Un estudi pioner analitzarà les aigües residuals de Girona per detectar l'exposició de la ciutadania a agents químics, patògens i veure si hi ha diferències en funció del nivell socioeconòmic. L'objectiu és establir una xarxa urbana de vigilància de la salut i, en paral·lel, avançar en sistemes de depuració en origen. Entre d'altres, l'estudi, que desgranarà els resultats per barris, permetrà saber en quins punts de la ciutat hi ha més abús de fàrmacs, on la ciutadania està més exposada a diferents compostos químics -com els que es troben presents al plàstic- o a quines zones es consumeix més alcohol o drogues.
I a partir d'aquí, actuar de manera preventiva. L'estudi, que s'allargarà tres anys, enceta també el programa de doctorands industrials de l'Ajuntament de Girona i s'emmarca dins el projecte, Expowaste, que coordina l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) i on també col·laboren el CSIC i el Dipsalut. A través de les aigües residuals, el projecte vol analitzar l'exposició de la gent a productes químics nocius, a patògens resistents als antibiòtics i veure també si hi ha diferències en funció del seu nivell socioeconòmic.
La novetat de l'estudi que es farà a Girona és que, per primer cop, els resultats se segmentaran per barris. Per això, les mostres s'agafaran directament a la sortida dels col·lectors i, després, s'enviaran a analitzar al laboratori. Durant l'any passat ja es va fer un primer estudi preliminar on es van agafar mostres de deu barris diferents. Ara, la intenció és analitzar-ne les aigües residuals més a fons i, també, ampliar els punts de mostreig (amb col·lectors d'altres zones de Girona).
El sotsdirector d'Impacte de l'ICRA, Lluís Corominas, explica que les analítiques posaran el focus tant en agents químics com microbiològics. En el primer cas, això permetrà saber quina exposició té la ciutadania a compostos com els parabens (presents als cosmètics), als microplàstics, als filtres solars, als metalls pesants o a altres agents químics (com els retardants de flama que es posen al mobiliari).
En paral·lel, l'estudi també analitzarà la resistència de la població d'aquell barri als antibiòtics (símptoma de l'abús de fàrmacs) o veure en quines zones de la ciutat es consumeix més alcohol i drogues (a través dels bacteris que continguin les aigües residuals).
La resistència als antibiòtics, per exemple, és el que s'ha anomenat com la 'pandèmia silenciosa'; quantificar a quins punts de la ciutat n'hi ha més permetrà, doncs, encarar accions preventives", ha concretat Corominas. El codirector de l'ICRA també subratlla que la diferenciació per barris "no pressuposa" que la ciutadania d'aquells amb un nivell socioeconòmic més baix estigui més exposada a agents químics i patògens.