La pilota està, aquest dies, a la teulada d’ERC, de tota ERC, dels 8.000 i escaig militants d’aquesta formació política. Referèndum intern a la vista! I se’n parla molt poc, però també ho està a la teulada de Catalunya en Comú, en una sessió extraordinària del seu Consell Nacional.
Si aquestes dues accions, la d’ERC tota i la del Consell Nacional dels Comuns avalen els acords d’investidura estarem davant una mena de ratificació, des dels partits, dels resultats del 12 de maig i de la seva validació. Si alguna cosa va diferent, es xutarà “la pilota” cap al 13 d’octubre i aquell diumenge de futur immediat s’hauran de repetir les eleccions. Es veu que per tenir, previsiblement, uns resultats bastant semblants (així parlen les enquestes).
Sembla que a Junts li ha costat copsar que, en aquesta legislatura, el seu paper no és gaire rellevant, més enllà d'elegir a Josep Rull com a president del Parlament de Catalunya. Això gràcies a tenir aquella elecció un sistema absolutament diferent del necessari per investir un president de la Generalitat i més enllà d’una prevista aparició mediàtica (rentrée) de Carles Puigdemont a la cambra, que intentarà concentrar en si mateix el protagonisme de la jornada d’investidura i eclipsar una mica la transcendent elecció del President. Tot i el rebombori previsible a mi em sembla una mica intranscendent. I més encara a la vista dels importants acords que s’hi aplicaran. El principal: el concert econòmic solidari, com a regla singular d’equilibri fiscal, econòmic i financer de l’autogovern de Catalunya.
Sembla que ha costat que ERC hagi copsat que la seva força política, pel contrari, sí que és absolutament decisiva per determinar si juguem a 12 de maig o a 13 d’octubre. La seva direcció ha posat algunes condicions al PSC, que les ha acceptat. Per part de Comuns, i a la llum del nostre programa electoral, aquestes exigències són molt assumibles. Cal votar, però, és clar! Els esforços hauran de centrar-se, opino, en dotar de la major estabilitat possible el nou govern, si es constitueix.
Tot això, ho dic, sens perjudici de la necessita de reconèixer que, en un altra escala, a escala espanyola, sí que són determinants tant Junts per Catalunya com ERC per mantenir les majories. També per mantenir els equilibris parlamentaris que calen per sostenir el govern de Pedro Sánchez i de Yolanda Díaz (PSOE-Sumar), per permetre la seva acció de govern, per garantir la corresponent aprovació dels pressuposts, etcètera. Alguns assumptes d’aquell altra govern també són importants per a Catalunya. Darrerament s’ha vist més clar que mai. A qui li interessa una alternativa tipus PP+VOX?
Tenim escenaris més complexos dels habituals. Estem davant moments importants, amb la pilota política saltironat per les teulades partidàries.
Si cau d’una banda gestionarem el 12 de maig. Si cau de l’altra obrirem nova agenda amb data clau: la diada de Sant Eduard, el rei anglès que li va arrabassar el tro al seu germà.