08
de juliol
de
2021, 10:12
Actualitzat:
10:29h
El monument ”Llibertat!”, situat a tocar d'un lateral de l'església de Sant Esteve, al centre d‘Olot, apareix mancat d’un dels seus elements, el segon dels cinc llaços grocs que el conformen. Amb aquesta sostracció, el recorregut que simbolitza resta tallat en la segona etapa, la que dona inici al moviment d’aixecar el vol cap a l’alliberament.
No és la primera vegada que l’incivisme s’acarnissa en la peça, amb un seguit d'agressions que reflecteixen que una part molt minoritària de la societat no accepta o ni tan sols respecta les expressions lícites i sentides de la voluntat d’un nombrós col·lectiu.
Fa uns mesos, l’obra impulsada per l’ANC i signada per Duaita Prats, va ser trencada en un dels seus elements, que va ser ràpidament restituït, i les tiges –que són metàfores de flors– havien estat vinclades.
“Llibertat!” es va inaugurar la primavera de 2018 en homenatge als exiliats, presos polítics i represaliats del procés independentista, en presència d'alguns dels seus familiars, com a part i figura central del que es va batejar com a “Jardí groc”, l’únic amb aquesta denominació en tot Catalunya.
Per la seva situació –i plasticitat–, és una de les obres més visitades i fotografiades de la ciutat, i tres anys després de la col·locació continua fent arribar un missatge de pau i llibertat als passejants.
No és la primera vegada que l’incivisme s’acarnissa en la peça, amb un seguit d'agressions que reflecteixen que una part molt minoritària de la societat no accepta o ni tan sols respecta les expressions lícites i sentides de la voluntat d’un nombrós col·lectiu.
Fa uns mesos, l’obra impulsada per l’ANC i signada per Duaita Prats, va ser trencada en un dels seus elements, que va ser ràpidament restituït, i les tiges –que són metàfores de flors– havien estat vinclades.
“Llibertat!” es va inaugurar la primavera de 2018 en homenatge als exiliats, presos polítics i represaliats del procés independentista, en presència d'alguns dels seus familiars, com a part i figura central del que es va batejar com a “Jardí groc”, l’únic amb aquesta denominació en tot Catalunya.
Per la seva situació –i plasticitat–, és una de les obres més visitades i fotografiades de la ciutat, i tres anys després de la col·locació continua fent arribar un missatge de pau i llibertat als passejants.