26
de maig
de
2021, 09:49
Actualitzat:
10:25h
Aquest dimarts a les sis de la tarda s'ha presentat, a la cruïlla del carrer de Sant Rafael amb la plaça Clarà d'Olot, l'Ecotaula d'Entitats de la Garrotxa, que reivindica en un manifest conjunt una "mobilitat segura i sostenible" per a la ciutat i la comarca. El text del manifest no fa referència, en cap moment, a la necessitat de tirar endavant la variant d'Olot, segurament perquè no totes les entitats hi estan d'acord, si més no tal com està plantejada actualment.
L'Ecotaula aplega diverses organitzacions i entitats que, al llarg d'aquests anys, han entès que la mobilitat sostenible no és una fita abstracta: com tots els reptes que es fonamenten en els valors i principis de la cultura de la sostenibilitat, és un procés que exigeix integrar múltiples visions i perspectives d'una realitat que és canviant i complexa.
La nova agrupació, formada per Salvem les Valls, la plataforma No és un Vial, la CNT Olot, les CCOO de les comarques gironines, ATAAC, l'AFA de l'escola Pla de Dalt, Olot es Mou i el barri de Sant Miquel de la capital garrotxina –amb el suport explícti de la CUP Olot i Olot en Comú–, considera que l'impuls d'un model de mobilitat més sostenible demana que cada mitjà de desplaçament sigui integrat en una estratègia de xarxa que contempli la intermodalitat i la continuïtat dels itineraris per a aconseguir que l'activitat socioeconòmica i la satisfacció de les necessitats de la ciutadania sigui compatible amb la seguretat viària del conjunt d'usuaris de l'espai públic, la qualitat ambiental, la internalització dels costos econòmics i l'eficància i resiliència global del sistema.
El manifest per una mobilitat sostenible a Olot i la Garrotxa
Per tot això, l'EcoTaula garrotxina demana:
1. Un Pla de mobilitat comarcal que afronti aquesta problemàtica, que faci passos decidits cap endavant i que doni participació a tots els col·lectius afectats en la seva elaboració. És imprescindible per part de les administracions la creació i difusió d'una campanya pedagògica que acosti i expliqui a la ciutadania els nous escenaris i reptes de la ciutat i la comarca del segle XXI, a través dels diferents mitjans de comunicació i de les entitats educadores i socials.
2. Cal potenciar de forma immediata el transport públic col·lectiu a nivell comarcal i local perquè sigui una realitat poder-se moure sense turismes per la comarca. Per això, cal abans actualitzar i revisar la flota de vehicles que hi circulen per estar al dia de les normatives EUROP d'anticontaminació, tant dels TPO com de qualsevol concessió pública en el futur, i hauria de ser un requisit imprescindible per assolir qualsevol acord. Així mateix, cal planificar les vies de pas d'autobusos per tal de distribuir el trànsit per diferents eixos i no densificar determinats carrers.
3. Cal implantar carrils bici a tota la comarca, així com corredors verds, que permetin el moviment intern a la Garrotxa, calculant que tota aquesta infraestructura ha d'estar pensada des del decreixement i el canvi de model que es necessita; per tant, no hauria de suposar més vehicles i caos ni dins ni fora de la ciutat, sinó una pacificació continuada i una actualització del model.
4. Cal pacificar les ciutats, no només el centre, sinó que cal elaborar un pla que tendeixi a convertir en zones per a vianants cada vegada més espais de les ciutats i pobles, augmentant la presència de vegetació a les voreres i evitant concentrar el trànsit sempre en les mateixes vies, fet que separa barris i provoca diferències entre uns i altres. Cal que a poc a poc s'aposti per una mobilitat alternativa no basada en un creixement exponencial del parc de vehicles, sinó en una mobilitat racional, eficient i ecològica.
5. Cal també pacificar el trànsit al voltant de les centres educatius de la comarca a través de senyalització, millores urbanístiques, carrils bici, parades d'autobusos, a més d'evitar les zones de descàrregues de mercaderies o regulant-ne el seu horari; d'aquesta manera crearem consciencia entre les més petites i petits, i un costum entre els més grans.
