La Garrotxa incorpora els primers referents de benestar emocional

Els equips d'atenció primària d'Olot i de Besalú ja disposen de professionals centrats en la prevenció

Sessió de relaxació i autocura amb professionals sanitaris.
Sessió de relaxació i autocura amb professionals sanitaris. | ACN.
NacióGarrotxa
30 de març de 2022, 13:10
Actualitzat: 13:15h
La Regió Sanitària de Girona incorpora els primers referents de benestar emocional per millorar l'abordatge del patiment psicològic a les comarques gironines. Es tracta de 24 professionals vinculats a l'atenció primària i centrats en la prevenció del malestar emocional a través del treball en xarxa i comunitari i que desenvolupen les seves tasques en 30 equips d'atenció primària (EAP).

El programa es troba actualment en la tercera fase de desplegament i més de la meitat dels EAP de la regió ja disposen d'un referent, concretament el 73% dels 41 que la integren. En els mesos vinents es preveu completar la resta de les contractacions vinculades amb el programa de benestar emocional i salut comunitària, que ha implementat el Departament de Salut.

Actualment, els EAP que ja compten amb un referent de benestar emocional són els de Figueres, Roses, Llançà, La Jonquera, l’Escala, Palafrugell, Palamós, la Bisbal d'Empordà, Torroella de Montgrí, Sant Feliu de Guíxols, Olot, Besalú,Ripoll, Camprodon, Ribes de Freser-Campdevànol, Celrà, Sarrià, Salt, Can Gibert del Pla de Girona, Santa Clara de Girona, Arbúcies-Sant Hilari, Sils-Vidreres-Maçanet de la Selva, Santa Coloma de Farners, Lloret-Tossa, Blanes, Tordera, Pineda de Mar, Malgrat de Mar, Calella i Canet de Mar.

En alguns casos concrets, el referent és compartit amb més d'una àrea bàsica de salut, com és el cas de la Jonquera i Llançà, Olot i Besalú, Ripoll i Camprodon, Celrà i Sarrià o les tres àrees bàsiques de Calella, Malgrat de Mar i Lloret-Tossa. Els 11 equips d'atenció primària restants incorporaran els seus referents ben aviat.

El projecte té com objectiu treballar de forma comunitària les necessitats de salut emocional de la ciutadania i aconseguir la no medicalització davant de problemes relacionats amb el malestar emocional. Es tracta de potenciar la prescripció social o la derivació a recursos de la comunitat per a proporcionar alternatives no sanitàries.
Arxivat a