10
de setembre
del
2023
Actualitzat
a les
10:08h
"Espai lliure de mòbils". Aquest inequívoc missatge és un dels més presents a través de cartells a l'Institut Celestí Bellera, de Granollers, amb l'inici d'aquest curs. Des de dimecres, el centre prohibeix explícitament que l'alumnat tingui els seus dispositius fora de les motxilles, on han d'estar apagats des que comencen les classes fins que marxen, a dos quarts de tres del migdia.
A l'Institut Carles Vallbona també ho regulen: per segon curs, abans d'iniciar les primeres classes, el mestre recull un a un els telèfons amb una petita safata i els tanca amb en un armariet, d'on no sortiran fins l'hora de marxar.
Són dos exemples de com els centres d'educació secundària granollerins ja regulen la presència de dispositius mòbils. "Fa dos anys ens vam trobar que eren font de problemes. No només per distraccions, també per assetjament, gravacions, fotografies als professors... ens vam veure desbordats", explica a Nació la cap d’estudis d’ESO i Batxillerat de l'Institut Carles Vallbona, Alícia Floriach. "En el moment de prohibir els mòbils a l’aula estaven més concentrats i atents, feien més cas al professor i socialitzaven molt més a l’hora del pati. Jo mateixa havia vist alumnes jugant a videojocs durant tota l'hora del pati. Ara xerren i parlen de les seves coses", afegeix.
La directora del Celestí Bellera, Alicia Moreno Conde, es troba en les primeres hores de la mesura: "És la regulació de l’ús d’un dispositiu en un espai que compartim 65 professors i 200 i escaig alumnes". I resumeix el problema: "Pot ser una eina molt potent, però alhora és un element distorsionador. Hem arribat al punt d'haver d'intervenir", reconeix.
De fet, en aquest centre ja van intentar posar fil a l'agulla el curs passat, però no va acabar de funcionar: "Vam establir un dia sense mòbil per veure quina acollida tenia entre l'alumnat. Com és normal, al principi hi va haver alguna reticència, però després va ser bona. Al final, però, es va anar flexibilitzant i era difícil de mantenir. Però ja vèiem que els patis eren molt més amables, amb l'alumnat xerrant", recorda Moreno. I ara ja ho apliquen de dilluns a divendres. És optimista de com anirà el curs i explica que analitzaran i avaluaran la posa en marxa de la regulació.
La directora, de fet, defensa que els centres han d'intervenir: "Al final, el que vols és intentar que les relacions dins del centre siguin mes personals i que això pugui tenir una influència fora del centre. Som agents socialitzadors, però no només nosaltres hauríem de fer aquesta reflexió. També li tocaria al club de futbol o de qualsevol esport on juguin, a l'esplai... per veure de quina manera es poden esperonar relacions directes".
Floriach, per la seva banda, puntualitza que ells consideren la iniciativa "com una prohibició, però no total". I és que es pot arribar a permetre l'ús puntual del dispositiu si la matèria ho requereix o si es vol tractar a classe el funcionament dels dispositius o d'alguna aplicació.
A l'Institut Carles Vallbona també ho regulen: per segon curs, abans d'iniciar les primeres classes, el mestre recull un a un els telèfons amb una petita safata i els tanca amb en un armariet, d'on no sortiran fins l'hora de marxar.
Són dos exemples de com els centres d'educació secundària granollerins ja regulen la presència de dispositius mòbils. "Fa dos anys ens vam trobar que eren font de problemes. No només per distraccions, també per assetjament, gravacions, fotografies als professors... ens vam veure desbordats", explica a Nació la cap d’estudis d’ESO i Batxillerat de l'Institut Carles Vallbona, Alícia Floriach. "En el moment de prohibir els mòbils a l’aula estaven més concentrats i atents, feien més cas al professor i socialitzaven molt més a l’hora del pati. Jo mateixa havia vist alumnes jugant a videojocs durant tota l'hora del pati. Ara xerren i parlen de les seves coses", afegeix.
La directora del Celestí Bellera, Alicia Moreno Conde, es troba en les primeres hores de la mesura: "És la regulació de l’ús d’un dispositiu en un espai que compartim 65 professors i 200 i escaig alumnes". I resumeix el problema: "Pot ser una eina molt potent, però alhora és un element distorsionador. Hem arribat al punt d'haver d'intervenir", reconeix.
De fet, en aquest centre ja van intentar posar fil a l'agulla el curs passat, però no va acabar de funcionar: "Vam establir un dia sense mòbil per veure quina acollida tenia entre l'alumnat. Com és normal, al principi hi va haver alguna reticència, però després va ser bona. Al final, però, es va anar flexibilitzant i era difícil de mantenir. Però ja vèiem que els patis eren molt més amables, amb l'alumnat xerrant", recorda Moreno. I ara ja ho apliquen de dilluns a divendres. És optimista de com anirà el curs i explica que analitzaran i avaluaran la posa en marxa de la regulació.
La directora, de fet, defensa que els centres han d'intervenir: "Al final, el que vols és intentar que les relacions dins del centre siguin mes personals i que això pugui tenir una influència fora del centre. Som agents socialitzadors, però no només nosaltres hauríem de fer aquesta reflexió. També li tocaria al club de futbol o de qualsevol esport on juguin, a l'esplai... per veure de quina manera es poden esperonar relacions directes".
Floriach, per la seva banda, puntualitza que ells consideren la iniciativa "com una prohibició, però no total". I és que es pot arribar a permetre l'ús puntual del dispositiu si la matèria ho requereix o si es vol tractar a classe el funcionament dels dispositius o d'alguna aplicació.