6. Cal habilitar aparcaments dissuasius a les entrades de les ciutats i pobles que permetin entrar caminant als centres urbans, que siguin segurs i tan poc invasius com sigui possible.
A més, cal coordinar els serveis de lloguers de vehicles de mobilitat personal i de bicicletes, així com la construcció d'aparcaments per aquests tipus de vehicles. També, s'han d'habilitar parades d'autobusos pròximes a aquests aparcaments. L'objectiu final és entrar caminant, amb transport públic o amb VMP a les poblacions.
7. Cal racionalitzar els horaris de les indústries de tota la comarca per a facilitar que es puguin muntar línies de bus eficients, ben dimensionades per a l'ús que se'ls vol donar i el menys contaminants possibles, que tinguin la capacitat de substituir el vehicle privat. Per això, calen estudis rigorosos dels gestors de mobilitat per a valorar la millor manera d'accedir als polígons.
8. Els camions d'alt tonatge no han de circular per cap carrer urbà de la ciutat d'Olot, tot obeint estrictament la prohibició de pas corresponent; aquesta mesura s'ha d'aplicar a tots els carrers i barris sense excepcions ni discriminacions.
8.1. Cal aprovar i executar de forma immediata mesures perqué tots aquells que no obeeixin a un trànsit comarcal siguin desviats immediatament per I'AP-7.
8.2. Cal que el trànsit intern de camions de la Garrotxa i d'Olot circuli per vies que els són pròpies, i no per carrers veïnals. Per tant, cal que les administracions públiques elaborin una diagnosi exhaustiva del trànsit de transport intern que generen totes les indústries de la comarca i que en facin públics els resultats i les dades.
8.3 Mentrestant, cal plantejar, per a la resta de camions, unes restriccions de dies i horaris de pas per dins de la ciutat d'Olot, així com la distribució del trànsit per diferents carrers de la ciutat de forma equitativa, en base a la disminució de la circulació prevista.
9. Finalment, cal resoldre la construcció de tots aquells equipaments i obres que, de forma dimensionada, siguin necessaris per a la comarca, tot respectant els estudis d'impacte ambiental, del Consell de Protecció de la Natura, la Llei del canvi climàtic 16/2017 i la Ley de cambio climático y transición energética 7/2021, així com la resta de normatives que correspongui, també de la Unió Europea, i, alhora, l'inalienable dret a la salut de totes les persones afectades.
L'Ecotaula aplega diverses organitzacions i entitats que, al llarg d'aquests anys, han entès que la mobilitat sostenible no és una fita abstracta: com tots els reptes que es fonamenten en els valors i principis de la cultura de la sostenibilitat, és un procés que exigeix integrar múltiples visions i perspectives d'una realitat que és canviant i complexa.
La nova agrupació, formada per Salvem les Valls, la plataforma No és un Vial, la CNT Olot, les CCOO de les comarques gironines, ATAAC, l'AFA de l'escola Pla de Dalt, Olot es Mou i el barri de Sant Miquel de la capital garrotxina –amb el suport explícti de la CUP Olot i Olot en Comú–, considera que l'impuls d'un model de mobilitat més sostenible demana que cada mitjà de desplaçament sigui integrat en una estratègia de xarxa que contempli la intermodalitat i la continuïtat dels itineraris per a aconseguir que l'activitat socioeconòmica i la satisfacció de les necessitats de la ciutadania sigui compatible amb la seguretat viària del conjunt d'usuaris de l'espai públic, la qualitat ambiental, la internalització dels costos econòmics i l'eficància i resiliència global del sistema.
El manifest per una mobilitat sostenible a Olot i la Garrotxa
Per tot això, l'EcoTaula garrotxina demana:
1. Un Pla de mobilitat comarcal que afronti aquesta problemàtica, que faci passos decidits cap endavant i que doni participació a tots els col·lectius afectats en la seva elaboració. És imprescindible per part de les administracions la creació i difusió d'una campanya pedagògica que acosti i expliqui a la ciutadania els nous escenaris i reptes de la ciutat i la comarca del segle XXI, a través dels diferents mitjans de comunicació i de les entitats educadores i socials.
