05
de febrer
de
2021, 16:51
Actualitzat:
17:44h
"Estem convençudíssims que aquesta vegada pararem l'execució d'aquesta multimilionària infraestructura que a nivell tècnic no té cap tipus de justificació", ha afirmat, en referència a la variant d'Olot, la número 2 de la candidatura de la CUP a les comarques gironines, Montserrat Vinyets, aquest migdia a l'avinguda Europa d'Olot, davant l'escorxador i la grossa planta de Noel Alimentària que s'hi basteix.
L'advocada cupaire ha estat presentada pel regidor de l'Ajuntament d'Olot, el pastisser-poeta Lluís Riera, que ha donat veu, també, al número 9 de la llista, el garrotxí Jordi Gasulla, i a la número 4, Natàlia Sànchez Dipp, fins ara diputada al Parlament de Catalunya, en una candidatura que encapçala el celranenc Dani Cornellà.
"Va ser impossible parar Bracons, però aquesta vegada serà possible posar fre a aquest despropòsit urbanístic; no només tenim sobre la taula la necessitat de paralitzar aquesta infraestructura innecessària sinó que, també, tenim la necessitat de parar plantes de triatge que també amenacen la comarca, com és la que el Consell Comarcal de la Garrotxa vol portar a Sant Jaume de Llierca", ha afegit la candidata.
Des de la CUP no estan en contra del progrés perquè saben que, en especial a la comarca de la Garrotxa, els treballadors del sector industrial representen un 37,7% del total, que comporta un 48% del PIB (segons dades de l'Observatori de la Garrotxa). "Pensem que cal treballar de forma contundent contra les deslocalitzacions –que, malauradament, afecten de forma tan frapant el nostre país– i contra aquest progrés mal entès que vol equiparar que el progrés és trinxar el territori, construir noves infraestructures", ha aclarit VInyets.
Posar la vida al centre
Des de la Candidatura d'Unitat Popular pensaven que avui en dia tothom ja havia entès que "noves variants, noves carreteres que no tenen sentit són idees caduques, que responen al passat, però això no és així –ha afirmat Montserrat Vinyet–: es continua volent portar a terme projectes que són totalment nefastos des de la idea que defensem des de la CUP que és posar la vida al centre".
El que reivindiquen és que s'aparti de la taula, de l'agenda política, la voluntat de portar a terme aquesta variant, "aquesta autovia", i que s'opti per seure tothom i fer un estudi de mobilitat que tingui en compte les necessitats del territori, "que no estigui fet des dels despatxos de la Generalitat, des de Barcelona".
El regidor Lluís Riera ha dit que fa molt de temps que reclamen i exigeixen mesures de mobilitat comarcal i intercomarcal. "Des que es va fer el túnel de Bracons, lamentablement, no hem tingut cap tipus de model que articuli una mobilitat sostenible a la Garrotxa… Nosaltres, volem deixar molt clar que davant la proposta que hi ha damunt la taula d'unes variant d'Olot i de la Vall d'en Bas amb un pressupost multimilionari…, estem parlant de més de 300 milions d'euros (MEUR) –que no hi són, damunt de la taula, ara mateix–, exigim un model integral, que parli del mentrestant amb un pla de mobilitat per a Olot i a nivell comarcal amb un canvi de variant en tots els aspectes".
Tornar al consens de l'1+1
A Olot i a la Garrotxa els cupaires tenen clar que el 2+2 (carrils) "és una animalada" que no correspon a les necessitats de la Garrotxa, ni de les persones i de la indústria, ni del progrés ni del futur de la comarca. "Apostem clarament perquè s'obri el debat, que la ciutadania tingui un clar coneixement del que s'està demanant i exigint, que hi ha transparència, i que es recuperi el consens que hi havia tant al Consell d'Alcaldes com al Consell Comarcal de la Garrotxa que parlava de l'1+1, ha afegit Riera.
"En el 2+2 estem parlant de 6, 8 i 10 carrils i això va en contra de qualsevol principi de coherència amb el territori, el canvi climàtic i les necessitats que tenim. Fins que no s'obri aquest debat no podem estar a favor del model actual. Cal un canvi radical de les polítiques que es vol tirar endavant. Estem farts ja d'un model que és totalment caduc, cosa del passat… O replantegem això o anirem pel camí del pedregar", ha conclòs.
