Sant Esteve celebra els 900 anys de la seva consagració

L'any 1116, el llavors bisbe de Girona consagrava la parròquia fent possible que s'hi practiqués el culte | Amb motiu de l'efemèride repassem la història d'una església que ha marcat la vida d'Olot durant molts anys

L'església de Sant Esteve el dia de la consagració de Ramon Guillamet com a bisbe de Lleó, el 1909
L'església de Sant Esteve el dia de la consagració de Ramon Guillamet com a bisbe de Lleó, el 1909 | ACGAX. Col·lecció d’imatges de Josep M. Dou Camps
01 de juny del 2016
Durant aquest mes de juny, l'església de Sant Esteve celebra el 900 aniversari de la seva consagració. L'any 1116, el llavors bisbe de Girona, Berenguer Dalmau, consagrava el temple fent possible que s'hi practiqués el culte. Tot i així, diversos historiadors apunten que és més que probable que n'hi hagués una altra de més antiga en aquest mateix espai, abans del 1116, segurament de dimensions més reduïdes. 

L'església que es va consagrar al segle XII, no és ni de bon tros l'església que coneixem avui en dia. Es va haver de reformar després dels terratrèmols de 1427 i 1428. Després, a mitjans del segle XVI, els olotins de l'època també decideixen fer noves reformes al temple.
 

Façana de l’església parroquial de Sant Esteve durant una processó de Setmana Santa. [c. 1897] Foto: ACGAX. Servei d’Imatges. Col·lecció L’Abans (cessió de Maria i Natàlia Costa Cels).


Dos-cents anys més tard, al 1763, Sant Esteve es tornarà a ampliar i prendrà ja la forma pel qual encara avui en dia el coneixem. El motiu d'aquesta última ampliació és que l'església s'havia quedat petita i només hi cabia una cinquena part dels feligresos que volien assistir als oficis religiosos. Tot i així caldrà esperar encara uns quants anys per acabar la façana, una façana que restarà incompleta fins als nostres dies en construir només un dels dos campanars projectats.
 

Façana de l’església parroquial de Sant Esteve, durant una sortida de missa. [c. 1934] Foto: ACGAX. Servei d’Imatges. Fons Francesc Jaume Coll (Mestres).


Al llarg dels anys, l'església de Sant Esteve ha anat acumulant grans obres d'art, essent el temple amb major patrimoni artístic de les comarques gironines per darrera de la Catedral de Girona. En destaca el quadreCrist abraçat a la creu, pintat pel Greco a principis del segle XVII. Una altra de les joies més valuoses de Sant Esteve és l'altar barroc del Roser, realitzat entre el 1704 i 1707. Obres de Ramon Amadeu, Josep Clarà, Joan Carles Panyó i Lluís Carbonell omplen els diferents altars del temple. 
 

L'interior de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot, un cop completat el trasllat de les restes de Lliberada Ferrarons, 19 de juny de 1966. Foto: ACGAX. Servei d’Imatges. Col·lecció d’imatges de Josep M. Dou Camps


Sant Esteve ha estat una institució cabdal en la vida olotina. A mitjans del segle XIX, fins a 53 sacerdots vivien al temple. Actualment els temps han canviat i cada vegada menys feligresos omplen el seu interior. L'Associació d'Amics de Sant Esteve i el Santuari del Tura fa uns mesos posava el focus en les importants obres urgents que necessita la parròquia si no es vol perdre el seu valuosíssim patrimoni
 

Interior de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot, durant uns treballs de pintat, 16 de gener de 1968. Foto: ACGAX. Servei d’Imatges. Col·lecció d’imatges de Josep M. Dou Camps


Amb motiu dels 900 anys de la consagració, l'associació ha organitzat diverses activitats. Aquest dissabte, es podrà fer una visita guiada a l'església, al Museu Tresor i a dalt del campanar. Diumenge, a dos quarts de 12, l'historiador Josep Murlà oferirà una xerrada sobre aquest aniversari i tot seguit s'oferirà una missa commemorativa. En acabar, s'obrirà el Museu Tresor perquè qui ho vulgui el pugui visitar pel seu compte. El 25 de juny es repetirà una altra visita guiada al temple, al museu i al campanar. De cares a l'estiu, l'associació prepara altres activitats com un curs de fotografia a l'interior del temple o jocs de rol pensats perquè els més petits coneguin tots els racons de l'edifici.
Arxivat a