13
de febrer
de
2020, 10:14
Actualitzat:
10:29h
El control de substàncies radioactives sobre mostres d'aigua domèstica té com a objectiu determinar els nivells de radioactivitat artificial (la que té a veure amb la proximitat de centrals nuclears) i natural (la que es troba en certs elements de la geologia d'un territori, que contenen isòtops que poden contaminar les aigües).
Es tracta de garantir que l’aigua és segura per a la salut de les persones. El nostre cos tolera perfectament dosis baixes de radiació (és present de forma natural en el planeta), però emmalalteix quan les concentracions són altes o l’exposició és continuada, ja que la radiació s'acumula.
Dipsalut ha introduït recentment la mesura de la radioactivitat en els controls analítics de l’aigua que realitza als 82 municipis gironins que gestionen directament els seus sistemes d’abastament. Els resultats s’aniran transmetent a les autoritats sanitàries: els ajuntaments i l’Agència de Salut Pública. També, s’introdueixen al Sistema de Informacion Nacional de Agua de Consumo (SINAC).
El control radiològic de l’aigua es fa mitjançant l’anàlisi de dosi indicativa total, és a dir, la mitjana del nivell d’exposició a la radioactivitat per la ingesta d’aigua al llarg d’un any. Es prenen mostres en diferents punts de la xarxa, com ara fonts o aixetes, i es porten a analitzar a laboratoris especialitzats. Es comença mesurant dos paràmetres que són indicadors de l’activitat radioactiva (l’alfa total i el beta resta). Si el primer és inferior a 0,1 becquerel/litre i el beta resta, de menys d’1 becquerel/litre, es fa palès que l’aigua és segura pel que fa a la radioactivitat. Si se superen aquests límits, indicant activitat radioactiva, es comunica a les autoritats sanitàries i es continua amb la tasca de laboratori per determinar de quins radionucleòtids es tracta (radó, urani, cesi, poloni...) i veure si són d’origen natural o artificial. Paral·lelament, els tècnics del Programa prenen mostres de tots els pous i altres abastaments d’aquella xarxa per saber exactament d’on prové l’activitat radioactiva i caracteritzar-la. Tota la informació es va comunicant per tal que les autoritats sanitàries puguin avaluar el risc que representa per a la salut i prendre les mesures oportunes.
Els límits de concentració de radionucleòtids que s’utilitzen són els fixats per les normes legals aplicables: el Reial Decret 314/2016 i la Directiva 2013/51/Euratom. Aquestes toleràncies màximes han estat aprovades internacionalment. Aplicant aquestes normes, Dipsalut ha començat a controlar les substàncies radioactives a l’aigua de consum humà.
Inicialment, la demarcació de Girona no es considera de risc pel que fa a la radioactivitat: tant per l’absència de centrals nuclears molt pròximes com de de grans formacions geològiques que alliberin substàncies radioactives. No obstant, hi ha zones que, per les seves característiques geològiques, podrien arribar a presentar certs nivells de contaminació per radó i altres elements radioactius naturals. Tampoc no es pot descartar totalment la radioactivitat artificial per la relativa proximitat amb centrals nuclears d’altres territoris.
Es tracta de garantir que l’aigua és segura per a la salut de les persones. El nostre cos tolera perfectament dosis baixes de radiació (és present de forma natural en el planeta), però emmalalteix quan les concentracions són altes o l’exposició és continuada, ja que la radiació s'acumula.
Dipsalut ha introduït recentment la mesura de la radioactivitat en els controls analítics de l’aigua que realitza als 82 municipis gironins que gestionen directament els seus sistemes d’abastament. Els resultats s’aniran transmetent a les autoritats sanitàries: els ajuntaments i l’Agència de Salut Pública. També, s’introdueixen al Sistema de Informacion Nacional de Agua de Consumo (SINAC).
El control radiològic de l’aigua es fa mitjançant l’anàlisi de dosi indicativa total, és a dir, la mitjana del nivell d’exposició a la radioactivitat per la ingesta d’aigua al llarg d’un any. Es prenen mostres en diferents punts de la xarxa, com ara fonts o aixetes, i es porten a analitzar a laboratoris especialitzats. Es comença mesurant dos paràmetres que són indicadors de l’activitat radioactiva (l’alfa total i el beta resta). Si el primer és inferior a 0,1 becquerel/litre i el beta resta, de menys d’1 becquerel/litre, es fa palès que l’aigua és segura pel que fa a la radioactivitat. Si se superen aquests límits, indicant activitat radioactiva, es comunica a les autoritats sanitàries i es continua amb la tasca de laboratori per determinar de quins radionucleòtids es tracta (radó, urani, cesi, poloni...) i veure si són d’origen natural o artificial. Paral·lelament, els tècnics del Programa prenen mostres de tots els pous i altres abastaments d’aquella xarxa per saber exactament d’on prové l’activitat radioactiva i caracteritzar-la. Tota la informació es va comunicant per tal que les autoritats sanitàries puguin avaluar el risc que representa per a la salut i prendre les mesures oportunes.
Els límits de concentració de radionucleòtids que s’utilitzen són els fixats per les normes legals aplicables: el Reial Decret 314/2016 i la Directiva 2013/51/Euratom. Aquestes toleràncies màximes han estat aprovades internacionalment. Aplicant aquestes normes, Dipsalut ha començat a controlar les substàncies radioactives a l’aigua de consum humà.
Inicialment, la demarcació de Girona no es considera de risc pel que fa a la radioactivitat: tant per l’absència de centrals nuclears molt pròximes com de de grans formacions geològiques que alliberin substàncies radioactives. No obstant, hi ha zones que, per les seves característiques geològiques, podrien arribar a presentar certs nivells de contaminació per radó i altres elements radioactius naturals. Tampoc no es pot descartar totalment la radioactivitat artificial per la relativa proximitat amb centrals nuclears d’altres territoris.