2. Cal potenciar de forma immediata el transport públic col·lectiu a nivell comarcal i local perquè sigui una realitat poder-se moure sense turismes per la comarca. Per això, cal abans actualitzar i revisar la flota de vehicles que hi circulen per estar al dia de les normatives EUROP d'anticontaminació, tant dels TPO com de qualsevol concessió pública en el futur, i hauria de ser un requisit imprescindible per assolir qualsevol acord. Així mateix, cal planificar les vies de pas d'autobusos per tal de distribuir el trànsit per diferents eixos i no densificar determinats carrers.
3. Cal implantar carrils bici a tota la comarca, així com corredors verds, que permetin el moviment intern a la Garrotxa, calculant que tota aquesta infraestructura ha d'estar pensada des del decreixement i el canvi de model que es necessita; per tant, no hauria de suposar més vehicles i caos ni dins ni fora de la ciutat, sinó una pacificació continuada i una actualització del model.
4. Cal pacificar les ciutats, no només el centre, sinó que cal elaborar un pla que tendeixi a convertir en zones per a vianants cada vegada més espais de les ciutats i pobles, augmentant la presència de vegetació a les voreres i evitant concentrar el trànsit sempre en les mateixes vies, fet que separa barris i provoca diferències entre uns i altres. Cal que a poc a poc s'aposti per una mobilitat alternativa no basada en un creixement exponencial del parc de vehicles, sinó en una mobilitat racional, eficient i ecològica.
5. Cal també pacificar el trànsit al voltant de les centres educatius de la comarca a través de senyalització, millores urbanístiques, carrils bici, parades d'autobusos, a més d'evitar les zones de descàrregues de mercaderies o regulant-ne el seu horari; d'aquesta manera crearem consciencia entre les més petites i petits, i un costum entre els més grans.
6. Cal habilitar aparcaments dissuasius a les entrades de les ciutats i pobles que permetin entrar caminant als centres urbans, que siguin segurs i tan poc invasius com sigui possible.
A més, cal coordinar els serveis de lloguers de vehicles de mobilitat personal i de bicicletes, així com la construcció d'aparcaments per aquests tipus de vehicles. També, s'han d'habilitar parades d'autobusos pròximes a aquests aparcaments. L'objectiu final és entrar caminant, amb transport públic o amb VMP a les poblacions.
7. Cal racionalitzar els horaris de les indústries de tota la comarca per a facilitar que es puguin muntar línies de bus eficients, ben dimensionades per a l'ús que se'ls vol donar i el menys contaminants possibles, que tinguin la capacitat de substituir el vehicle privat. Per això, calen estudis rigorosos dels gestors de mobilitat per a valorar la millor manera d'accedir als polígons.
8. Els camions d'alt tonatge no han de circular per cap carrer urbà de la ciutat d'Olot, tot obeint estrictament la prohibició de pas corresponent; aquesta mesura s'ha d'aplicar a tots els carrers i barris sense excepcions ni discriminacions.
8.1. Cal aprovar i executar de forma immediata mesures perqué tots aquells que no obeeixin a un trànsit comarcal siguin desviats immediatament per I'AP-7.
8.2. Cal que el trànsit intern de camions de la Garrotxa i d'Olot circuli per vies que els són pròpies, i no per carrers veïnals. Per tant, cal que les administracions públiques elaborin una diagnosi exhaustiva del trànsit de transport intern que generen totes les indústries de la comarca i que en facin públics els resultats i les dades.
8.3 Mentrestant, cal plantejar, per a la resta de camions, unes restriccions de dies i horaris de pas per dins de la ciutat d'Olot, així com la distribució del trànsit per diferents carrers de la ciutat de forma equitativa, en base a la disminució de la circulació prevista.
9. Finalment, cal resoldre la construcció de tots aquells equipaments i obres que, de forma dimensionada, siguin necessaris per a la comarca, tot respectant els estudis d'impacte ambiental, del Consell de Protecció de la Natura, la Llei del canvi climàtic 16/2017 i la Ley de cambio climático y transición energética 7/2021, així com la resta de normatives que correspongui, també de la Unió Europea, i, alhora, l'inalienable dret a la salut de totes les persones afectades.