.jpg)
Per a Natàlia Sànchex, després d'haver-se reunit amb la plataforma Salvem les Valls, refermen el seu compromís per a fer un canvi radical en les polítiques públiques que s'han impulsat en aquests darrer tres anys que, en definitiva, "són polítiques públiques continuistes, que no plantegen cap canvi".
"No és un caprici plantejar un canvi en les polítiques públiques pel que fa al territori i la preservació del medi ambient –ha continuat–, sinó que és una necessitat. En un context d'emergència climàtica com el que vivim, que s'ha accentuat amb la crisi de la Covid que estem patint, creiem que és un exercici de sentit comú i de realisme plantejar un canvi en les prioritats de les inversions públiques. No entenem com en un context de pandèmia com el que vivim es plantegi des del Departament de Territori una variant aquí a la Garrotxa per a plantofar més asfalt a la comarca, que seria desdibuixar-la".
Pel que fa als llocs de treball –ha dit la fins ara diputada– "veiem que la crisi de la Covid també ha evidenciat com en un context de col·lapse del lliure mercat el model alimentari basat en la ramaderia intensiva, bàsicament, el que fa és deixar les externalitats negatives de la indústria del porc al territori: purins, precarietat laboral i abusos –que afecten els col·lectius més vulnerables, com les persones migrades–, o el model territorial".
Damià Calvet ha estat "una autèntica temeritat al capdavant de la Conselleria de Territori"
En aquests context de "col·lapse" defensen un model de sobirania alimentària autocentrat, que defensi els circuits curts. "Molts dels grans defensors, empresaris i polítics, que plantegen abocar tones de ciment a la comarca –ha afegit en referència a la variant d'Olot– ho fan justificant unes necessitats industrials, quan és del tot mentida: el que cal és revertir i poder planificar què necessita i què no necessita la comarca en aquesta lògica de sobirania alimentària basada en els circuits curts i en la necessitat de teixir aliances entre la productivitat del sector primari, local, tendint cap a una transició agroalimentària ecològica, amb el comerç i els serveis locals, i no deixar aquestes externalitats negatives al nostre territori per, després, enviar les conseqüències de la ramaderia intensiva cap a l'exportació".
Sànchez creu que ha estat una autèntica temeritat tenir Damià Calvet al capdavant de la Conselleria de Territori, que només ha treballat en benefici dels empresaris i del capital i no en benefici de la gent. "El 2017 vam aprovar una Llei de canvi climàtic que el govern de la Generalitat s'ha dedicat a desoir, a desvirtuar. Ens vam omplir la boca de tenir una llei d'emergència climàtica pionera –perquè realment ho era– i el que estan fent és planificar més infraestructures que per a generar, per exemple, més emissions de gasos d'efecte hivernacle".
Per als cupaires cap un pla de mobilitat que redueixi la utilització del cotxe i del gros transport de mercaderies, amb les emissions de CO2 que comporten, "un model autocentrat, de circuit curt, que cuidi la pagesia i el comerç local i, per tant, un model radicalment diferent". La CUP, en aquest sentit, aposta per "un futur real i no per fer polítiques d'erm com les que s'han estat impulsant. En campanya electoral molts s'ompliran la boca de sostenibilitat, d'ecologisme…, però la realitat és que les seves polítiques públiques, com hem demostrat, van totalment en sentit contrari".
.jpg)
Un salari mínim interprofessional de 1.200 euros mensuals
Jordi Gasulla, per la seva banda, ha explicat que la indústria és un eix molt important tant per a l'economia, pels llocs de feina que genera, com per a la nostra sobirania com a país. "Però no en fem prou, que la gent tingui feina si aquesta feina la continua mantenint pobra", ha aclarit.
La CUP defensa un salari mínim interprofessional (SMI) de 1.200 euros mensuals a Catalunya i a la resta de països catalans i una jornada laboral de 35 hores. "Perquè tothom tingui feina i perquè la pobresa, que està afectant tantes famílies, s'acabi, tot i que moltes d'elles tenen feina i són pobres", ha afegit.
"Ja n'hi ha prou de falsos autònoms i de precarietat laboral i que la gent sigui pobra mentre té feina. Cal més inspecció de Treball per acabar amb aquests abusos patronals i que la gent pugui tenir una vida digna i una feina digna", ha reblat.
