27
d'agost
de
2021, 09:34
Actualitzat:
10:31h
Les 7 convocatòries anuals d’ajuts de la Llei de barris han deixat un total de 139 milions d’euros d’inversió pública a 23 barris de 22 municipis de les comarques gironines al llarg de 17 anys d’execució, entre 2004 i 2021.
D’aquesta xifra, 74 milions (el 53,27%) ha estat aportada per la Generalitat i 64,97 milions (el 46,72%) pels ajuntaments escollits, el que ha permès tirar endavant un total de 538 actuacions que han beneficiat directament prop de 68.070 persones residents en els barris corresponents. La inversió per càpita en aquestes àrees ha estat de 2.043 euros. Les 7 convocatòries de la Llei de barris es van resoldre anualment entre 2004 i 2010 i s’han executat fins aquest mes de juny.
Cal destacar que quatre ajuntaments van rebre ajuts per tirar endavant diversos projectes de barris. Així, Figueres va poder millorar les condicions de dos barris, la Marca de l’Ham i el centre històric. De la seva banda, Olot va tirar endavant dos projectes de millora per a la mateixa àrea, el centre històric, igual que Salt, que va concentrar dos projectes al barri de Salt 70 o Besalú, també a la Garrotxa
Pel que fa al tipus d’actuacions dutes a terme, el 71% de la despesa (52,51 MEUR) s’ha destinat a la millora de l’espai públic i la provisió d’equipaments i, el 14% (10,36 MEUR), a programes de millora social i econòmica.
En nombre d’actuacions, però, els programes de millora socioeconòmica se situen al capdavant, amb 167 accions, seguides de les 123 actuacions en arranjaments de carrers i places.
Pel que fa a la millora de l’espai públic, s’ha invertit, majoritàriament, en treballs per a reformar, amb criteris de sostenibilitat i accessibilitat, carrers i places, principalment als nuclis antics de les poblacions. Les actuacions de transformació més destacables, per inversió realitzada, han estat a Palamós, Olot, Roses, Figueres, Ripoll, l’b, la Bisbal d’Empordà, Blanes i Sant Feliu de Guíxols.
La inversió en equipaments públics s’ha destinat especialment a la rehabilitació d’edificis històrics. Les actuacions més remarcables serien la rehabilitació de la Marfà de Girona; el teatre cinema i Can Llensa d’Hostalric; la reparació del Palau de l’Abadia a Sant Joan de les Abadesses; l’Alfolí de la Sal de l’Escala; el centre cívic de barri de Figueres; la transformació de l’antic ajuntament en equipament a la Bisbal d’Empordà; la remodelació del pavelló d’esports a Campdevànol; o les naus Ayats i Can Delfí d’Arbúcies, per citar-ne només alguns. Entre els equipaments de nova creació destacaria el centre cultural riera Gingoler de Roses.
Quant a les actuacions per a la millora socioeconòmica, els programes impulsats han estat molt diversos: mediació comunitària, participació, cohesió social, infants i adolescents, gen gran, ocupacionals, promoció econòmica, de dinamització comercial i turística.
Pel que fa a les actuacions més destacables en rehabilitació de façanes i elements comuns, cal citar les impulsades al barri de la Sauleda de Palafrugell, al nucli antic de Ripoll, a la Farga de Banyoles i als edificis de la Roqueta d’Ullà. També es van instal·lar ascensors a Salt i als edificis de Can Gibert de Girona.
En el camp d’accessibilitat, les actuacions van consistir a ampliar i adaptar voreres i guals per fer practicable l’espai públic, i la instal·lació d’ascensors per superar desnivells entre carrers. Les actuacions més rellevants serien: l’adaptació de voreres i guals a Anglès, Figueres, Arbúcies, Salt i Girona, així com la col·locació de dos ascensors que connecten la Fonderia amb el passeig de Santa Caterina a Ribes de Freser. En l’eix de la sostenibilitat es van soterrar contenidors de recollida selectiva a Figueres, es va impulsar un carril bici a Salt, l’aïllament acústic del col·legi Groc de Girona i es va fer possible la continuïtat de l’espai fluvial de Besalú.
