26
de gener
de
2021, 08:34
Actualitzat:
9:15h
En una conferència de premsa ahir a la tarda rere el pàrquing d'urgències de l'Hospital d'Olot –on hi ha el bosquet de Sant Andreu i el camí terapèutic que seran afectats per la variant oest d'Olot–, la portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana, Anna Barnadas, va demanar que l'equip de govern de JxCat "expliqui públicament quin traçat defensen davant de la Conselleria de Territori" i va lamentar que en les al·legacions presentades en nom de la ciutat no s'hagi demanat un replantejament en el sobredimesionament dissenyat, que inclou en alguns trams entre vuit i deu carrils.
Barnadas va explicar que Esquerra no havia presentat al·legacions perquè "ells tenen els equip d'enginyers necessaris" i perquè "confiàvem que ho faria l'equip de govern", per bé que, també, va admetre que no es va acordar res, ni de paraula ni per escrit, en aquest sentit.
En línia amb les al·legacions dels arquitectes Joan Albesa i Ramon Fortet
ERC defensa que cal la variant i tot i que tampoc no acaba de definir-ne un traçat específic –d'aquí l'abstenció en la moció presentada dijous passat al ple pel Cercle Euram–, s'alinea amb les al·legacions que han presentat els arquitectes olotins Joan Albesa i Ramon Fortet.
Efectivament, en un article a El Punt Avui a mitjan desembre passat, Albesa i Fortet defensaven que l'estudi informatiu de la variant no respectava la relació harmònica amb l'entorn natural i per això proposaven una alternativa, "un nou traçat del tram oest, resseguint la part baixa de la vall de la riera de Riudaura, amb soterrament amb un fals túnel, després de travessar-la, sota l’avinguda Francesc Macià, reduint recorregut, ocupació i fragmentació del sòl, facilitant la integració en el territori. Un desplaçament i millors característiques de l’enllaç Olot-Centre per a un accés més directe al centre d’Olot, reduint brancals i ocupació. I un replantejament global de l’enllaç de la carretera de la Canya, des d’on es preveu la futura continuació de l’N-260 cap a la Vall de Bianya, que hauria de reconèixer la unitat funcionalitat amb la variant i evitar els grans impactes tant al medi natural com a l’urbà, i especialment a l’IE Greda".
En aquest sentit, Barnadas considera que la proposta de Territori, que preveu, en alguns trams del traát de la variant, entre 8 i 10 carrils, és "una aberració pel volum de vehicles actuals i per l'impacte que tindria”, i lamenta profundament que davant d'aquesta possibilitat, el batlle d'Olot i l'equip de govern no hagin presentat cap al·legació en contra d'aquesta opció i, per tant, "no defensin els interessos d'Olot".
El grup municipal considera que, com a servidors públics, els polítics tant si són a govern com no, han de treballar per aconseguir un traçat possible en el municipi, perquè diuen que “això esperen els nostres conciutadans, per això ens fan confiança”. En canvi, i sorprenentment, l’equip de govern de JxCat, en veu del batlle, Pep Berga, en el darrer ple, "va donar a entendre que ells no tenien o defensaven una idea de quin projecte de variant és millor per a Olot i que per a ells vingués el que vingués de la Conselleria seria vàlid, tant si és un 1+1 o una megainfraestructura de 8 carrils".
"L’equip de govern presenta al·legacions de detall i no qüestiona trams sencers absolutament incompatibles amb els conceptes de sostenibilitat ambiental i econòmica", va insistir Barnadas. Per la seva banda, la Conselleria de Territori fa un projecte basat en un estudi de trànsit, amb 14.000 vehicles diaris –quan ara és de 7.000–, i ho fa dibuixant trams de 8 carrils i una rotonda on estan dibuixats 10 carrils i el govern de la ciutat no ha presentat cap al·legació en relació amb aquest aspecte.
"Una de les sortides de la variant –va afegir la portaveu d'ERC–, per exemple, destrossa el bosquet de l’hospital, que està inclòs dins un projecte de salut mediambiental del mateix hospital i l’equip de govern tampoc no ha presentat cap al·legació, com tampoc no ho ha fet en relació amb els vuit carrils amb un talús de set metres davant la pista esportiva de l’institut-escola Greda."
