L'Ajuntament de Girona es convertirà en la primera administració de Catalunya i del conjunt de l'Estat en explorar el decreixement. Ho farà a partir d'un conveni de col·laboració amb l'Associació Research and Degrowth International, vinculada a l'ICTA-UAB, i la Universitat de Girona. "Cal trencar la por. El decreixement no és tornar a les cavernes", explica a Nació Sergi Cot, regidor d'Acció Climàtica de Girona.
Començar a aplicar el decreixement en les polítiques municipals
Aquest dijous al migdia s'ha presentat un conveni que és a quatre bandes. A banda de l'Ajuntament i la Universitat de Girona, hi ha l'empresa sense ànim de lucre Dark Matter Labs així com l'Associació Research and Degrowth International, vinculada al prestigiós Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB i considerats un referent internacional en decreixement. "Tenim la sort que a Catalunya hi ha els investigadors més punters liderats per Giorgos Kallis, un màster que atrau estudiants d'arreu del món, però poca capacitat de capil·laritzar en la societat catalana", assenyala Cot.
El conveni, que es concreta amb una aportació de 10.000 euros en un any, ha de convertir Girona en un petit laboratori sobre polítiques de postcreixement -una denominació que està prenent més volada en els darrers anys-. Entre altres, es preveu que dues terceres parts dels treballs del màster es realitzin a Girona, que s'organitzin xerrades i tallers especialment en l'àmbit educatiu, però sobretot començar a treballar des de dins de l'administració municipal.
En aquest sentit, es preveu analitzar en quins camps i àrees de govern cal començar a reduir les inversions amb una lògica ambiental i fer una anàlisi de com afronta la ciutat un context marcat per l'escassetat material i energètica.
🟢✍️ @Girona_Cat signa un conveni pioner per desenvolupar polítiques municipals de postcreixement@sergicot: "Hem d'avançar en la transició ecosocial i Girona ha de ser una ciutat més resilient i adaptada a l'emergència climàtica." pic.twitter.com/IeUfAJEGn0
— Guanyem Girona (@GuanyemGirona) April 25, 2024
Es tracta de la primera vegada que una institució catalana explora el decreixement. "L'interès l'hauria de tenir tothom", assegura Sergi Cot a Nació. Això sí, en els darrers mesos ha començat a ser mainstream. No en va, la mateixa ministra Teresa Ribera va inaugurar un congrés sobre la qüestió a la mateixa UAB o Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, va admetre a l'Eurocambra que el "creixement fòssil és obsolet". Tot plegat, en el marc d'una jornada impulsada per una vintena d'eurodiputats precisament per avançar "cap a una economia que superi el creixement".
"Té molt sentit avançar-hi des del municipalisme", explica el regidor d'Acció Climàtica de Girona. En aquest sentit, Zagreb -governada per l'activista ecologista Zeljko Plecko- està esdevenint la capital europea del decreixement en un context en què el debat teòric es comença a acompanyar d'experiències pràctiques.
Tornar als nivells de consum dels 90
Fa anys que s'han definit nou límits del planeta, en qüestions com l'increment de temperatura, la biodiversitat, l'aigua i els nutrients, entre altres. D'aquests, set han estat superats totalment o parcialment, segons una investigació publicada l'any passat a la revista de referència Nature.
"El decreixement ara mateix, en plena emergència climàtica, ja és una qüestió més biofísica que ideològica", explica Cot. Malgrat admetre que no existeix un "botó per activar el decreixement", sí que veu "materialment impossible" sostenir gaire temps més l'actual ritme.
"En moltes qüestions als anys 90 eren més sostenibles que ara", assenyala el regidor gironí. En aquest sentit, fa 30 anys la concentració de CO2 era de 358 ppm -actualment arriba als 425- o el dia de sobrecapacitat de la Terra -quan s'esgoten els recursos generats en un any- ha passat del 12 d'octubre al 2 d'agost. "Cal menys consum, més compartir, ser més eficients i menys fast food", conclou Sergi Cot.