«La mare no parlava del bombardeig, només del pare al front de guerra»

Durant dècades, episodis com el del bombardeig de 1939 a la Garriga han quedat silenciats

L'estació de la Garriga, destrossada després del bombardeig
L'estació de la Garriga, destrossada després del bombardeig | Arxiu Fundació Maurí la Garriga
Dani Agudo
29 de gener del 2024
Actualitzat el 12 d'abril a les 10:51h
Un dia com avui de fa 85 anys, el 29 de gener de l'any 1939, la Garriga (Vallès Oriental) va viure en primera persona els estralls d'una guerra civil que arribava als seus últims dies. En aquell tràgic episodi, al poble hi van morir 15 persones. L'arribada de l'exèrcit franquista, pocs dies després, va imposar un llarg silenci que va imperar durant dècades.

"Eren les tres del migdia quan van caure les bombes", explica en Josep Castells a NacióGranollers. La seva mare (Maria Gironès) i la seva tieta (Magdalena Gironès) eren al seu domicili del carrer de Samalús, just darrere de l'estació de tren. "Havien acabat de dinar i la meva mare estava rentant els plats. La meva tieta havia anat a fer una becaina al primer pis", explica.

Just en aquell instant, una bomba va caure al carrer, davant de la casa. "La meva mare va rebre l'impacte a la cara dels vidres que tenia davant de la pica", relata Castells. "Li va quedar la cara plena de sang, però qui va rebre més va ser la seva germana", diu. La Magdalena va quedar atrapada sota la runa que li va caure al damunt, per la força de la bomba.
 

La Maria, asseguda al mig de la foto; i la Magdalena, a peu dret a la dreta, l'any 1995 Foto: Cedida


El pare de les dues noies estava treballant, en aquell moment, en una vinya propera a l'església de la Doma. Des d'allà va veure com queien les bombes. Ben aviat, la Maria va arribar corrent per alertar al seu pare que la Magdalena estava sota la runa. En Josep Castells, fill i nebot de la Maria i la Magdalena, explica que la seva tieta va trigar quatre o cinc mesos a recuperar-se.

Aquesta és una història que en Josep havia sentit a casa. Però, tot i això, recorda que "la mare no parlava del bombardeig, sempre havia sentit a parlar més de les penúries que havia viscut el pare al front de guerra". "La mare no en parlava gaire perquè no li donava importància", assegura. Aquest detall marca, de nou, el silenci que fins i tot entre les víctimes ha embolcallat els bombardejos de la guerra civil a la rereguarda.


Actes de commemoració

Un any més, la Garriga ha commemorat l’aniversari del bombardeig feixista que va patir la població el 29 de gener de 1939. Els actes van començar divendres 26 de gener i s’allargaran fins a finals de febrer. S’hi inclouen xerrades, rutes i visites guiades, cinema, teatre, música i l’acte institucional de record que s'ha fet aquest diumenge, a la fossa comuna del cementiri de la Doma.

En l’apartat de visites i rutes, la commemoració d’enguany ha programat un itinerari guiat pel camp d’aviació de Rosanes (27 de gener), visites teatralitzades al refugi (10 de febrer), una pedalada pels espais de memòria de la Garriga (18 de febrer) i l’itinerari guiat “Modernisme i guerra, històries creuades”.

Els actes culturals també seran protagonistes de la commemoració, amb l’actuació musical de l’Escola Municipal de Música “Tambors per la pau” (30 de gener), l’obra teatral El mar. Visió d’uns nens que no l’han vist mai (9 de febrer), i la sessió de cinefòrum Carretera a Gusen (16 de febrer).