17
d'agost
de
2021, 10:00
Actualitzat:
11:22h
L’associació d’Amics de Sant Aniol d’Aguja vol compartir amb tothom l’alegria d’haver superat les 200 tones de material carregat a l'esquena del voluntariat, tot estalviant 45.000 euros en transport d’helicòpter, que s’han pogut destinar a les obres de rehabilitació de l’antiga casa rectoral del veïnat per a retornar-li aquell vell ús de refugi de muntanya per a excursionistes que havia tingut a mitjan segle passat i durant més de tres dècades.
Recordem que Sant Aniol d’Aguja es troba al bell mig de l’Alta Garrotxa en un indret prou encinglerat, feréstec i amb accés a peu solament. Per tot això, realitzar-hi obres és molt dificultós i comporta, entre altres problemes, un augment considerable del cost. Tot i així, cal destacar la riquesa i enorme qualitat paisatgística, patrimonial i humana que aquestes condicions proporcionen a l’indret.
Unes 288 tones de materials s’han hagut que transportar mitjançant un helicòpter, que facilita molt les coses, però resulta altament costós. Amb tot aquest panorama al davant, l’associació, posant-hi moltes ganes, il·lusió i esforç va decidir intentar carregar a l'esquena el màxim volum possible de materials i així es va començar a veure gent voluntària pujant-hi taulons, una formigonera (desmuntada), una bastida, ciment, eines…, i tot un seguit de materials per a poder iniciar, amb els pocs diners obtinguts fins al moment, les obres de rehabilitació.
Fruit d’aquesta tasca, va sorgir la idea de posar material a l’inici del camí perquè els molts visitants de la zona, amb esperit col·laborador, es poguessin sumar de voluntaris. I així naixia l’enginyosa i molt exitosa tasca de deixar a peu de camí totxanes, teules, sorra, grava, etc.
Des del 2012, que és quan van començar a pujar materials, fins avui, ja són més de 200 les tones que entre molta gent anònima, i de manera voluntària, s’hi han traslladat. Amb molt d’orgull, ho volen transmetre i agrair a tota la multitud de visitants i els incansables amics-col·laboradors que han contribuït a aquesta tasca de formiga que ha comportat un èxit gros i mai pensat. Majoritàriament, s’hi han pujat tones i més tones de grava i sorra que més enllà de la pròpia obra constructiva de l’edifici, també ha fet falta per a elaborar les basses de joncs que formen part del sistema de sanejament, molt importants per a continuar tenint una ribera amb l’aigua ben neta.
Per a poder realitzar la gran pujada de sorra i graves ha calgut una constant i laboriosa feina per part de l’associació per manera d’anar preparant petites bossetes amb un pes aproximat als 5 kg que s’anaven omplint en el camp base a Montagut i traslladant-les amb remolcs fins a la zona del Gomarell, on dins una petita “barraca”, preparada de manera provisional, s’hi han anat col·locant. En aquest punt, l’associació convidava, mitjançant unes fotografies i un escrit, a la col·laboració.
Un gran nombre de visitants, bé per la sorpresa, bé per la coneixença de l’obra, hi han participat activament i avui poden celebrar l’alegria d’haver superat les 200 tones. Tanmateix, aquesta iniciativa dels Amics de Sant Aniol d’Aguja, que s'ha fet de forma popular i altruista, aporta una satisfacció personal a tots els col·laboradors pel seu gra de sorra (i mai més ben dit!), sobre el projecte del refugi.
Quan l’obra s'hagi enllestit i es pugui ja gaudir de l’equipament, totes les persones participants podran tenir la plena satisfacció d’haver-hi contribuït amb al seu esforç personal. Un fet que esperen que ompli moltíssim tota aquesta llarga llista anònima de voluntaris que ho ha fet possible.
