Records d'infància que no s'esborren de la ment i que condicionen la vida adulta d'una persona. El director belga Guy Cassiers estrena a Temporada Alta 'Rojo reposado', una adaptació de la novel·la autobiogràfica de Jeroen Brouwers, que evoca les seqüeles d'un captiveri en un camp de concentració japonès durant la Segona Guerra Mundial. Cassier aposta per un muntatge atrevit, un monòleg en el qual l'actor Dirk Roofthooft porta tot el pes de l'obra ajudat per un sistema de càmeres i de so que permeten al públic copsar els sentiments del protagonista. Roofthooft ha afirmat que no s'ha de veure la tecnologia 'com un monstre' sinó que ajuda a no perdre's ni un detall del que passa sobre l'escenari.

Guy Cassiers proposa un monòleg adaptant la novel·la Bezonken rood (Rojo reposado) de Jeroen Brouwers. En el text, l'autor narra de forma autobiogràfica les seqüeles que pateix una persona durant la seva vida adulta després d'haver viscut part de la infància en captiveri, en un camp de concentració japonès, amb la seva mare, la seva àvia i la germana petita. L'autor sobreviu però arrossega llasts quan creix. L'obra es converteix en una manera de passar comptes, sobretot en la seva relació amb les dones. El protagonista sent un odi profund i un amor cap a la seva mare i això l'afecta a l'hora d'establir relacions durant la vida adulta.

'Per a mi és una evocació, un intent d'agafar allò que és difícil d'agafar, d'intentar viure amb la degradació de la bellesa, viure amb el temps que va passant sent algú i sent ningú', ha explicat l'actor belga Dirk Roofthooft que s'encarrega de donar vida al protagonista a l'escenari. Roofthooft ha explicat que l'obra de Brouwers sempre ha mostrat aquest dicotomia entre la vida i la mort, la bellesa i la decrepitud i que això no és que 'la vida tal com és'.

Dirk Roofthooft estrena 'Rojo reposado' aquest divendres en el marc del festival Temporada Alta. Es tracta d'un monòleg acompanyat d'alta tecnologia: cinc càmeres que emeten en directe i un micròfon que capta fins i tot la respiració. L'actor ha explicat que no s'ha de veure la tecnologia com 'un gran monstre', sinó que són mecanismes que l'ajuden a interpretar d'una manera diferent. 'És més subjectiu, més poètic i pot portar diferents interpretacions alhora', ha explicat Roofthooft que detalla que d'aquesta manera no ha d'actuar de forma tan explícita.

Les cinc càmeres mostren en pantalla 'tot el que passa a l'escenari' i donen una perspectiva diferent al monòleg. 'Puc mostrar l'esquena i la part de davant a la vegada', ha explicat l'actor que deixa clar que a les pantalles no s'hi veu res pregravat, tot és el que es veu és en directe.