El Tribunal Constitucional avala l'acomiadament en casos d'absències intermitents del treballador, fins i tot si estan justificades. En una sentència, desestima un recurs d'inconstitucionalitat contra l'article 52 de l'Estatut dels Treballadors que havia promogut un jutjat de Barcelona arran del cas d'una treballadora acomiadada d'acord amb aquesta normativa.

La treballadora argumentava que l'Estatut dels Treballadors, que estableix un 20% d'absències per acceptar un acomiadament objectiu suposa una "amenaça o coacció cap al treballador malalt, al dissuadir-lo de continuar en situació d'incapacitat temporal per por a ser acomiadat". Pel TC, però, la normativa té una "finalitat legítima" i "pondera" el dret a la feina amb la llibertat d'empresa i la defensa de la productivitat.

"Hem de descartar que el precepte legal qüestionat resulti contrari a l'article 35.1 de la constitució espanyola, perquè si bé és cert que el legislador ha adoptat una mesura que limita el dret a la feina, en el sentit del dret a l'estabilitat a la feina, ho ha fet amb una finalitat legítima –evitar l'increment dels costos per a les empreses que suposen les absències de la feina- que troba fonament constitucional en la llibertat d'empresa i la defensa de la productivitat", afirma la sentència.

Segons el Constitucional, "s'han ponderat els drets i interessos en conflicte", i hi ha "excepcions a la clàusula" que permet l'acomiadament per absentisme i, en qualsevol cas, es reben indemnitzacions i es pot impugnar l'extinció de contracte a la jurisdicció social.

En aquest sentit, el TC diu que són els jutjats socials els que han d'aclarir si un possible acomiadament "s'ajusta als supòsits establerts a l'article 52" de l'Estatut de Treballadors i no va "més enllà del necessari per arribar a la finalitat legítima de protegir els interessos de l'empresa davant de les faltes d'assistència del treballador a la feina, quan arribin a la duració establerta".

Segons el Constitucional, l'Estatut dels Treballadors, en el seu article 52, "protegeix la productivitat de l'empresa i l'eficiència a la feina". En aquest sentit, la sentència parla de la "finalitat lícita d'eximir l'empresari de l'obligació de mantenir una relació laboral que ha esdevingut onerosa en excés per a l'empresa per les absències repetides".

De fet, el TC argumenta que "les absències intermitents, encara que siguin per causes justificades, generen un increment de costos laborals que l'empresa no té per què suportar". "L'absentisme comporta per a l'empresari un perjudici dels seus interessos legítims", afegeix.

La sentència rebutja que la normativa pogués causar un dany en la salut del treballador, i diu que "la causa d'acomiadament no és en aquest cas el pur fet d'estar malalt, sinó la reiteració intermitent del nombre de faltes d'assistència a la feina, justificades o no".

A més, afirma que la normativa ja exclou de l'article 52 els casos de "baixes mèdiques prolongades i els derivats de malalties greus" per evitar "situacions injustes o efectes perversos". Tampoc s'inclouen els casos d'absències derivades d'accidents laborals, riscos durant l'embaràs i la lactància, malalties causades per l'embaràs, part o lactància o les derivades de casos de violència de gènere.