El dia que es compleixen 86 anys de l'entrada de les tropes franquistes a Girona, l'Associació per la recuperació de la memòria històrica de Llagostera (Gironès) ha presentat la demanda pionera als jutjats de primera instància reclamant l'exhumació de les despulles de vuit veïns de la població afusellats per la dictadura el 1939 i que van ser enterrats a la fossa comuna que hi ha al cementiri de Girona.
L'associació vol que es declari la nul·litat del Consell de Guerra derivat del judici sumaríssim als represaliats, que es reconegui "el dret a la veritat i a la reparació" i que s'ordeni la localització i exhumació de les despulles per entregar-les a les famílies. La presidenta de l'associació, Teresa Mur, subratlla que ja es va "tard" perquè han passat 86 anys i les famílies encara esperen un "enterrament digne" al cementiri de Llagostera.
"Els familiars fa 86 anys que esperen tenir constància d'allò que va passar i continuen exigint la veritat i la reparació", ha remarcat l'advocada Montserrat Vinyets. Segons recull la demanda, set dels represaliats van ser detinguts per la Guàrdia Civil el 20 de març del 1939 i van ingressar a la presó provincial de Girona. Mentre hi eren, es va tramitar el judici sumaríssim d'urgència per un suposat delicte de rebel·liómilitar. En menys d'un mes, el 15 d'abril, es va dictar sentència per part del Consell de Guerra condemnant-los a mort. Van ser executats el 12 de març del 1939: "Les autoritats no van realitzar cap comunicació oficial a les famílies, ni sobre el contingut de la sentència, que era la pena de mort, ni sobre la data prevista per a l'execució".
Al vuitè veí el va detenir la Guàrdia Civil el 27 d'abril del 1939 arran d'una denúncia interposada per quatre veïns de Llagostera vinculats a la Falange. El judici sumaríssim d'urgència es va tramitar mentre era a la presó, també per un suposat delicte de rebel·lió militar. La seva causa es va acumular a altres judicis sumaríssims: "La instrucció del procediment és un exemple de les conegudes com a 'causes acumulades', procediments tramitats inicialment per separats contra persones per presumptes fets que no tenien cap mena de vinculació entre si i que acabaven resolent-se en una mateixa sentència, condemnatòria en quasi tots els casos". El 23 de juny, el Consell de Guerra el va condemnar a mort. La demanda exposa que es desconeix com es va fer l'execució, però consta al sumari la certificació de la defunció el 22 d'octubre del 1939.
"D'acord amb el registre administratiu del cementiri de Girona, els cossos dels vuit executats van ser dipositats en algun lloc del cementiri, semblaria que a la fossa comuna", exposa la demanda que remarca que, amb l'inici de la Guerra Civil, va ser l'espai on van ser inhumats els afusellats a la tàpia sud del cementiri en compliment d'una sentència de mort".
"Tornar a casa"
L'Associació per la recuperació de la memòria històrica de Llagostera vol que els seus veïns represaliats puguin "tornar a casa". "La llàstima és que arribem tard perquè els familiars directes ja no hi són i no podran veure com les restes tornen a Llagostera", ha afirmat la presidenta de l'entitat, Maria Teresa Mur. A més, recorda que a la fossa comuna de Girona hi ha inhumats altres afusellats i fa una crida a familiars i administracions perquè se sumin a la reclamació per la via judicial: "Volem que aquesta fossa s'obri i puguin tornar a casa tots els cossos de tots els afusellats de les comarques gironines".
Vinyets ha exposat que han presentat la demanda emparant-se en la Llei estatal de memòria democràtica del 2022 que "reintrodueix" una via "que permet l'obtenció d'una declaració sobre els fets succeïts i possibilita la identificació de víctimes de la guerra i la dictadura i, a través d'ella, la digna sepultura de les víctimes". També subratlla que la Convenció internacional per la protecció de totes les persones contra les desaparicions forçades reconeix el dret a "saber la veritat" i a la reparació.
L'Associació i l'advocada esperen que la demanda prosperi i que es posi fil a l'agulla a la situació dels represaliats: "Hi ha moltes persones encara avui desaparegudes en fosses, tant en recintes com als marges de carreteres. En l'àmbit administratiu hi ha plans per obrir les fosses, però les partides pressupostàries són escasses i això fa que s'avanci molt a poc a poc. No podem demanar a les famílies que continuïn esperant". Per això, demanen al jutjat on recaigui la demanda que l'admeti i incoï el procediment per declarar judicialment els fets tal com van succeir, anul·lar els consells de guerra derivats dels judicis sumaríssims i exhumar i identificar les restes dels vuit veïns de Llagostera per tornar-les a les famílies perquè puguin donar-los una "sepultura digna" al cementiri de la població.