En el camp de les noves tecnologies, es van desenvolupar 30 actuacions destinades, majoritàriament, a dotar el barri d’aules TIC, com per exemple el Punt Òmnia a Banyoles i el servei d’intervenció educativa de la Bisbal d’Empordà.
El percentatge d’execució mitjana de tots els programes és dels més elevats de Catalunya, amb el 87%. Els percentatges d’assoliment més baixos corresponen, com passa arreu del territori, amb les darreres convocatòries, 2009 i 2010, molt afectades per les repercussions de la crisi econòmica. En canvi, hi ha 13 municipis que han aconseguit percentatges d’execució d’entre el 96 i el 100%.
Municipis beneficiaris de la llei de barris a les comarques gironines
D’aquesta xifra, 74 milions (el 53,27%) ha estat aportada per la Generalitat i 64,97 milions (el 46,72%) pels ajuntaments escollits, el que ha permès tirar endavant un total de 538 actuacions que han beneficiat directament prop de 68.070 persones residents en els barris corresponents. La inversió per càpita en aquestes àrees ha estat de 2.043 euros. Les 7 convocatòries de la Llei de barris es van resoldre anualment entre 2004 i 2010 i s’han executat fins aquest mes de juny.
Cal destacar que quatre ajuntaments van rebre ajuts per tirar endavant diversos projectes de barris. Així, Figueres va poder millorar les condicions de dos barris, la Marca de l’Ham i el centre històric. De la seva banda, Olot va tirar endavant dos projectes de millora per a la mateixa àrea, el centre històric, igual que Salt, que va concentrar dos projectes al barri de Salt 70 o Besalú, també a la Garrotxa
Pel que fa al tipus d’actuacions dutes a terme, el 71% de la despesa (52,51 MEUR) s’ha destinat a la millora de l’espai públic i la provisió d’equipaments i, el 14% (10,36 MEUR), a programes de millora social i econòmica.
En nombre d’actuacions, però, els programes de millora socioeconòmica se situen al capdavant, amb 167 accions, seguides de les 123 actuacions en arranjaments de carrers i places.
Pel que fa a la millora de l’espai públic, s’ha invertit, majoritàriament, en treballs per a reformar, amb criteris de sostenibilitat i accessibilitat, carrers i places, principalment als nuclis antics de les poblacions. Les actuacions de transformació més destacables, per inversió realitzada, han estat a Palamós, Olot, Roses, Figueres, Ripoll, l’b, la Bisbal d’Empordà, Blanes i Sant Feliu de Guíxols.
La inversió en equipaments públics s’ha destinat especialment a la rehabilitació d’edificis històrics. Les actuacions més remarcables serien la rehabilitació de la Marfà de Girona; el teatre cinema i Can Llensa d’Hostalric; la reparació del Palau de l’Abadia a Sant Joan de les Abadesses; l’Alfolí de la Sal de l’Escala; el centre cívic de barri de Figueres; la transformació de l’antic ajuntament en equipament a la Bisbal d’Empordà; la remodelació del pavelló d’esports a Campdevànol; o les naus Ayats i Can Delfí d’Arbúcies, per citar-ne només alguns. Entre els equipaments de nova creació destacaria el centre cultural riera Gingoler de Roses.
Quant a les actuacions per a la millora socioeconòmica, els programes impulsats han estat molt diversos: mediació comunitària, participació, cohesió social, infants i adolescents, gen gran, ocupacionals, promoció econòmica, de dinamització comercial i turística.
Pel que fa a les actuacions més destacables en rehabilitació de façanes i elements comuns, cal citar les impulsades al barri de la Sauleda de Palafrugell, al nucli antic de Ripoll, a la Farga de Banyoles i als edificis de la Roqueta d’Ullà. També es van instal·lar ascensors a Salt i als edificis de Can Gibert de Girona.
