12
de febrer
de
2019, 06:45
Actualitzat:
8:41h
Viena Edicions ha publicat Llum a les golfes, la primera antologia de haikus escrits per un centenar d'autors catalans durant més d'un segle de producció d'aquesta breu forma de poesia tradicional japonesa. Peces de tres versos que parteixen d'un "perfum i esperit oriental" que van conrear autors com Joan Salvat-Papasseit fins a la contemporaneïtat d'escriptores com Sílvia Bel, passant per Salvador Espriu, Màrius Torres, Montserrat Abelló o Joana Raspall.
La voluntat del llibre és "cridar l'atenció" sobre un fenomen que es produeix a la literatura catalana des dels inicis del segle XX, i demostrar "d'una vegada per totes que no és una broma", ha advertit el poeta i assagista Sam Abrams, que ha fet la tria d'autors, les notes i el pròleg del llibre. "Tenir aquest patrimoni tant abundant és un luxe", ha assegurat en la presentació del llibre que es va fer fa uns dies a Girona. A Barcelona, de la mà de l'Escola d'Escriptura, el volum es presentarà aquest 20 de febrer vinent a l'Ateneu Barcelonès a les set del vespre, amb lectura de haikus per part del poeta Antoni Clapés, i la presència de Sam Abrams i del regidor de Cultura d'Olot, Pep Berga, qui ha assegurat a NacióGarrotxa que ben aviat s'anunciarà la presentació del llibre a la capital de la Garrotxa.
Malauradament, aquest 2019 serà el segon any que el premí olotí ja no es convoca, bàsicament perquè els Premis Ciutats d'Olot van deixar d'atorgar-se per a donar pas a un període de reflexió en què repensar-los, tal com es va fer palès en una jornada celebrada el passat 16 de juny a l'Arxiu Comarcal d'Olot. Un "repensar-los", però, que encara no ha fruitat en res de concret.
Amb un total de 1.596 poemes aquesta antologia inclou 96 autors de tots els territoris de parla catalana des del 1906 fins el 2018, és a dir 112 anys en què molts poetes s'han interessat per aquesta forma poètica d'origen japonès, coneguda per la seva concisió.
El primer haiku de la literatura catalana s'atribueix a Eugeni d’Ors, que juntament amb Joan Alcover obren un llibre farcit de petites dosis de "dramatisme i tensió". El títol, Llum a les golfes, prové del primer vers de l'únic haiku que va escriure Tomàs Garcés, editat dins del seu dietari El temps que fuig (1984):
El llibre ha comptat amb la col·laboració de l'Institut de Cultura de la Ciutat d'Olot, que té una llarga i fructífera relació amb aquesta forma poètica japonesa, ja que durant els darrers 17 anys ha atorgat el Premi Joan Teixidor de Poesia-Haikus en línia, per a reculls de haikus en llengua catalana. Una tradició que Sam Abrams (Beckley, Estats Units, 1952) considera amagada i amb necessitat de "posar-hi llum". L'editor, resident a Catalunya des dels anys setanta, reivindica patrimonis poètics poc coneguts pel públic com va fer amb les antologies Tenebra blanca (Edicions Proa, 2001), T'estimo (Eumo Editorial, 2002) o Odes a Barcelona (Ajuntament de Barcelona, 2012).
Un revulsiu per la literatura catalana
Importada del Japó a través de França i d'Anglaterra, la tradició del haiku a Catalunya neix a principis del segle XX, quan encara "massa amagada", va fer-se lloc entre els escrits de grans escriptors de l'època. El segon gran moment del haiku va ser als anys setanta quan un "nou furor" per aquesta influència oriental va servir de "revulsiu" i renovació de la ja decadent poesia social i civil de la dècada anterior. "És una forma seriosa. Aquest llibre és un cop contundent sobre la taula sobre la importància històrica i estètica del que és el haiku", ha assenyalat Abrams.
Autors de tots els temps
Ordenats cronològicament, l'antologia fa una selecció de la producció de haikus en 112 anys d'història, amb exponents com Josep Maria Junoy o Carles Sindreu, Salvador Espriu, Màrius Torres, Rosa Leveroni, Montserrat Abelló, Joana Raspall o Josep Palau i Fabre. Un gènere que segueix fins a l'actualitat, amb autores com Sílvia Bel, Susanna Rafart, o autors com LLuís Urpinell, Abraham Mohino o Jordi Mas López, que "acosten i obren" una tradició del segle XVII.
Pel fet d'haver-hi un patrimoni "de gran magnitud", Abrams espera que aquesta no sigui l'última antologia sobre el haiku a Catalunya. Amb aquesta primera, però, ha recuperat autors "oblidats" i ha donat a conèixer una faceta poc coneguda de poetes emblemàtics. "No totes les tradicions literàries poden tenir aquest llibre", ha reblat Abrams sobre la riquesa del haiku en la literatura catalana, ja que considera, com escriu al pròleg, que "llum a les glfes pretén demostrar una vegada més l'extraordinària vitalitat, riquesa, diversitat i ambició de la tradicicó poètica catalana moderna i contemporània".
