Els hospitals de Girona fan més de 700 visites a pacients celíacs a l'any

El 68,8% dels casos són dones i la franja d'edat que més n'acumula és la de 10 a 19 anys

El coordinador de gastroenterologia a l'hospital Trueta de Girona, David Busquets, treballant al seu despatx
El coordinador de gastroenterologia a l'hospital Trueta de Girona, David Busquets, treballant al seu despatx | Ariadna Reche | ACN
Redacció
30 de juny del 2024
Actualitzat a les 10:44h

Les consultes externes dels hospitals de la regió sanitària Girona han atès els darrers cinc anys una mitjana anual de 741 pacients celíacs. Entre el 2018 i el 2023 se n'han fet un total de 4.445, de les quals 3.056 a dones (una xifra que representa el 68,8% de les visites). El coordinador de gastroenterologia a l'Hospital Trueta de Girona, David Busquets, ho atribueix al fet que "les dones presenten una simptomatologia en el camp de la celiaquia més servera, que podria predisposar un biaix a l'hora de diagnosticar la malaltia". A més, la franja d'edat en què més es visiten els pacients és l'adolescència entre els 10 i els 19 anys (1.437 visites), seguida de l'etapa infantil dels 0 als 9 anys (962 visites).

En aquest període (2018-2023), com més se'n van fer va ser el 2021, amb 830, i l'any que les consultes externes dels hospitals de la regió sanitària Girona van aglutinar menys visites a celíacs va ser el 2023, amb 676. La tendència, pel que fa al nombre de dones ateses, és a l'alça; mentre que el 2018 les dones representaven el 65% de les visites per celiaquia que es feien a la demarcació de Girona, el 2023 van representar gairebé el 70% (amb un pic més elevat el 2022, quan van arribar a significar el 72,4% de les visites).

El coordinador de gastroenterologia a l'Hospital Trueta de Girona, David Busquets, ho atribueix al fet que "les dones presenten una simptomatologia en el camp de la celiaquia més servera, que podria predisposar un biaix a l'hora de diagnosticar la malaltia". A més, explica que "la patologia immune, en global, és més freqüent en dones".

Pel que fa a la franja d'edat que més visites de pacients amb la malaltia celíaca aglutina és l'adolescència entre els 10 i els 19 anys, amb 1.437 visites els últims cinc anys. Aquest col·lectiu va seguit en quantitat pel de l'etapa infantil, dels 0 als 9 anys, amb 962 visites i dels adults de 40 a 49 anys, amb 544 visites de mitjana anual els darrers cinc anys.

Les franges en què menys visites es fan són dels 90 als 99 anys, amb 6 visites els últims cinc anys; dels 80 als 89, amb 36 visites en el mateix període i dels 70 als 79, amb 139.

Inflamació pel gluten

"La malaltia celíaca és de característiques genètiques i té un component autoimmune, que condiciona un canvi en la mucosa de l'intestí prim, que s'inflama en contacte amb el gluten", explica el coordinador de gastroenterologia a l'Hospital Trueta de Girona.

Pel que fa a la simptomatologia, Busquets diu que és "molt variada i depèn també de l'edat". "Pot començar amb pèrdua de pes, mals de panxa, diarrees, però també hi poden haver problemes extraintestinals com anèmia, osteoporosi per falta de calci, falta de vitamines, problemes neurològics, avortament repetitius o inflamació del fetge, entre d'altres".

"Aquell ventall tan ampli en la simptomatologia és segurament el repte més gran al que hem de fer front els digestòlegs a l'hora de diagnosticar la malaltia", afirma Busquets, que insisteix a dir que no s'ha de confondre la malaltia amb la intolerància al gluten. "La sensibilitat al gluten és un terme que està molt de moda, però no té res a veure", exposa i afegeix: "no és autoimmune ni té característiques genètiques, tot i ser cert que la ingesta de gluten presenta una simptomatologia similar a la dels pacients que pateixen la malaltia celíaca".

Increment d'autodiagnòstic

El que sí que és cert, és que en ambdós casos s'ha de seguir una mateixa dieta. "No hi ha cura pels celíacs i, per tant, s'ha de fer dieta sense gluten evitant el blat, l'ordi i el sègol i també algun component de la civada", explica Busquets, que alerta de la necessitat d'acudir als centres sanitaris abans de retirar ingredients de la dieta. "Als hospitals i a l'atenció primària ens trobem que hi ha una tendència a retirar aliments sense haver fet cap diagnòstic", afirma, i assegura que aquesta pràctica "dificulta molt el diagnòstic" i cal evitar-la.