En el camp d’accessibilitat, les actuacions van consistir a ampliar i adaptar voreres i guals per fer practicable l’espai públic, i la instal·lació d’ascensors per superar desnivells entre carrers. Les actuacions més rellevants serien: l’adaptació de voreres i guals a Anglès, Figueres, Arbúcies, Salt i Girona, així com la col·locació de dos ascensors que connecten la Fonderia amb el passeig de Santa Caterina a Ribes de Freser. En l’eix de la sostenibilitat es van soterrar contenidors de recollida selectiva a Figueres, es va impulsar un carril bici a Salt, l’aïllament acústic del col·legi Groc de Girona i es va fer possible la continuïtat de l’espai fluvial de Besalú.
En el camp de les noves tecnologies, es van desenvolupar 30 actuacions destinades, majoritàriament, a dotar el barri d’aules TIC, com per exemple el Punt Òmnia a Banyoles i el servei d’intervenció educativa de la Bisbal d’Empordà.
El percentatge d’execució mitjana de tots els programes és dels més elevats de Catalunya, amb el 87%. Els percentatges d’assoliment més baixos corresponen, com passa arreu del territori, amb les darreres convocatòries, 2009 i 2010, molt afectades per les repercussions de la crisi econòmica. En canvi, hi ha 13 municipis que han aconseguit percentatges d’execució d’entre el 96 i el 100%.
Municipis beneficiaris de la llei de barris a les comarques gironines
| CONVOCATÒRIA | MUNICIPI | BARRI O ÀREA | SUBVENCIÓ JUSTIFICADA |
| 2009 | Anglès | Barri antic | 1.395.692,46 |
| 2009 | Arbúcies | Centre Antic | 3.750.000,00 |
| 2006 | Banyoles | La Farga | 3.051.913,10 |
| 2007 | Besalú | Centre Històric | 1.600.501,13 |
| 2010 | Blanes | S'Auguer - Sa Massaneda | 1.585.016,52 |
| 2005 | Figueres | Marca de l'Ham | 2.413.883,53 |
| 2008 | Figueres | Centre Històric de Figueres | 3.716.340,86 |
| 2005 | Girona | Santa Eugènia - Can Gibert del Pla | 7.033.799,46 |
| 2007 | Hostalric | Nucli Històric | 3.253.133,53 |
| 2009 | La Bisbal d'Empordà | Nucli Antic | 2.371.911,91 |
| 2010 | L'Escala | Nucli Antic | 3.165.000,00 |
| 2010 | Campdevànol | Nucli Original | 2.244.974,56 |
| 2009 | Llagostera | Centre Històric | 3.708.223,86 |
| 2004 | Olot | Nucli Històric | 3.614.221,12 |
| 2010 | Olot | Nucli Històric (continuïtat) | 1.081.669,56 |
| 2008 | Palafrugell | La Sauleda - Carrer Ample | 4.134.860,14 |
| 2007 | Palamós | Palamós Millora | 4.666.242,91 |
| 2005 | Ripoll | Barri Vell | 2.405.814,54 |
| 2008 | Roses | Casc antic | 3.194.338,31 |
| 2004 | Salt | Salt 70 | 7.611.559,47 |
| 2010 | Salt | Salt 70 (continuïtat) | 1.684.167,59 |
| 2009 | Sant Feliu de Guíxols | Barri del Puig - Eixample de Llevant | 2.242.916,97 |
| 2010 | Ribes de Freser | El Pavelló i connexió amb C/ Fonderia | 1.124.369,11 |
| 2007 | Sant Joan de les Abadesses | Vila Vella | 1.574.455,50 |
| 2010 | Ullà | La Roqueta, Nucli Històric i Pg. de les Eres | 1.461.400,77 |
| Total | 74.086.406,91 |