L’adeu de Xavi feia temps que era un secret a veus. Un escenari on s’hi hagués arribat tard o d’hora perquè tots els camins hi duien. D'una banda, el camí de la paciència i l’energia de l’entrenador. De l'altra, el camí de la incomoditat de la junta directiva i part de l’executiva responsable de l’àrea de futbol amb la figura que representava l’excapità i una de les grans llegendes del barcelonisme. A Xavi, uns quants li han tingut ganes durant molt temps, alguns perquè ja fa anys que no hi acabaven de tenir bona relació i d’altres perquè el fet que formés part de l’organigrama esportiu de l’excandidat Víctor Font no els va fer gens ni mica de gràcia. No li han perdonat mai que no es desmarqués de Font, ni abans, ni durant la campanya electoral a la presidència de l’hivern del 2021.
Mentre ha estat entrenador del primer equip masculí del Barça, Xavi s’ha sentit qüestionat. Des del primer minut i fins a l’últim. Creu que no l’han deixat treballar tranquil i, sobretot, que no li han valorat prou els èxits assolits amb un equip de talla mitjana i en un club que no pot competir per fitxar els millors futbolistes del món. Xavi creu que no se li ha donat prou valor a la Lliga de la temporada passada. I enguany se li ha exigit lluitar per tot, però sense els jugadors per poder-ho fer. També és veritat que ell mateix ha comprat el discurs triomfalista i massa il·lusionant del president, una decisió de la qual ara se’n penedeix. Potser hauria valgut la pena ser més prudent i sincer, sobretot amb una afició que ha vist poques millores futbolístiques en els darrers anys.
L’entrenador i el seu staff marxen amb la sensació que han estat empesos cap a la porta de sortida. Que els han convidat a marxar de manera sistemàtica amb crítiques que naixien dins del mateix club i que es traslladaven i s’expandien a fora, a les xarxes socials i als mitjans de comunicació que, tot sigui dit, a Catalunya no s’hi han acarnissat gens. Dins el Barça pensen exactament això, que els mitjans no han fet sang amb Xavi ni amb el joc de l’equip tot i haver estat molt millorable. Més aviat el contrari, creuen que l’han protegit durant força temps. Qui sí que hi ha sucat pa són els mitjans de Madrid, però, què volia que fessin? Si els va amargar la vida durant els seus anys com a jugador. No s’ho podia imaginar que sempre tindrien paraules desagradables quan fos l’entrenador del Barça? Aquí ningú li ha dit jardiner. Allà, sí. Però Xavi s’ha fixat massa en aquesta caverna madridista.
L'entrenador ha estat massa pendent dels mitjans. D'allò que deien. De si l’aplaudien per guanyar el Madrid, el lloaven per fer debutar Lamine Yamal o si el criticaven pel pobre joc de l’equip o per no haver estat valent a l’hora d’asseure Lewandowski a la banqueta per baix rendiment. La crítica, especialment, li ha fet mal. L’ha afectat a la feina, de la mateixa manera que va afectar Ferran Torres la temporada passada i de la que s’ha sabut sobreposar canviant el focus de la seva obsessió. Xavi ha arribat a retreure als periodistes que no el felicitessin personalment per classificar el Barça pels vuitens de final de la Champions League.
Però, sobretot, el que li ha fet mal és el foc indiscriminat que ha rebut des de dins el club. Això no s’ho esperava. I marxa assenyalant persones concretes de la directiva, de la comissió esportiva i de l’àrea de comunicació que creu que li han posat contínuament bastons a les rodes. “L’han matat des de dins i l’heu matat des de fora”.