«La llana ha de tornar a ser un recurs, en comptes d'un residu»

Dalt del Pla de la Calma, a 1.000 metres d'altitud, la Laia Aguilar treballa des de fa quinze anys amb la llana de les seves ovelles. Un petit ramat que l'acompanya en la seva tasca de recuperar i impulsar l'ús d'aquest teixit. Una llana que, com ella mateixa explica, "amb el pas dels anys s'ha convertit en un residu, però que cal convertir en un recurs".

És precisament aquest l'objectiu de la que serà la primera planta de rentat i tractat de llana d'ovella de Catalunya, que es construirà a Tagamanent. Un projecte que ella, com a presidenta de l'associació Ramats del Montseny, ha reclamat i impulsat al costat de l'Ajuntament de Tagamanent.
"La planta evitarà que la llana, que és un recurs, es converteixi en un residu" explica abans de sentenciar: "Hem d'aconseguir que torni a ser un recurs. Com? Doncs filant-la". Fa quinze anys, quan va començar a treballar amb la llana, "el que feia era jugar i aprendre", diu. Amb el temps s'ha especialitzat en la tècnica del drap de llana, el que es coneix popularment com el feltre, el "teixit més antic que existeix, ja que no requereix cap eina per produir-lo".

Fa temps que la Laia compra llana als pastors, una professió que defensa amb dents i ungles. Lamenta que "ja ningú coneix els pastors i no ens interessem per saber d'on ve la carn de xai que comprem, gairebé sempre produïda de forma intensiva". "El paisatge del nostre país està directament vinculat a la pastura", diu, per la transhumància i perquè els remugants, al mateix temps que mengen tornen a sembrar. "Si no el bosc se'ns menja", explica.
 

Més enllà de la carn de xai, pels pastors la llana s'ha convertit en un destorb. Per això, la futura planta de llana, que es finançarà amb un ajut de 531.000 euros, vol donar servei a explotacions de la zona. Es rehabilitarà un antic restaurant en ruïnes a tocar de la C-17 i comptarà amb un sistema de rentat i processament de llana. Es calcula que podrà tractar 450 kg de llana al dia, donant uns 270 kg de llana neta.

La idea és que la instal·lació sigui sostenible des del punt de vista ambiental perquè s'abastirà de l'aigua d'un pou municipal que no és apta per al consum humà. Un cop utilitzada, a raó de 850 litres per dia, es retornarà al cabal ecològic del riu. L'alcalde de Tagamanent, Ignasi Martínez, explica que quan no hi hagi sequera, també es combinarà amb l'aigua recuperada de la depuradora.

L'altre aspecte a destacar és la recuperació d'un edifici en ruïnes, molt visible quan es passa per la C-17 a l'altura de Tagamanent. L'alcalde explica que inicialment era d'un particular, però que després va passar a ser d'un banc i finalment, l'Ajuntament ho va expropiar per quedar-s'ho. La finca fa més de 3.000 m² i en aquesta primera fase se n'usaran uns 1.000 m².

En un futur, es preveu una segona fase per fer-hi un viver d'empreses i de projectes d'investigació vinculats amb la llana. "Tenim l'espai suficient; la llana té el hàndicap que ocupa molt i pesa poc, però és un edifici ideal i tindrà un retorn important a la societat i l'edifici ja no estarà abandonat", ha subratllat l'alcalde.
 

Quan es tracta de filar llana, la Laia Aguilar explica que s'ha d'enviar fora de Catalunya, com ara a Palència, Portugal o a França, encarint i dificultant el procés per les distàncies. "Són grans plantes que necessiten grans quantitats de llanes i això és una altra dificultat per als productors petits a Catalunya", assenyala.

Per això, la planta de Tagamanent està pensada també per a "projectes petits". No caldrà portar grans quantitats de llana, ja que estarà pensada pels petits productors. De fet, la presidenta de Ramats del Montseny defensa que no cal "sempre fer grans projectes". "Hem d'anar a la cosa local, el fet proper i a projectes petits", diu.

"Amb la llana tampoc salvarem el sector de la ramaderia de pastura", explica, però serà un pas per donar viabilitat a un producte, la llana, que ha de tornar a ser un recurs, en comptes d'un residu.