L'advocada cupaire ha estat presentada pel regidor de l'Ajuntament d'Olot, el pastisser-poeta Lluís Riera, que ha donat veu, també, al número 9 de la llista, el garrotxí Jordi Gasulla, i a la número 4, Natàlia Sànchez Dipp, fins ara diputada al Parlament de Catalunya, en una candidatura que encapçala el celranenc Dani Cornellà.
"Va ser impossible parar Bracons, però aquesta vegada serà possible posar fre a aquest despropòsit urbanístic; no només tenim sobre la taula la necessitat de paralitzar aquesta infraestructura innecessària sinó que, també, tenim la necessitat de parar plantes de triatge que també amenacen la comarca, com és la que el Consell Comarcal de la Garrotxa vol portar a Sant Jaume de Llierca", ha afegit la candidata.
Des de la CUP no estan en contra del progrés perquè saben que, en especial a la comarca de la Garrotxa, els treballadors del sector industrial representen un 37,7% del total, que comporta un 48% del PIB (segons dades de l'Observatori de la Garrotxa). "Pensem que cal treballar de forma contundent contra les deslocalitzacions –que, malauradament, afecten de forma tan frapant el nostre país– i contra aquest progrés mal entès que vol equiparar que el progrés és trinxar el territori, construir noves infraestructures", ha aclarit VInyets.
Posar la vida al centre
Des de la Candidatura d'Unitat Popular pensaven que avui en dia tothom ja havia entès que "noves variants, noves carreteres que no tenen sentit són idees caduques, que responen al passat, però això no és així –ha afirmat Montserrat Vinyet–: es continua volent portar a terme projectes que són totalment nefastos des de la idea que defensem des de la CUP que és posar la vida al centre".
El que reivindiquen és que s'aparti de la taula, de l'agenda política, la voluntat de portar a terme aquesta variant, "aquesta autovia", i que s'opti per seure tothom i fer un estudi de mobilitat que tingui en compte les necessitats del territori, "que no estigui fet des dels despatxos de la Generalitat, des de Barcelona".
Lluís Riera durant la compareixença aquest migdia a Olot. Foto: Martí Albesa.
El regidor Lluís Riera ha dit que fa molt de temps que reclamen i exigeixen mesures de mobilitat comarcal i intercomarcal. "Des que es va fer el túnel de Bracons, lamentablement, no hem tingut cap tipus de model que articuli una mobilitat sostenible a la Garrotxa… Nosaltres, volem deixar molt clar que davant la proposta que hi ha damunt la taula d'unes variant d'Olot i de la Vall d'en Bas amb un pressupost multimilionari…, estem parlant de més de 300 milions d'euros (MEUR) –que no hi són, damunt de la taula, ara mateix–, exigim un model integral, que parli del mentrestant amb un pla de mobilitat per a Olot i a nivell comarcal amb un canvi de variant en tots els aspectes".
Tornar al consens de l'1+1
A Olot i a la Garrotxa els cupaires tenen clar que el 2+2 (carrils) "és una animalada" que no correspon a les necessitats de la Garrotxa, ni de les persones i de la indústria, ni del progrés ni del futur de la comarca. "Apostem clarament perquè s'obri el debat, que la ciutadania tingui un clar coneixement del que s'està demanant i exigint, que hi ha transparència, i que es recuperi el consens que hi havia tant al Consell d'Alcaldes com al Consell Comarcal de la Garrotxa que parlava de l'1+1, ha afegit Riera.
"En el 2+2 estem parlant de 6, 8 i 10 carrils i això va en contra de qualsevol principi de coherència amb el territori, el canvi climàtic i les necessitats que tenim. Fins que no s'obri aquest debat no podem estar a favor del model actual. Cal un canvi radical de les polítiques que es vol tirar endavant. Estem farts ja d'un model que és totalment caduc, cosa del passat… O replantegem això o anirem pel camí del pedregar", ha conclòs.
La diputada Natàlia Sànchez Dipp aquest migdia davant l'escorxador d'Olot. Foto: Martí Albesa.
