Àlex Sastre: «Apostem pel trasllat de la Camp per generar una nova centralitat més enllà del riu»

Àlex Sastre tornarà a ser el candidat de Junts per Granollers en unes eleccions municipals. Assegura que està més preparat i més madur que mai i confia en què la ciutadania li faci confiança. 

-Amb quines sensacions arriba a aquesta campanya electoral?
-Que aquestes eleccions poden donar un canvi de panorama a la ciutat després de tants anys de majories absolutes del PSC. Per primer cop Josep Mayoral no serà candidat. Nosaltres hem estat capaços de mantenir una línia de treball, hem tingut lideratge i hem resistit temps complicats. I hem pensat i treballat per la ciutat, parlant amb la gent, plantant batalla i proposant coses. Tinc la sensació que estem al cap del carrer i que estem prou forts per poder créixer i governar.

-Vostè ha insistit amb el missatge de "Governem Granollers". Ho podran fer sols?
-Estem dient que s'han acabat les majories absolutes, per la qual cosa és complicat pensar que podem governar sols. El que diem és que el govern municipal s'ha d'assemblar a la ciutat, amb pluralitat i diversitat. Crec que el pròxim govern de Granollers no estarà format només per un partit. és cert que hem estat capaços de treballar amb el PSC, amb qui hem arribat a acords que sumen més de tres milions d'euros. No és una xifra menor tenint en compte que han governat amb majoria absoluta. Però hem pogut acordar i persuadir, tot i tenir diferències substancials, a nivell de ciutat i de país. Pel que fa a ERC, tenim un model de país molt més semblant i ens hi podríem entendre. De què dependrà? Dels projectes de ciutat i, sobretot, de la cojuntura que ens deixin els electors.

"Crec que el pròxim govern de Granollers no estarà format només per un partit"

-I amb el PSC, s'hi podrien entendre després del 28M?
-No ho abordarem fins després de les eleccions. Ara estem concentrats en explicar el nostre projecte i en saber quin escenari queda. 
 
-O sigui, que no ho descarta.
-El que hem descartat activament és l'acord amb forces forces d'extrema dreta.
 
-Tota l'oposició parla de canviar el model de ciutat. Es pot fer, governant amb el PSC?
-El canviarem en tant que el vulguin canviar els electors. Si formen majories alternatives ho estaran demanant. Però si els electors fa 16 anys que diuen el que diuen, potser nosaltres estem equivocats? No ho sé. Per això dic que és important la cojuntura.  
 
-Quatre regidors és el mínim que confien aconseguir?
-Miri, per veterania i tranquilitat d'esperit tinc clar quins són els nostres valors i projecte. Estem fent la campanya que volíem fer, aglutinant al voltant d'un projecte que hem recosit, que fa temps que hi treballem i que, deixi'm dir-ho, amb un lideratge d'una persona que està en un moment de maduresa. No penso en els resultats ni em marco un objectiu. També li dic que la voluntat de perpetuar-me no hi ha estat mai. 
 
-Què li ha semblat l’any d’alcaldessa d'Alba Barnusell?
-A la ciutat o en la forma de governar no hi ha hagut canvis susbtancials. Aquesta manera de fer diferent no l’he vist. Tothom és alumne de l’escola que ha tingut. I clar, ella fa 20 anys que està a l'Ajunatament i en governs del PSC. És una manera de fer que no és fresca ni renovada. Una altra cosa és el que pensi l’electorat. 
 
-Ha tingut moments complicats.
-Per sort, la crisi de la pandèmia ja estava en la fase de sortida. Però igualment s'ha trobat amb la crisi de l'increment de costos i el cas del CN Granollers, en què ha faltat seguiment per part de l'equip de govern. Però només ara, els últims anys. I la capacitat de resolució ja l’hem vist: abocar casi un milió d'euros a la concessió per la manca de seguiment que hi ha hagut. Aquí ha faltat control, seguiment i lideratge.
 
-Per part de l'alcaldessa, només?
-Bé, qui tenia l’encarrec era el regidor d'Esports. La regidoria hauria d’haver reaccionat molt abans i ara hem de córrer tots.

-Està resolt?
-Ni molt menys. Hem passat un primer sotrac. El club té dificultats econòmiques. Em preocupa. És una concessió, per tant no podem prefixar el resultat, però l'objectiu seria que el club pugui competir per poder obtenir la nova licitació. No sé si ara mateix podríem fer-ho.
 
