La Garrotxa és una comarca formada per 21 municipis, però aquesta xifra ha ballat al cap dels anys. Anant lluny, més d’un segle enrere, existien a la comarca vint-i-set municipis que ara ja no hi són. Entre ells, per exemple, hi havia Almor, Palau de Montagut, Bassegoda, Capsec o Toralles, tal com recull el Ministeri d’Administracions Públiques i Hisenda.
Oix, l’últim municipi a desaparèixer
L’últim municipi que va desaparèixer a la Garrotxa va ser el d’Oix. Es tractava d’un dels termes municipals més extensos de la comarca i va ser agregat al municipi de Montagut de Fluvià al 1972, el qual trenta anys després (2002) passaria a dir-se Montagut i Oix, tal com el coneixem avui dia. Abans, Montagut havia absorbit el municipi de Toralles el 1857.
Paral·lelament, també va existir un altre municipi amb un nom semblant anomenat Palau de Montagut, el qual acabaria sent Sant Jaume de Llierca a partir del 1930.
La Parròquia de Besalú, actual Sant Ferriol
Hi ha municipis que en comptes de desaparèixer, han canviat de nom. És el cas de la Parròquia de Besalú, el qual avui en dia coneixem com a Sant Ferriol. El 1922 es produeix aquest canvi de nom després d'unir fins a sis municipis en un de sol.
Fins passat l’equador del segle XIX, en aquesta zona de la comarca hi existia Aussinyà, Almor, Miana, Juïnyà, Torn i Fares. Però tots sis van incorporar-se al municipi de la Parròquia de Besalú el 1857. Aquest mateix any, i no molt lluny d’aquí, qui també agrupa municipis és Beuda, ja que absorbeix Lligordà, Sagaró i Palera.

Unificació de la Vall d’en Bas i la desaparició de Batet
Un nombre important de municipis que han desaparegut a la Garrotxa, ho han fet per acabar sent un de sol. És el cas de la Vall d'en Bas. El 1968 existien quatre municipis a la zona oest de la comarca: Joanetes, la Pinya, Sant Privat de Bas i Sant Esteve de Bas. Anteriorment, el 1857 Joanetes havia incorporat Falgars de Bas i Puigpardines ja formava part de Sant Privat.
El 1968, però, tots els municipis d’aquesta zona es van agrupar en un de sol: la Vall d’en Bas. Va ser així com fa gairebé seixanta anys va néixer el segon municipi més poblat de la comarca avui en dia.
Poc després de la unificació de la Vall d’en Bas, només tres anys després (el 1971), es produeix una altra unificació. El fins llavors municipi de Batet s’uneix a Olot. Durant aquests anys (1969), Dosquers també s’incorpora a Maià de Montcal, anomenat simplement Maià fins al 1916.
El cas de Bassegoda i el naixement de les Planes
El 1969 la Garrotxa va perdre un municipi que va canviar de comarca. Es tracta del municipi de Bassegoda, situat a l’extrem nord. En aquell any, aquest terme municipal va passar a formar part a l’Alt Empordà, concretament al municipi d’Albanyà.
A l’altre extrem de la Garrotxa, uns anys abans, el 1877 neix les Planes d’Hostoles per segregació de part del territori de Sant Feliu de Pallerols. Anys abans (1857), Sant Feliu havia incorporat el municipi de Sant Iscle de Pineda. Aquest mateix any, el municipi de Santa Pau incorpora els pobles de Sallent i Sant Miquel de Sacot.

Capsec, l’actual Vall de Bianya
El que coneixem actualment com a Vall de Bianya era antigament el municipi de Capsec, el qual va passar a tenir el nom actual el 1920. Abans, però, també existien altres municipis com Castellar de la Muntanya, la Vall del Bac o Sant Martí del Clot que es van unificar a Capsec el 1857. No serà fins al 1969 que la Vall de Bianya absorbirà el municipi de Sant Salvador de Bianya i configurarà el terme municipal que coneixem avui en dia.