L’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Llagostera fa una crida per localitzar els familiars de les 510 persones afusellades pel franquisme entre el 1939 i el 1945 i enterrades en quatre fosses comunes al cementiri vell de Girona. L’entitat vol reunir els descendents per reclamar l’obertura de les fosses, identificar les restes mitjançant proves d’ADN i retornar-les a les famílies perquè puguin donar-los una sepultura digna.
La presidenta de l’associació, Teresa Mur, ha advertit que el pas del temps dificulta la recerca i que molts fills de les víctimes han mort sense haver pogut recuperar les despulles dels seus pares: "Anem tard, no, anem tardíssim", ha lamentat. Fins ara, l’entitat ha contactat amb 78 familiars de víctimes procedents d’uns 150 municipis gironins i ha demanat la col·laboració dels ajuntaments per trobar-ne més.
L’associació ha presentat un estudi inèdit elaborat per Joan Roura que intenta reconstruir la distribució dels enterraments i ja s’ha lliurat a la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat. El treball creua documentació dels arxius municipal i diocesà amb testimonis de famílies que han conservat referències sobre el lloc on van ser enterrats els seus avantpassats. La reconstrucció situa les fosses A, B, C i D a banda i banda del passeig central del cementiri i parteix de la hipòtesi que els cossos es van enterrar en tres nivells superposats, però Roura ha remarcat que no es pot determinar amb certesa la ubicació de cada víctima.
Fins a 69 execucions en un sol dia
La documentació recollida per l’entitat permet resseguir la repressió franquista a Girona. Les primeres execucions de la relació daten del 8 de març del 1939 i, entre aquell dia i el 28 de març, van ser afusellades 36 persones. El 28 de juliol del mateix any, els assassinats per execució van arribar a 69 en una sola jornada; mentre que l’última execució documentada és del 19 de gener del 1945.
La Generalitat ha encarregat a l’arqueòleg forense René Pacheco un estudi tècnic per valorar la viabilitat d’intervenir al cementiri, però, de moment, però, l’associació no ha rebut cap compromís concret sobre quan es podrien obrir les fosses. L’entitat també assessora els familiars perquè s’inscriguin al cens de persones desaparegudes i puguin aportar mostres d’ADN.
