsat, pretenien posar de manifest la importància de l’esport en la lluita contra el feixisme. De fet, aquestes entitats denunciaven que malgrat els procediments del feixisme per simular progressos en l’àmbit esportiu, "aquests avenços no feien sinó forjar una joventut de músculs forts però amb un cor i un cervell menyspreables, al servei d’inhumans afanys imperialistes". La Diada de 1936, doncs, pretenia ser una crida al món esportiu a lluitar per la llibertat i contra la "concepció monstruosa" que de l’esport tenia el feixisme. Una Diada molt esportiva que es va celebrar en temps de guerra.