17
de setembre
del
2023
Actualitzat
a les
18:43h
En Miquel Serra Molins va ser vist per últim cop el gener de 1939, després de ser cridat a files per incorporar-se a l’exèrcit republicà per combatre els sublevats nacionals durant la Guerra Civil. Vuit dècades després, la seva família fa un any que intenta saber què li va passar. En Miquel Serra Serra, el seu nebot, ho explica des de Cardedeu (Vallès Oriental), on viu part de la família Serra Mitjans. Ell, juntament amb la seva dona i dues de les seves filles, tenen al damunt la taula alguns dels documents que han recopilat durant l'últim any en un procés que els ha portat a França per rebuscar en els Arxius Nacionals.
"Era el germà de la meva mare. Va fugir quan els nacionals començaven a entrar a Barcelona i els republicans el van cridar a files. Ell vivia i treballava a Santa Coloma de Gramenet, on era mecànic i feia material de guerra al taller", rememora en Miquel. "Des que va marxar no se n'ha sabut res. El seu pare, o sigui el meu avi, el va intentar localitzar després de la Guerra Civil i de la Segona Guerra Mundial, però no hi va haver manera", lamenta.
Expliquen que, un cop acabada la guerra espanyola, la família el va buscar tant com van poder. Però no va ser fins fa un any que van comprovar que havia arribat a França. I tot gràcies al fet que en Miquel Serra Serra i un cosí, en Josep, són aficionats a confeccionar arbres genealògics: "El setembre del 2022 em diu que hi ha un dossier amb el nom de l'oncle. Un expedient de l'anomenat Fons de Moscou, uns fons amb informació dels republicans que van arribar al país veí i que, a principis dels 2000, retorna a França després que passés molts anys a Rússia".
Aquesta descoberta va portar part de la família a França aquest mes de juliol. En concret, als Arxius Nacionals, on van trobar una referència. "No sabíem què hi trobaríem. De fet, crèiem que hauria anat a parar al camp d'Argelers perquè era el més pròxim a la frontera. Però no. Vam localitzar un document del 25 d'agost de l'any 1938 on es deia que estava al Camp de Judes, a Septfonds (Occitània), on van estar milers de republicans. En concret, el responsable del camp deia a la Direcció de Seguretat de París que ell havia demanar ser repatriat a Espanya".
Però aquesta no era l'única referència. A través de la recerca han anat a parar a un altre document, en aquest cas del 19 de setembre de 1939, en què s'explica que en Miquel era un dels "treballadors voluntaris" que van ser enviats a Cravant (Borgonya) per la construcció d'una instal·lació aeronàutica subterrània. Un equipament que, quan va començar la Segona Guerra Mundial seria envaïda pels nazis.
Aquí és on es difumina el rastre d’en Miquel. Han parlat amb entitats de memòria històrica d’aquesta zona pròxima Lió i han buscat en llistes de morts i ferits, però no hi apareix. També han explicat el seu cas a l’Oficina Francesa de Protecció de Refugiats i no descarten tornar-hi per seguir amb la recerca.
Mentrestant, els familiars reflexionen sobre la figura d'en Miquel. Expliquen que els seus avantpassats, a mesura que passaven els anys, cada cop en parlaven menys. Tot i que lamenten que el seu pare "ho tenia clavat" i que,
Sí que s'explicaven històries com que, l'any 1942, la parella d'en Miquel va demanar permís al meu avi per, si en Miquel no apareixia, es podia casar amb un altre. O que algú l'havia vist a Figueres. O que podia estar a Moscou. Amb el temps, però, es van quedar sense fils per estirar. "Nosaltres, mentre tinguem fil per estirar, seguirem buscant en Miquel", diuen.
"Era el germà de la meva mare. Va fugir quan els nacionals començaven a entrar a Barcelona i els republicans el van cridar a files. Ell vivia i treballava a Santa Coloma de Gramenet, on era mecànic i feia material de guerra al taller", rememora en Miquel. "Des que va marxar no se n'ha sabut res. El seu pare, o sigui el meu avi, el va intentar localitzar després de la Guerra Civil i de la Segona Guerra Mundial, però no hi va haver manera", lamenta.
Expliquen que, un cop acabada la guerra espanyola, la família el va buscar tant com van poder. Però no va ser fins fa un any que van comprovar que havia arribat a França. I tot gràcies al fet que en Miquel Serra Serra i un cosí, en Josep, són aficionats a confeccionar arbres genealògics: "El setembre del 2022 em diu que hi ha un dossier amb el nom de l'oncle. Un expedient de l'anomenat Fons de Moscou, uns fons amb informació dels republicans que van arribar al país veí i que, a principis dels 2000, retorna a França després que passés molts anys a Rússia".
"Havia demanat ser repatriat"
Aquesta descoberta va portar part de la família a França aquest mes de juliol. En concret, als Arxius Nacionals, on van trobar una referència. "No sabíem què hi trobaríem. De fet, crèiem que hauria anat a parar al camp d'Argelers perquè era el més pròxim a la frontera. Però no. Vam localitzar un document del 25 d'agost de l'any 1938 on es deia que estava al Camp de Judes, a Septfonds (Occitània), on van estar milers de republicans. En concret, el responsable del camp deia a la Direcció de Seguretat de París que ell havia demanar ser repatriat a Espanya".Però aquesta no era l'única referència. A través de la recerca han anat a parar a un altre document, en aquest cas del 19 de setembre de 1939, en què s'explica que en Miquel era un dels "treballadors voluntaris" que van ser enviats a Cravant (Borgonya) per la construcció d'una instal·lació aeronàutica subterrània. Un equipament que, quan va començar la Segona Guerra Mundial seria envaïda pels nazis.
Aquí és on es difumina el rastre d’en Miquel. Han parlat amb entitats de memòria històrica d’aquesta zona pròxima Lió i han buscat en llistes de morts i ferits, però no hi apareix. També han explicat el seu cas a l’Oficina Francesa de Protecció de Refugiats i no descarten tornar-hi per seguir amb la recerca.
Mentrestant, els familiars reflexionen sobre la figura d'en Miquel. Expliquen que els seus avantpassats, a mesura que passaven els anys, cada cop en parlaven menys. Tot i que lamenten que el seu pare "ho tenia clavat" i que,
Sí que s'explicaven històries com que, l'any 1942, la parella d'en Miquel va demanar permís al meu avi per, si en Miquel no apareixia, es podia casar amb un altre. O que algú l'havia vist a Figueres. O que podia estar a Moscou. Amb el temps, però, es van quedar sense fils per estirar. "Nosaltres, mentre tinguem fil per estirar, seguirem buscant en Miquel", diuen.