-Tem dispersió de vot en el seu àmbit?  
-Si una cosa ha demostrat Granollers és que sap què vota i sap identificar els moments. Tinc una confiança extrema en l'electorat. Si percep que és un moment històric, que es pot canviar el paradigma monocolor i tenen clar quines forces tenen prou massa critica per capitalitzar el suport... Junts per Granollers és qui pot aprofitar el canvi. Sincerament, no es pot dispersar el vot amb forces que tenen poques possibilitats. L'electorat sap que el seu vot val molt per quedar-se fora de l'Ajuntament. Nosaltres ja hem demostrat que podem aglutinar persones, col·lectius i idees. Això s’ha entès.
 
-La CUP deia fa uns dies que han estat molt tous els últims quatre anys d'oposició.
-Quan van fer l'oposició que van fer, els electors els van deixar fora. Cadascú ha d'interpretar els resultats electorals. Hem fet oposició contundent quan calia, i en moments de dificultat hem arribat a acords. Trobo més útil aconseguir consensos i poder aplicar el programa electoral, que atrinxerar-se i llençar crítiques constantment. Són maneres diferents d’entendre la política.
 
-L'habitatge tindrà un paper clau aquestes eleccions.
-Més enllà de les normatives que hi pugui haver en el preu del lloguer, la seva regulació vindrà per l'oferta i la demanda. Com més oferta d'habitatge siguem capaços de generar, el mercat anirà modulant els preus. Si hi ha molta demanda i poca oferta, els preus s'encareixen.

-Com s'estimula l'oferta?
-Diversificant. Hi ha moltes maneres. Per exemple, posant sòl públic a disposició de la Generalitat, cosa que ja s'ha fet. O posar-lo a disposició de cooperatives d'habitatge, que també s'ha fet. Crec que cal un esforç més gran per reahabilitar habitatge ja existent amb la condició que es posi a lloguer amb un preu que estigui per preu per sota preu de mercat per una colla d'anys, per tant amb el compromís dels propietaris. Això ens permet rehabilitar parc d'habitatge, dinamitzar l'economia i generar lloguer social. Però cal abordar nous aspectes.

-Com ara?
-Hi ha altres espais que la ciutat ha d'orientar per generar activitat urbana. Per exemple, el riu Congost. No només ha de ser un gran parc fluvial amb més espais naturals i amb una permeabilitat més gran del riu. La ciutat ha de començar a mirar a l'altra banda del Congost. Tenim dues excuses per fer-ho: per una banda, l'ampliació i remodelació de l'estació de Granollers-Canovelles, que a més tindrà una R3 desdoblada i per tant amb una millor connectivitat; i una notícia que semblava que passava una mica desaparcebuda.

-Quina?
-La decisió de Reckitt Benkiser de vendre el negoci de sabó a Espanya. Això ens dona una oportunitat. L'Ajuntament ha de mirar d'aprofitar aquest moment per intentar traslladar la fàbrica Camp fora del seu espai. Vetlllant pels llocs de treball i veient quina és la voluntat de l'empresa de continuar el negoci o de l'empresa compradora. Però en aquell espai, si aconseguim posar les facilitats perquè es pugui traslladar, podem generar una zona de connectivitat amb l'estació i ajudar a moure alguna centralitat cap al riu i que ja no sigui un darrere, sinó un lloc de pas on la ciutat mira, i per generar múltiples usos: habitatge, espais per empreses d'alt valor afegit, una zona més verda... és urbanísticament estratègic. Apostem pel trasllat de la Camp per generar una nova centralitat més enllà del riu.

"És urbanísticament estratègic generar una nova polaritat més enllà del riu"

-També ha parlat de l'emergència climàtica i la contaminació.
-A Granollers tenim alguns factors geogràfics que ens condicionen: estem en una vall i, per tant, més tendència que ens arribi i s'acumuli la contaminació. A més, tenim indústria i grans infraestructures. Però hi ha components municipals.

-Digui'm.
-Totes els ciutats avancen cap a una mobilitat sostenible, més verdes i sostenibles potenciant trajectes a peu i en bici. En aquest sentit, Granollers ha d'implementar una xarxa pedalable real i efectiva, no a comptagotes. Que connecti tots els espais de la ciutat en dos anys. També hi ha elements que escapen a nivell municipal, com l'evolució dels cotxes elèctrics, híbrids i d'hidrogen. Cada cop hi ha més cotxes elèctrics, i de fet estem a les portes de constituir empresa municipal per comercialitzar l'energia elèctrica per a cotxes i a privats. 

