09
d'octubre
de
2023, 18:20
Les últimes dades del Ministeri de l'Interior sobre la delinqüència a la ciutat d'Olot han deixat un retrocés dels fets delictius en el que portem d'any respecte al 2022. Els delictes han disminuït un 6% durant el primer semestre del 2023 en comparació al mateix període de l’any passat. Aquestes són les dades que el Ministeri va publicar fa pocs dies, però si obrim la mirada i anem sis anys enrere, els números i l’evolució no són tan bons.
Els delictes convencionals a la ciutat d'Olot (sense comptar les estafes per internet) han augmentat un 22% en els últims sis anys. Es tracta del percentatge més elevat de la demarcació. El Ministeri ofereix dades de les ciutats de més de 20.000 habitants i Olot supera capitals com Girona o Figueres, on la delinqüència ha pujat un 14%, vuit punts menys que a la capital garrotxina.
De fet, Olot també es troba lluny de la tònica del país. A Catalunya, els delictes han augmentat un 2% des del 2016 fins ara, passant dels 403.928 als 411.456. A la capital de la Garrotxa, el 2016 hi va haver 928 delictes, mentre que el 2022 (últim any natural que s'ofereixen dades) n'hi va haver 1.131.
Pel que fa a tipologia, no n'hi ha cap que hagi disminuït. Els que han crescut més són els delictes contra la llibertat sexual: s'han multiplicat gairebé per set. El 2016 els cossos policials van registrar només tres delictes d'aquesta mena, mentre que el 2022 van ser vint. En segon lloc, s'han més que doblat els robatoris amb violència i intimidació, és a dir, aquells en els quals els lladres ataquen amb força una persona per robar-li qualsevol cosa. En els últims sis anys han augmentat un 125%, passant dels 12 del 2016 als 27 del 2022. Una tònica semblant han seguit els furts (robatoris sense violència), ja que han crescut un 78,5%.
El robatori de vehicles també s'ha convertit en un dels delictes que més s'ha disparat, en concret un 81%. El 2016 es robaven 16 vehicles a l'any; el 2022 la xifra va pujar a la trentena. I pel que fa als robatoris amb força a domicilis, han augmentat un 57%. Destaca, però, que els lladres cada vegada aposten més pels habitatges: el 2016 els robatoris a comerços o altres instal·lacions representaven el 46% dels robatoris amb força a immobles, mentre que el 2022 van representar només el 31%, la resta (un 69%) es van produir en domicilis.
En números totals, els delictes que més es produeixen a la ciutat d'Olot són els furts. Un de cada quatre fets delictius que passen a la capital garrotxina són d’aquesta mena. I, en segon lloc, hi ha els robatoris amb força a domicili, una pràctica que a Olot representa el 9% del total.
Els delictes convencionals a la ciutat d'Olot (sense comptar les estafes per internet) han augmentat un 22% en els últims sis anys. Es tracta del percentatge més elevat de la demarcació. El Ministeri ofereix dades de les ciutats de més de 20.000 habitants i Olot supera capitals com Girona o Figueres, on la delinqüència ha pujat un 14%, vuit punts menys que a la capital garrotxina.
De fet, Olot també es troba lluny de la tònica del país. A Catalunya, els delictes han augmentat un 2% des del 2016 fins ara, passant dels 403.928 als 411.456. A la capital de la Garrotxa, el 2016 hi va haver 928 delictes, mentre que el 2022 (últim any natural que s'ofereixen dades) n'hi va haver 1.131.
Una evolució creixent, pausada per la pandèmia
El Ministeri de l'Interior va començar a oferir dades de delinqüència d'Olot a partir del 2016. Des d'aquell any, les xifres van anar en augment fins a l'aparició de la pandèmia. El 2019 va ser l'any en què es va registrar el major nombre de delictes a la capital garrotxina, 1.200. Després, durant la pandèmia, es va baixar per sota el miler i el 2022 es va tornar a superar.
Els delictes contra la llibertat sexual, els que més han augmentat
Pel que fa a tipologia, no n'hi ha cap que hagi disminuït. Els que han crescut més són els delictes contra la llibertat sexual: s'han multiplicat gairebé per set. El 2016 els cossos policials van registrar només tres delictes d'aquesta mena, mentre que el 2022 van ser vint. En segon lloc, s'han més que doblat els robatoris amb violència i intimidació, és a dir, aquells en els quals els lladres ataquen amb força una persona per robar-li qualsevol cosa. En els últims sis anys han augmentat un 125%, passant dels 12 del 2016 als 27 del 2022. Una tònica semblant han seguit els furts (robatoris sense violència), ja que han crescut un 78,5%.El robatori de vehicles també s'ha convertit en un dels delictes que més s'ha disparat, en concret un 81%. El 2016 es robaven 16 vehicles a l'any; el 2022 la xifra va pujar a la trentena. I pel que fa als robatoris amb força a domicilis, han augmentat un 57%. Destaca, però, que els lladres cada vegada aposten més pels habitatges: el 2016 els robatoris a comerços o altres instal·lacions representaven el 46% dels robatoris amb força a immobles, mentre que el 2022 van representar només el 31%, la resta (un 69%) es van produir en domicilis.
En números totals, els delictes que més es produeixen a la ciutat d'Olot són els furts. Un de cada quatre fets delictius que passen a la capital garrotxina són d’aquesta mena. I, en segon lloc, hi ha els robatoris amb força a domicili, una pràctica que a Olot representa el 9% del total.