Sandra Garcia és una jove de Bellavista, a les Franqueses, que va deixar els seus estudis universitaris per iniciar un cicle amb unes pràctiques en modalitat dual. Això li va permetre estudiar al mateix temps que treballava, ja de forma remunerada, a l'empresa química Derypol on encara continua formant part de la plantilla. Ella és una de les ambaixadores de la xarxa Somos FP Dual, que difon aquest tipus de formació molt vinculada amb les necessitats de les empreses.

Va començar a estudiar el grau de química a la Universitat de Girona i no a la de Barcelona, que li quedava més a prop. Què va passar?
Vaig fer ESO i Batxillerat a l'Institut Lauro de Bellavista. La nota de la selectivitat no em va permetre estudiar el grau de química a la Universitat de Barcelona i vaig fer el primer any de carrera a la Universitat de Girona. Mentre estudiava havia de treballar per pagar-me el grau. Sortia a les 7 del matí i no arribava a casa fins a les 11 de la nit. Estava tan saturada que vaig deixar la carrera quan faltaven dos mesos per acabar el curs, i això que només m'anaven a quedar dues assignatures. No podia amb tot.

I es va trobar perduda...
No sabia què fer. Jo era de les que pensaven que els cicles eren per gent que li feia mandra estudiar, però vaig veure qui hi havia el cicle de grau superior de laboratori d'anàlisis i control de qualitat. Vaig decidir fer-lo. En aquell moment vivia a Cerdanyola i el vaig cursar a l'Institut Terrassa.

Però també havia de treballar per pagar-se els estudis?
Sí, però a mitjans del primer curs vaig saber que podíem fer unes pràctiques en modalitat dual. Em va semblar interessant i ho vaig provar. L'Institut em va donar un llistat d'empreses on hi havia Derypol, que és de les Franqueses. Li vaig dir al meu tutor i vaig fer les pràctiques en modalitat dual durant un any. Quan faltava un mes per acabar el contracte em van dir si em volia quedar. I ja fa set anys que treballo aquí!

Ja no pensa que els cicles són per gent que no vol estudiar?
La meva visió va canviar radicalment. Són molt pràctics. A la universitat feia assignatures que no tenien res a veure amb la feina, en canvi, el cicle és específic i pràctic. Això és el que els falta a les universitats. A més té el plus de les pràctiques, que et dona l'experiència que t'acaben demanant les empreses. Vaig estudiar amb universitaris i doctorats de 50 anys que no trobaven feina i que estaven fent el cicle perquè no trobaven feina. És molt pràctic i això fa canviar radicalment la manera d'estudiar. 

"Hem de trencar amb els esquemes de sempre: fer ESO, batxillerat i universitat. Hi ha altres camins amb moltes opcions per triar"

I l'accés al món laboral és immediat...
En el cas dels cicles, l'accés a les empreses està molt ben sincronitzat. El mateix que fèiem a l'Institut era el que havíem de fer a l'empresa. En canvi, a la universitat, les pràctiques no tenen res a veure amb el món laboral. Per això molts universitaris van a fer cicles. Cal que els estudis s'ajustin més a les necessitats de les empreses. Si no, entraràs en una empresa i començaràs de zero. A la meva classe érem 22 persones i les empreses se'n van quedar 18.

Ara és ambaixadora de la xarxa Somos FP Dual. Per què vol difondre aquesta modalitat d'estudis?
Perquè, quan vaig deixar la universitat, vaig viure un moment molt crític i dur. Pensa va que tot el meu esforç no havia servit per a res. M'agrada donar el meu testimoni perquè hi ha gent que li passarà i vull que el meu exemple els serveixi. Hem de trencar amb els esquemes de sempre: fer ESO, batxillerat i universitat. Hi ha altres camins amb moltes opcions per triar. I després, si vols, també pots anar a la universitat. No sempre cal seguir el camí que tenim estipulat.