28
de maig
de
2023, 22:09
Actualitzat:
29
de maig,
10:56h
Les eleccions municipals han desdibuixat el panorama polític actual a la ciutat d'Olot. Junts repeteix victòria, però ho fa amb gust agredolç, ja que perd la majoria i tres regidors. Pep Berga ha aconseguit vuit regidors i 3.671 vots, gairebé 3.000 menys que fa quatre anys.
La principal victòria de la nit electoral a Olot l'ha aconseguit la CUP, qui ha passat de ser l'última força a ser la segona. Jordi Gasulla ha obtingut 1.989 vots que li han permès doblar la seva representació i passar de dos a quatre regidors.
Jordi Gasulla celebrant al local de la CUP la victòria electoral Foto: Martí Albesa
A part de la CUP, qui també suma és el PSC. Ho fa en regidors, però no en vots. Josep Guix ha aconseguit millorar els resultats de fa quatre anys amb un regidor més. Els socialistes han obtingut quatre regidors i 1.728 vots, però han tret 33 vots menys que el 2019.
Per altra banda, la gran derrota de la jornada és ERC. El partit ha passat de ser la segona força més votada, a ser la tercera. Josep Quintana ha assolit tres regidors, dos menys que el 2019. Els republicans han perdut 2.000 vots menys.
La baixa participació, per sota del 50%, ha fet que aconseguir el primer regidor fos més barat. Això ho han aprofitat Activem Olot i Vox. Jordi Rubio i Daniel Plana han obtingut un regidor cada un amb més de 840 i 570 vots respectivament. Qui no ha tingut la sort d'entrar a l'Ajuntament és Olot+ i Olot en Comú. David Coromina i Raül Valls han tret 434 i 378 vots respectivament, insuficients per assolir representació municipal.
La participació més baixa de la història
Olot ha registrat aquest diumenge la participació més baixa de la història de la democràcia en unes eleccions municipals. Es dona el cas que hi ha hagut més olotins que s'han quedat a casa, que no pas han anat a votar. La participació final ha estat del 47,40%, divuit punts menys que el 2019.L'abstenció a la capital de la Garrotxa ha estat de les més grans que s'han registrat al país, ja que s'ha situat al 52,59%. L'abstenció de les municipals 2023 ha superat la que hi va haver el 2011 i que, fins ara, era la més alta (46%).