Del passat al futur. Aquest és el pas que s’amaga darrere l’actual relleu a l’alcaldia d’Olot que proposa Junts i que es materialitzarà aquest dimecres a la tarda amb el ple d'investidura del nou alcalde. L’adeu de Pep Berga de 60 anys i l’arribada d’Agustí Arbós de 30 al màxim càrrec que pot aspirar la formació a la Garrotxa és un moment d’importància i transcendentalitat dins un partit que, a Olot, ha viscut dels lideratges de sempre. Ara es veu abocat a iniciar un relleu, abans del previst, cap a nous apoderats.
D’alguna manera, es pot interpretar que Junts fa temps que prepara el canvi de files. Les incorporacions d’Aniol Sellabona, Gemma Canalias o el mateix Agustí Arbós el 2019 en la primera llista electoral encapçalada pel fins fa pocs dies alcalde d’Olot, eren pensades en un horitzó de relleu a vuit anys vista. La formació, però, no s’esperava que l’impàs arribés al mig d'un mandat. Tot apuntava, tal com havia anunciat Berga, que el 2027 era "el momentum" adequat per efectuar el canvi.
La situació personal del fins ara alcalde d’Olot i la seva decisió de dimitir, ha obligat el partit a accelerar una metamorfosi que, en la seva naturalesa, s’hauria fet en els pròxims dos anys i les circumstàncies han fet que s’hagués de dur a terme amb poques setmanes o dies. Berga va comunicar tornant de vacances de Nadal la seva decisió als membres de Junts de l'equip de govern i amb pocs dies es va decidir que Arbós seria el candidat a l'alcaldia. Malgrat tot, el canvi s’ha efectuat i simbolitza el final d’una època de lideratges forts de Junts (Mia Corominas i Pep Berga), els quals han tingut sempre els avantpassats com a avals i han gaudit d’un relleu convencional.
Sense lideratges forts
Sense aquests lideratges, Junts entra en un escenari desconegut pel mateix partit. De ser la formació amb més experiència municipal (Pep Berga i Estanis Vayreda sumaven junts més de trenta anys de trajectòria al consistori) passen a tenir una alineació política molt més verda (el regidor amb més experiència a la política municipal serà el mateix Arbós amb sis anys, sense comptar Vayreda). Això, com tot a la vida, té coses bones i dolentes.
Si ve és cert que, actualment, les llargues carreres polítiques, segurament, no són tan habituals ni tan fàcils de mantenir en ciutats capitals, la nova generació de Junts a l’Ajuntament d’Olot haurà de demostrar amb accions i arguments que la seva curta trajectòria al consistori pot transpirar també experiència i confiança.
Amb noves cares, i joves
Per altra banda, però, trencar amb els lideratges que fins ara ha tingut el partit també pot ser una bona arma per capturar noves aliances, noves mirades i, sobretot, nous votants. La joventut d’Arbós facilita que el seu discurs pugui estar més impregnat de futur que de passat. Segurament, Berga tenia més difícil poder trencar amb tot allò que podia arribar a arrossegar dels vint anys de trajectòria política.
Amb un canvi com el que ha fet Junts, d’alguna manera, la vella política d’Olot podria tenir una data de caducitat i el lideratge del partit, un nou leitmotiv. Està per veure, però, si els contrapesos del passat frenaran o no tot allò de bo que pugui aportar un alcalde de només 30 anys i si, precisament, la joventut serà un concepte de convenciment per a una població que històricament ha demostrat una alta sensibilitat conservadora.
Queden dos anys per a les pròximes eleccions municipals, les quals es preveuen d'alt voltatge polític amb la irrupció de l'extrema dreta catalana. De fet, dies abans d'arribar a l'alcaldia, Arbós ja ha volgut marcar terreny amb discursos contundents en àmbits com la seguretat o les ocupacions, caldos de cultiu dels discursos d'Aliança Catalana. Tot acabarà i començarà el 2027, serà només llavors quan es podran treure conclusions del canvi que acaba de fer el partit de Puigdemont a Olot. Comencen les apostes.