-I pel que fa al verd urbà?
-Clar, això ajuda a generar espais a la ciutat més agradables, climàticament sostenibles i amb temperatures més baixes. Les temperatures amb una plaça dura, sense arbres, amb asfalt, no són les mateixes amb arbres. La ciutat ha de fer una aposta per incrementar el número d'exemplars. Ara en tenim uns 18.000, com a mínim hauríem d'arribar als 20.000, per així comptar amb l'arbre cada tres habitants que recomana l'OMS. Això va lligat amb un altre tema: la gestió de l'aigua. Aquest mandat hem parlat molt de l’aigua potable, la de boca, però ara haurem de parlar molt de l'aigua en tant als recursos hídrics que Granollers té per aprofitar pel rec. Aprofitar els pous de Roca Umbert i generar un pla estratègic de l'aigua per optimitzar el rec amb aigua que no sigui específicament la de boca. Si en aquests quatre anys hem parlat molt que la gent s'havia de posar plaques solars, els quatre que venen la gent haurà de fer esforços per ser molt més sostenible a nivell d'administrar l'aigua.
 
-Pel que fa al pagament per generació de residus, sembla que diversos partits sembla que comencen a veure-ho bé. Vostè fa temps que ho defensa.
-Ja van venint! (riu) Fa quatre anys no hi havia ningú que parlés de pagar per generació, menys nosaltres. Hem fet un esforç per pensar bé la ciutat, el que diem no són animalades. Jo mateix vaig visitar diversos municipis i consorcis que estan innovant en aquest àmbit. I al nou contracte de neteja vam ser molt pesats perquè s'inclogués el pagament per generació. Ara hi ha d’haver el desplegament d’aquest model i hem d'avançar cap a una ciutat que recicli més i millor i arribar als mínims que exigeix la UE. I també ser mes justos fiscalment, perquè ara tothom paga el mateix impost: un veí que té quatre cubells i fa l’esforç de separar bé paga el mateix que el que ho aboca tot en un sol cubell. A més, això té un cost per la ciutat que augmentarà. Si vostè no fa l’esforç, pagarà més. I el porta a porta a Granollers, per la seva densitat, és de difícil aplicació.

"Un veí que té quatre cubells i fa l’esforç de separar bé paga el mateix que el que ho aboca tot en un sol cubell. No, miri: si vostè no fa l’esforç, pagarà més"

 
-Fa uns dies va generar certa polèmica un informe sobre la pressió fiscal de la ciutat. Què li va semblar la resposta de l'Ajuntament?
-L’equip de govern defensa el seu model. Granollers té una situació econòmica sanejada, ho veiem amb els romanents de tresoreria que tenim cada any, per poder abaixar la seva pressió fiscal i abaixar una mica els impostos. Que Granollers té una pressió alta no ho diuem nosaltres, ho diu un informe. Què es pot fer? Per exemple, actualitzar la ponència de valors cadastrals per després poder modular a la baixa el tipus impositiu. És a dir, el percentatge que es paga respecte el valor cadastral. També es poden introduir bonificacions que ens permetin generar més habitatge de lloguer, per exemple bonificant l'IBI d'aquells pisos que es posin a lloguer per sota del preu de mercat. Permet aplicar una pressió fiscal més verda, per exemple amb l'Impost de Tracció Mecànica actualitzant el padró de vehicles i aplicant automàticament l'impost sense que ho hagi de sol·licitar la persona. I ens permet incentivar l'activitat econòmica, com per exemple amb l'IAE: si baixem el coeficient de situació i som capaços d'introduir bonificacions per aquelles empreses que generin ocupació neta, que tinguin espais d'aparcament de bicicletes i recàrrega de vehicles elèctrics... els impostos també serveixen per acomplir els objectius polítics que es tenen per la ciutat.

-I com veu el projecte de la residència de gent gran? S'acabarà fent?
-La nostra proposta no és la residència. Per sort, la gent pot envellir cada cop millor. I prefereix fer-ho a casa, no en una residència. Hi hem de treballar. Com? Ajudant a l'acompanyament de la gent gran que està sola a casa, implementant programes d'activitat física i garantint una oferta cultural. Dit això, és evident que tenim una necessitat perquè hi ha manca de residència i centre dia. I això s'ha de resoldre. Portem temps que es van passant la pilota. L'última notícia va ser quan amb el conseller El Homrani es va acordar la concertació de places i va quedar en paper mullat. Es va apostar per portar-ho als Next Generation i també va quedar fora. L'alcaldessa proposa tornar a començar el bucle. Nosaltres, en canvi, volem agafar el lideratge, buscar finançament i començar la construcció.
 
-I pel que fa al rol de capitalitat de la ciutat?
-El futur és dels territoris i de les xarxes que les ciutats siguin capaces de teixir. Granollers té una possibilitat privilegiada de lideratge. Això es fa col·laborant, no competint. Hauríem de potenciar aliances amb els municipis de la nostra àrea, com la Roca, les Franqueses, Canovelles, Montornès o Montmeló, però també a nivell del gran Vallès, perquè fins fa poc representàvem el 17% del PIB català i gairebé 1,5 milions de persones. No dic de generar una nova administració, però si coordinació. Ha faltat iniciativa.