Centenars de persones s'han concentrat en diverses poblacions de les comarques gironines aquest dijous al vespre per rebutjar la triple sentència del Tribunal Suprem (TS) que insta el Govern a suprimir el model d'immersió lingüística i a incloure el castellà com a llengua vehicular. Convocats tots ells per la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), que ha vehiculat la protesta al conjunt de Catalunya, 300 persones s'han aplegat a la plaça del Vi de Girona i mig centenar davant dels ajuntaments de Blanes, Banyoles i Celrà. Totes les concentracions han estat secundades per diferents sectors de la societat.

Desenes de poblacions de tot Catalunya han acollit aquest dijous a les vuit del vespre concdentracions de protesta convocades per la CUP després que aquest dimecres el Suprem emetés tres sentències que enterren el model d'immersió lingüística català. A les comarques gironines, diverses localitats han celebrat mobilitzacions, com ara Girona, on més de 300 s'han concentrat a la plaça del Vi de la ciutat contra les sentències. Convocats per la CUP de Girona, representants del món educatiu i cultural i diverses organtizacions polítiques i sindicals -com el sindicat de mestres USTEC- han intervingut per defensar l'educació en català.

A Girona, els parlaments han estat a càrrec d'Anna Pujolàs, mestra i membre de la CUP de Girona; Toni Rico, professor i membre de la CUP de Girona; Xavier Díez, mestre i membre d'USTEC, i Jordi Alemany, estudiant i membre del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC). A Celrà, la concentració ha culminat amb la lectura d'un manifest a càrrec del regidor de la CUP, Dani Cornellà.

En totes les concentracions s'han fet càntics a favor de la independència dels Països Catalans i en defensa de l'actual model d'immersió lingüística a l'ensenyament.

A Figueres, una moció

A Figueres, la CUP presentarà una moció a l'Ajuntament perquè acordi rebutjar les tres sentències del Tribunal Suprem espanyol, ja que considera que és 'un atac als catalans, a la seva llengua i al seu sistema educatiu'. La candidatura considera que cal donar 'una mostra de fermesa' i per això demanarà al ple de l'Ajuntament de Figueres que rebutgi la sentència del i que demani a la Generalitat que no l'acati.