Els republicans volen que l'Ajuntament no es renti la mans sobre com ha de ser la variant i que defensi els interessos de tots els olotins, veïns, empresaris, entitats, etc. A més d’explicar-los clarament quin és el projecte i la proposta que defensen. El grup municipal diu que s’ofereix “per ajudar amb el que calgui, com sempre, perquè fer la variant, i amb urgència, i fer-la com cal, no és incompatible, és indispensable”.
Barnadas va explicar que Esquerra no havia presentat al·legacions perquè "ells tenen els equip d'enginyers necessaris" i perquè "confiàvem que ho faria l'equip de govern", per bé que, també, va admetre que no es va acordar res, ni de paraula ni per escrit, en aquest sentit.
En línia amb les al·legacions dels arquitectes Joan Albesa i Ramon Fortet
ERC defensa que cal la variant i tot i que tampoc no acaba de definir-ne un traçat específic –d'aquí l'abstenció en la moció presentada dijous passat al ple pel Cercle Euram–, s'alinea amb les al·legacions que han presentat els arquitectes olotins Joan Albesa i Ramon Fortet.
Efectivament, en un article a El Punt Avui a mitjan desembre passat, Albesa i Fortet defensaven que l'estudi informatiu de la variant no respectava la relació harmònica amb l'entorn natural i per això proposaven una alternativa, "un nou traçat del tram oest, resseguint la part baixa de la vall de la riera de Riudaura, amb soterrament amb un fals túnel, després de travessar-la, sota l’avinguda Francesc Macià, reduint recorregut, ocupació i fragmentació del sòl, facilitant la integració en el territori. Un desplaçament i millors característiques de l’enllaç Olot-Centre per a un accés més directe al centre d’Olot, reduint brancals i ocupació. I un replantejament global de l’enllaç de la carretera de la Canya, des d’on es preveu la futura continuació de l’N-260 cap a la Vall de Bianya, que hauria de reconèixer la unitat funcionalitat amb la variant i evitar els grans impactes tant al medi natural com a l’urbà, i especialment a l’IE Greda".
En aquest sentit, Barnadas considera que la proposta de Territori, que preveu, en alguns trams del traát de la variant, entre 8 i 10 carrils, és "una aberració pel volum de vehicles actuals i per l'impacte que tindria”, i lamenta profundament que davant d'aquesta possibilitat, el batlle d'Olot i l'equip de govern no hagin presentat cap al·legació en contra d'aquesta opció i, per tant, "no defensin els interessos d'Olot".
El grup municipal considera que, com a servidors públics, els polítics tant si són a govern com no, han de treballar per aconseguir un traçat possible en el municipi, perquè diuen que “això esperen els nostres conciutadans, per això ens fan confiança”. En canvi, i sorprenentment, l’equip de govern de JxCat, en veu del batlle, Pep Berga, en el darrer ple, "va donar a entendre que ells no tenien o defensaven una idea de quin projecte de variant és millor per a Olot i que per a ells vingués el que vingués de la Conselleria seria vàlid, tant si és un 1+1 o una megainfraestructura de 8 carrils".
"L’equip de govern presenta al·legacions de detall i no qüestiona trams sencers absolutament incompatibles amb els conceptes de sostenibilitat ambiental i econòmica", va insistir Barnadas. Per la seva banda, la Conselleria de Territori fa un projecte basat en un estudi de trànsit, amb 14.000 vehicles diaris –quan ara és de 7.000–, i ho fa dibuixant trams de 8 carrils i una rotonda on estan dibuixats 10 carrils i el govern de la ciutat no ha presentat cap al·legació en relació amb aquest aspecte.
"Una de les sortides de la variant –va afegir la portaveu d'ERC–, per exemple, destrossa el bosquet de l’hospital, que està inclòs dins un projecte de salut mediambiental del mateix hospital i l’equip de govern tampoc no ha presentat cap al·legació, com tampoc no ho ha fet en relació amb els vuit carrils amb un talús de set metres davant la pista esportiva de l’institut-escola Greda."
Els republicans volen que l'Ajuntament no es renti la mans sobre com ha de ser la variant i que defensi els interessos de tots els olotins, veïns, empresaris, entitats, etc. A més d’explicar-los clarament quin és el projecte i la proposta que defensen. El grup municipal diu que s’ofereix “per ajudar amb el que calgui, com sempre, perquè fer la variant, i amb urgència, i fer-la com cal, no és incompatible, és indispensable”.