Una de les formes que tenen per agrair-ho és comunicar-ho, com fan avui, tot i que creuen que el màxim guany per a cada participant serà veure que les obres s’han acabat, que tothom en gaudeix i que això ha estat gràcies a la seva generositat i a aquesta popular i constant dedicació.
Recordem que Sant Aniol d’Aguja es troba al bell mig de l’Alta Garrotxa en un indret prou encinglerat, feréstec i amb accés a peu solament. Per tot això, realitzar-hi obres és molt dificultós i comporta, entre altres problemes, un augment considerable del cost. Tot i així, cal destacar la riquesa i enorme qualitat paisatgística, patrimonial i humana que aquestes condicions proporcionen a l’indret.
Unes 288 tones de materials s’han hagut que transportar mitjançant un helicòpter, que facilita molt les coses, però resulta altament costós. Amb tot aquest panorama al davant, l’associació, posant-hi moltes ganes, il·lusió i esforç va decidir intentar carregar a l'esquena el màxim volum possible de materials i així es va començar a veure gent voluntària pujant-hi taulons, una formigonera (desmuntada), una bastida, ciment, eines…, i tot un seguit de materials per a poder iniciar, amb els pocs diners obtinguts fins al moment, les obres de rehabilitació.
Fruit d’aquesta tasca, va sorgir la idea de posar material a l’inici del camí perquè els molts visitants de la zona, amb esperit col·laborador, es poguessin sumar de voluntaris. I així naixia l’enginyosa i molt exitosa tasca de deixar a peu de camí totxanes, teules, sorra, grava, etc.
La gent s'ha organitzat per a pujar-hi tota mena de materials per a les obres. Foto: AASAA.
Des del 2012, que és quan van començar a pujar materials, fins avui, ja són més de 200 les tones que entre molta gent anònima, i de manera voluntària, s’hi han traslladat. Amb molt d’orgull, ho volen transmetre i agrair a tota la multitud de visitants i els incansables amics-col·laboradors que han contribuït a aquesta tasca de formiga que ha comportat un èxit gros i mai pensat. Majoritàriament, s’hi han pujat tones i més tones de grava i sorra que més enllà de la pròpia obra constructiva de l’edifici, també ha fet falta per a elaborar les basses de joncs que formen part del sistema de sanejament, molt importants per a continuar tenint una ribera amb l’aigua ben neta.
Per a poder realitzar la gran pujada de sorra i graves ha calgut una constant i laboriosa feina per part de l’associació per manera d’anar preparant petites bossetes amb un pes aproximat als 5 kg que s’anaven omplint en el camp base a Montagut i traslladant-les amb remolcs fins a la zona del Gomarell, on dins una petita “barraca”, preparada de manera provisional, s’hi han anat col·locant. En aquest punt, l’associació convidava, mitjançant unes fotografies i un escrit, a la col·laboració.
Un gran nombre de visitants, bé per la sorpresa, bé per la coneixença de l’obra, hi han participat activament i avui poden celebrar l’alegria d’haver superat les 200 tones. Tanmateix, aquesta iniciativa dels Amics de Sant Aniol d’Aguja, que s'ha fet de forma popular i altruista, aporta una satisfacció personal a tots els col·laboradors pel seu gra de sorra (i mai més ben dit!), sobre el projecte del refugi.
Els materials s'han traslladat des de Montagut a la zona del Gomarell per a ser carregats. Foto: AASAA.
Quan l’obra s'hagi enllestit i es pugui ja gaudir de l’equipament, totes les persones participants podran tenir la plena satisfacció d’haver-hi contribuït amb al seu esforç personal. Un fet que esperen que ompli moltíssim tota aquesta llarga llista anònima de voluntaris que ho ha fet possible.
Una de les formes que tenen per agrair-ho és comunicar-ho, com fan avui, tot i que creuen que el màxim guany per a cada participant serà veure que les obres s’han acabat, que tothom en gaudeix i que això ha estat gràcies a la seva generositat i a aquesta popular i constant dedicació.