Per a Natàlia Sànchex, després d'haver-se reunit amb la plataforma Salvem les Valls, refermen el seu compromís per a fer un canvi radical en les polítiques públiques que s'han impulsat en aquests darrer tres anys que, en definitiva, "són polítiques públiques continuistes, que no plantegen cap canvi".
"No és un caprici plantejar un canvi en les polítiques públiques pel que fa al territori i la preservació del medi ambient –ha continuat–, sinó que és una necessitat. En un context d'emergència climàtica com el que vivim, que s'ha accentuat amb la crisi de la Covid que estem patint, creiem que és un exercici de sentit comú i de realisme plantejar un canvi en les prioritats de les inversions públiques. No entenem com en un context de pandèmia com el que vivim es plantegi des del Departament de Territori una variant aquí a la Garrotxa per a plantofar més asfalt a la comarca, que seria desdibuixar-la".
Pel que fa als llocs de treball –ha dit la fins ara diputada– "veiem que la crisi de la Covid també ha evidenciat com en un context de col·lapse del lliure mercat el model alimentari basat en la ramaderia intensiva, bàsicament, el que fa és deixar les externalitats negatives de la indústria del porc al territori: purins, precarietat laboral i abusos –que afecten els col·lectius més vulnerables, com les persones migrades–, o el model territorial".
Damià Calvet ha estat "una autèntica temeritat al capdavant de la Conselleria de Territori"
En aquests context de "col·lapse" defensen un model de sobirania alimentària autocentrat, que defensi els circuits curts. "Molts dels grans defensors, empresaris i polítics, que plantegen abocar tones de ciment a la comarca –ha afegit en referència a la variant d'Olot– ho fan justificant unes necessitats industrials, quan és del tot mentida: el que cal és revertir i poder planificar què necessita i què no necessita la comarca en aquesta lògica de sobirania alimentària basada en els circuits curts i en la necessitat de teixir aliances entre la productivitat del sector primari, local, tendint cap a una transició agroalimentària ecològica, amb el comerç i els serveis locals, i no deixar aquestes externalitats negatives al nostre territori per, després, enviar les conseqüències de la ramaderia intensiva cap a l'exportació".
Sànchez creu que ha estat una autèntica temeritat tenir Damià Calvet al capdavant de la Conselleria de Territori, que només ha treballat en benefici dels empresaris i del capital i no en benefici de la gent. "El 2017 vam aprovar una Llei de canvi climàtic que el govern de la Generalitat s'ha dedicat a desoir, a desvirtuar. Ens vam omplir la boca de tenir una llei d'emergència climàtica pionera –perquè realment ho era– i el que estan fent és planificar més infraestructures que per a generar, per exemple, més emissions de gasos d'efecte hivernacle".
Per als cupaires cap un pla de mobilitat que redueixi la utilització del cotxe i del gros transport de mercaderies, amb les emissions de CO2 que comporten, "un model autocentrat, de circuit curt, que cuidi la pagesia i el comerç local i, per tant, un model radicalment diferent". La CUP, en aquest sentit, aposta per "un futur real i no per fer polítiques d'erm com les que s'han estat impulsant. En campanya electoral molts s'ompliran la boca de sostenibilitat, d'ecologisme…, però la realitat és que les seves polítiques públiques, com hem demostrat, van totalment en sentit contrari".
Jordi Gasulla és el candidat garrotxí a la llista de la CUP a les comarques gironines. Foto: Martí Albesa.
Un salari mínim interprofessional de 1.200 euros mensuals
Jordi Gasulla, per la seva banda, ha explicat que la indústria és un eix molt important tant per a l'economia, pels llocs de feina que genera, com per a la nostra sobirania com a país. "Però no en fem prou, que la gent tingui feina si aquesta feina la continua mantenint pobra", ha aclarit.
La CUP defensa un salari mínim interprofessional (SMI) de 1.200 euros mensuals a Catalunya i a la resta de països catalans i una jornada laboral de 35 hores. "Perquè tothom tingui feina i perquè la pobresa, que està afectant tantes famílies, s'acabi, tot i que moltes d'elles tenen feina i són pobres", ha afegit.
"Ja n'hi ha prou de falsos autònoms i de precarietat laboral i que la gent sigui pobra mentre té feina. Cal més inspecció de Treball per acabar amb aquests abusos patronals i que la gent pugui tenir una vida digna i una feina digna", ha reblat.