Un aqüeducte romà que abastia la vil·la del Pla de l'Horta a Sarrià de Ter (Gironès) ha vist la llum després de dos mil anys sota terra. Aquesta redescoberta, feta per un equip d'arqueòlegs de la Universitat de Girona (UdG) ha documentat 18 metres i mig de l'antiga canalització, que data del segle I abans o després de Crist. L'aqüeducte ha permès certificar que la vil·la de Sarrià de Ter era de grans dimensions i que devia tenir molta importància.
La directora de l'excavació, Ana Costa, s'ha mostrat sorpresa per la magnitud del descobriment i explica que les mides de la canalització "s'equiparen a l'abastament d'una ciutat més que al d'una residència privada". En paral·lel, els arqueòlegs han continuat excavant l'àrea de la vil·la on hi havia hagut una explotació agrícola. En aquests punts han trobat dues estances noves i objectes quotidians com un atuell de bronze, un dau d'os o una moneda.
Un aqüeducte subterrani de grans dimensions
Tot i que l'existència d'aquest aqüeducte ja es coneixia des de la dècada dels 70, quan es van trobar vestigis en una finca privada adjacent, fins ara no s'havia pogut excavar i documentar completament. El conducte està excavat directament a l'argila del terreny i aprofita el pendent natural per garantir el flux d'aigua.
Les restes es podrien datar entre el segle I aC i el segle I dC, i reforcen la hipòtesi que la vil·la del Pla de l'Horta disposava d'una infraestructura hidràulica sofisticada. A banda de proveir d'aigua a la zona agrícola, aquest sistema també podria haver alimentat les termes privades i les fonts ornamentals de la vil·la.
Objectes quotidians i noves estances
La campanya arqueològica d'aquest 2025 també ha permès descobrir dues noves estances que podrien datar de l'època d'August, un moment en què la vil·la es va ampliar significativament. Durant l'excavació, s'han trobat molts objectes que expliquen la vida quotidiana a la vil·la: una llança de cacera, monedes amb l'efígie de l'emperador Septimi Sever, un dau de joc fet d'os i grapes de plom emprades per reparar grans gerres d'emmagatzematge. Segons Costa, un incendi al segle II dC va segellar molts d'aquests elements i això ha permès que es preservessin fins avui.
La restitució del darrer mosaic
Aquest any la part noble de la vil·la guanyarà en esplendor amb la reintegració del darrer dels mosaics descoberts als anys 70. Es tracta d'una peça del segle II dC amb motius florals i geomètrics que fins ara es conservava als magatzems del Servei d'Atenció als Museus (SAM) de Pedret. Les excavacions al Pla de l'Horta, finançades per la Diputació de Girona, l'Ajuntament de Sarrià de Ter i la Generalitat, continuaran fins al 14 de febrer. Els arqueòlegs esperen que l'allargament de l'estudi de l'aqüeducte pugui revelar més detalls sobre el seu recorregut i l'ús de l'aigua a la vil·la romana.