La voluntat del llibre és "cridar l'atenció" sobre un fenomen que es produeix a la literatura catalana des dels inicis del segle XX, i demostrar "d'una vegada per totes que no és una broma", ha advertit el poeta i assagista Sam Abrams, que ha fet la tria d'autors, les notes i el pròleg del llibre. "Tenir aquest patrimoni tant abundant és un luxe", ha assegurat en la presentació del llibre que es va fer fa uns dies a Girona. A Barcelona, de la mà de l'Escola d'Escriptura, el volum es presentarà aquest 20 de febrer vinent a l'Ateneu Barcelonès a les set del vespre, amb lectura de haikus per part del poeta Antoni Clapés, i la presència de Sam Abrams i del regidor de Cultura d'Olot, Pep Berga, qui ha assegurat a NacióGarrotxa que ben aviat s'anunciarà la presentació del llibre a la capital de la Garrotxa.
Malauradament, aquest 2019 serà el segon any que el premí olotí ja no es convoca, bàsicament perquè els Premis Ciutats d'Olot van deixar d'atorgar-se per a donar pas a un període de reflexió en què repensar-los, tal com es va fer palès en una jornada celebrada el passat 16 de juny a l'Arxiu Comarcal d'Olot. Un "repensar-los", però, que encara no ha fruitat en res de concret.
Amb un total de 1.596 poemes aquesta antologia inclou 96 autors de tots els territoris de parla catalana des del 1906 fins el 2018, és a dir 112 anys en què molts poetes s'han interessat per aquesta forma poètica d'origen japonès, coneguda per la seva concisió.
El primer haiku de la literatura catalana s'atribueix a Eugeni d’Ors, que juntament amb Joan Alcover obren un llibre farcit de petites dosis de "dramatisme i tensió". El títol, Llum a les golfes, prové del primer vers de l'únic haiku que va escriure Tomàs Garcés, editat dins del seu dietari El temps que fuig (1984):
Llum a les golfes
Llum a les golfes.
A fora, l'ocellada.
Però hi ha els vidres.
Tomàs Garcès.
Llum a les golfes.
A fora, l'ocellada.
Però hi ha els vidres.
Tomàs Garcès.
Llum a les golfes, publicat per Viena Edicions.
El llibre ha comptat amb la col·laboració de l'Institut de Cultura de la Ciutat d'Olot, que té una llarga i fructífera relació amb aquesta forma poètica japonesa, ja que durant els darrers 17 anys ha atorgat el Premi Joan Teixidor de Poesia-Haikus en línia, per a reculls de haikus en llengua catalana. Una tradició que Sam Abrams (Beckley, Estats Units, 1952) considera amagada i amb necessitat de "posar-hi llum". L'editor, resident a Catalunya des dels anys setanta, reivindica patrimonis poètics poc coneguts pel públic com va fer amb les antologies Tenebra blanca (Edicions Proa, 2001), T'estimo (Eumo Editorial, 2002) o Odes a Barcelona (Ajuntament de Barcelona, 2012).
Un revulsiu per la literatura catalana
Importada del Japó a través de França i d'Anglaterra, la tradició del haiku a Catalunya neix a principis del segle XX, quan encara "massa amagada", va fer-se lloc entre els escrits de grans escriptors de l'època. El segon gran moment del haiku va ser als anys setanta quan un "nou furor" per aquesta influència oriental va servir de "revulsiu" i renovació de la ja decadent poesia social i civil de la dècada anterior. "És una forma seriosa. Aquest llibre és un cop contundent sobre la taula sobre la importància històrica i estètica del que és el haiku", ha assenyalat Abrams.
Autors de tots els temps
Ordenats cronològicament, l'antologia fa una selecció de la producció de haikus en 112 anys d'història, amb exponents com Josep Maria Junoy o Carles Sindreu, Salvador Espriu, Màrius Torres, Rosa Leveroni, Montserrat Abelló, Joana Raspall o Josep Palau i Fabre. Un gènere que segueix fins a l'actualitat, amb autores com Sílvia Bel, Susanna Rafart, o autors com LLuís Urpinell, Abraham Mohino o Jordi Mas López, que "acosten i obren" una tradició del segle XVII.
Pel fet d'haver-hi un patrimoni "de gran magnitud", Abrams espera que aquesta no sigui l'última antologia sobre el haiku a Catalunya. Amb aquesta primera, però, ha recuperat autors "oblidats" i ha donat a conèixer una faceta poc coneguda de poetes emblemàtics. "No totes les tradicions literàries poden tenir aquest llibre", ha reblat Abrams sobre la riquesa del haiku en la literatura catalana, ja que considera, com escriu al pròleg, que "llum a les glfes pretén demostrar una vegada més l'extraordinària vitalitat, riquesa, diversitat i ambició de la tradicicó poètica catalana moderna i contemporània".