Absolt l'acusat de violar la fillastra menor a Santa Llogaia d'Àlguema

L'Audiència de Girona destaca les contradiccions en el relat de la víctima mentre que la Fiscalia demanava 20 anys de presó

L'acusat de violar a la seva fillastra a Santa Llogaia d'Àlguema
L'acusat de violar a la seva fillastra a Santa Llogaia d'Àlguema | Marina López
Redacció
31 de juliol de 2024, 15:28

L'Audiència de Girona ha absolt l'home acusat d'una presumpta agressió sexual a la seva fillastra menor d'edat, per la qual s'enfrontava a una pena de 20 anys de presó. La sentència conclou que "no ha quedat degudament acreditat" que l'acusat violés la menor, que en aquell moment tenia 14 anys.

Segons la declaració de la víctima, l'acusat hauria entrat a la seva habitació mentre dormia per agredir-la sexualment en dues ocasions. L'home, però, va al·legar que la menor l'havia denunciat perquè no acceptava la seva relació amb la mare, derivat d'un enfrontament després de descobrir que mantenia una relació amb un home casat.

L'Audiència ha determinat que no ha quedat provat que l'acusat abusés sexualment de la menor i la violés. La defensa, encapçalada per la lletrada Natàlia Frigola, va demanar l'absolució. La Fiscalia i l'acusació particular van mantenir la petició de 20 anys de presó per un delicte d'abús sexual a menor de 16 anys amb accés carnal, amb abús de superioritat i parentiu per afinitat.

Segons argumenta el tribunal, la declaració de la menor no té la consistència necessària per ser considerada prova concloent. El tribunal considera que hi ha "contradiccions importants" en el relat al llarg del procediment, les quals "priven les seves manifestacions de la consistència i solidesa necessàries". La secció tercera assenyala que això no vol dir que la denunciant mentís, sinó que manca de credibilitat necessària.

La sentència també conclou que el patiment psicològic detectat pels perits no es poden vincular directament amb els abusos denunciats. Els informes recullen que la menor havia adoptat un rol protector arran de la complicada situació familiar. La custòdia de la menor havia estat concedida al seu pare pels problemes psicològics i d'addicció que presentava la mare. 

Segons la sala, la menor considerava que la relació amb l'acusat perjudicava la seva mare, cosa que ha permès argumentar l'existència d'un interès perquè la relació acabés. "No podem assegurar que la menor denunciés falsament a l'acusat, o de manera indirecta perjudicar la seva mare, però no es pot obviar l'existència de motius per voler-lo perjudicar", resol l'Audiència.