28
de juliol
de
2021, 10:15
Actualitzat:
10:23h
Un 54% dels usuaris del Centre d'Atenció i Seguiment (CAS) de drogodependències de la Garrotxa ha deixat o ha disminuït el consum de substàncies estupefaents. Aquest centre ha esdevingut un referent pel model innovador d'assistència que aplica, en què l'educador social és clau. Per això van substituir les cites programades per un model d'atenció "al peu del canó", tal com explica l'educador social Xavier Tolaguera. "Un jove no parla dels seus pitjors fantasmes quan una institució li ho programa, sinó en el moment que ell vol", ha detallat l'educador. Per altra banda, un 32% dels usuaris del CAS de la Garrotxa també ha notat millores en la vida laboral i familiar i en la formació.
El CAS de la Garrotxa ha aconseguit que en quatre anys un 24% dels joves atesos deixin de consumir substàncies estupefaents i un 30% en redueixi el consum. Aquest estudi s'ha fet en base a 103 joves que són usuaris d'aquest centre.
Es tracta d'un centre pensat per oferir atenció a aquells joves que no reben l'atenció pertinent a través dels circuits habituals. Són joves que no acudeixen en cap centre de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions, joves amb famílies que no poden sostenir el tractament, joves tutelats sense família o persones amb pares que tenen problemes de salut mental.
El primer contacte que van tenir els usuaris amb el CAS de la Garrotxa és a través de la demanda derivada pels instituts d'educació secundària o de les unitats d'escolarització compartida. A través d'un estudi fet per l'equip garrotxí entre el 2015 i el 2018, s'ha detectat que la meitat dels usuaris o bé han deixat de consumir o bé han reduït la quantitat de drogues que ingerien. Més enllà d'aquestes dades, l'estudi també posa de manifest que un 32% dels usuaris han notat millores en la vida laboral i familiar i també millors resultats en la formació.
La majoria d'intervencions fetes als joves són psicoterapèutiques (un 52%) i socioeducatives (45%. Més de la meitat de joves atesos (Un 57%) havia anat tot sol al centre o amb amics. Un 38% ho havia fet amb familiars, mentre que el 5% restant, ho va fer acompanyat d'un professional.
L'equip d'atenció va arribar a conèixer els antecedents del 72% dels usuaris i a partir d'aquí es pot comprovar que en un 33% dels casos, els progenitors ja consumien drogues i un 2% tenia problemes de salut mental. Majoritàriament els casos ateses consumien cànnabis (un 72%).
El CAS de la Garrotxa està format per un nucli de professionals (educador social, psiquiatre, una integradora social amb coneixement de la llengua àrab, i psicòloga) que rep el suport de l’equip de psicologia i d’infermeria del Centre d’atenció i seguiment a les drogodependències de l’IAS a la Garrotxa.
Aquest centre s'ha convertit en un cas d'èxit després que el 2005 va optar per canviar el model d'atenció amb la incorporació d'un educador social a l'equip de professionals. A més, la coordinadora del centre va crear un espai d'atenció al centre d'Olot. Aquest espai, però, no funcionava amb cites programades, sinó que els joves podien anar-hi quan ho trobessin adient.
L'educador social Xavier Tolaguera defineix el model com una atenció "al peu del canó". "Un jove no parla dels seus pitjors fantasmes quan una institució li programa, sinó en el moment que ell vol", ha detallat l'educador. Per la coordinadora del servei, Carme Cunillera, aquesta "flexibilitat temporal" ha permès trobar "aquest moment personal de vinculació" amb els professionals.
El CAS de la Garrotxa ha aconseguit que en quatre anys un 24% dels joves atesos deixin de consumir substàncies estupefaents i un 30% en redueixi el consum. Aquest estudi s'ha fet en base a 103 joves que són usuaris d'aquest centre.
Es tracta d'un centre pensat per oferir atenció a aquells joves que no reben l'atenció pertinent a través dels circuits habituals. Són joves que no acudeixen en cap centre de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions, joves amb famílies que no poden sostenir el tractament, joves tutelats sense família o persones amb pares que tenen problemes de salut mental.
El primer contacte que van tenir els usuaris amb el CAS de la Garrotxa és a través de la demanda derivada pels instituts d'educació secundària o de les unitats d'escolarització compartida. A través d'un estudi fet per l'equip garrotxí entre el 2015 i el 2018, s'ha detectat que la meitat dels usuaris o bé han deixat de consumir o bé han reduït la quantitat de drogues que ingerien. Més enllà d'aquestes dades, l'estudi també posa de manifest que un 32% dels usuaris han notat millores en la vida laboral i familiar i també millors resultats en la formació.
La majoria d'intervencions fetes als joves són psicoterapèutiques (un 52%) i socioeducatives (45%. Més de la meitat de joves atesos (Un 57%) havia anat tot sol al centre o amb amics. Un 38% ho havia fet amb familiars, mentre que el 5% restant, ho va fer acompanyat d'un professional.
L'equip d'atenció va arribar a conèixer els antecedents del 72% dels usuaris i a partir d'aquí es pot comprovar que en un 33% dels casos, els progenitors ja consumien drogues i un 2% tenia problemes de salut mental. Majoritàriament els casos ateses consumien cànnabis (un 72%).
El CAS de la Garrotxa està format per un nucli de professionals (educador social, psiquiatre, una integradora social amb coneixement de la llengua àrab, i psicòloga) que rep el suport de l’equip de psicologia i d’infermeria del Centre d’atenció i seguiment a les drogodependències de l’IAS a la Garrotxa.
Aquest centre s'ha convertit en un cas d'èxit després que el 2005 va optar per canviar el model d'atenció amb la incorporació d'un educador social a l'equip de professionals. A més, la coordinadora del centre va crear un espai d'atenció al centre d'Olot. Aquest espai, però, no funcionava amb cites programades, sinó que els joves podien anar-hi quan ho trobessin adient.
L'educador social Xavier Tolaguera defineix el model com una atenció "al peu del canó". "Un jove no parla dels seus pitjors fantasmes quan una institució li programa, sinó en el moment que ell vol", ha detallat l'educador. Per la coordinadora del servei, Carme Cunillera, aquesta "flexibilitat temporal" ha permès trobar "aquest moment personal de vinculació" amb els professionals.