Fa pocs mesos que el Govern va anunciar la voluntat de reintroduir el linx a les comarques de Ponent, un projecte que havia reactivat el secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal. Ara, la qüestió ha quedat totalment descartada arran de l'acord entre l'executiu de Salvador Illa i el Gremi de la Pagesia Catalana. Malgrat que la mesura estava pensada per controlar la plaga de conills, des de l'inici havia despertat molts recels entre un sector primari ja molt crític per l'impacte de l'os bru i el llop.
“Un model de regulació ecològica a llarg termini”
El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica va reactivar el setembre passat el vell projecte de reintroduir el linx com han fet altres comunitats com Andalusia i Múrcia o tenen previst Madrid o Castella i Lleó, entre altres.
Ja el 2021 s'havia analitzat quines comarques de Ponent -properes a l'Aragó, on ja s'hi ha detectat algun individu solitari- tenien potencial pel linx. La idea, com va explicar Marc Vilahur, director general de Medi Natural, era avançar cap a un “model de regulació ecològica a llarg termini” per a la plaga del conill, en considerar que l'aposta per caçadors professionals només podria funcionar a curt termini.
Ara, com inclou l'acord signat entre el conseller d'Agricultura i el Gremi la Pagesia, es descarta “cap reintroducció de linx”. Fonts del Departament de Territori admeten que el projecte queda totalment descartat, però també és cert que en el seu dia ja ho van condicionar a assolir el màxim consens entre el sector agrari, el món local, les entitats ecologistes i el món científic. Només si els resultats haguessin estat positius, s'hauria destinat el 2026 a estudiar els hàbitats per fer-ne viable la reintroducció mentre que no s'hauria alliberat cap animal, com a mínim, abans del 2027.
Modificar l'Agència de la Natura
L'altre gran acord entre el Govern i pagesos suposa l'enèsima frenada a l'Agència de la Natura. Malgrat que hauria d'estar en funcionament des del 2021, ara s'ha acordat modificar-ne la llei per tal de modificar-ne la composició i incorporar fins a cinc representants del sector primari.
El text, de fet, inclou que el Departament de Territori “es compromet a no impulsar el projecte de l'Agència de la Natura de Catalunya fins a la modificació de la llei que la regula i el decret corresponent, fins que hi hagi consens majoritari de totes les parts implicades en el seu òrgan de governança i que el sector agrari estigui degudament representat”. L'última previsió de l'executiu és que entrés en funcionament a principis de 2026, però ara caldrà veure si es pot mantenir.
Crítiques dels ecologistes
Diverses entitats ecologistes com Ecologistes de Catalunya, Depana i Seo-Birdlife acusen el Govern de “cedir a les pressions de la pagesia” i aprovar la utilització del fosfur d’alumini com a plaguicida per controlar les poblacions de conill. En un comunicat, alerten que el seu ús tindrà “greus conseqüències en la destrucció de la biodiversitat i la degradació del medi agrícola i rural”. Assenyalen que el fosfur d’alumini és un plaguicida “d’alta toxicitat”, “molt perillós” per a la fauna protegida i que està prohibit a bona part d’Europa. Si el Departament d’Agricultura no desisteix de l’aplicació del fosfur d’alumini, avisen, emprendran accions legals per tal que no s’autoritzi el seu ús i es depurin les responsabilitats “a aquells que l’hagin autoritzat”.
“L'ús de verins al medi natural constitueix un presumpte delicte ecològic tipificat al codi penal, ja que és un mètode no selectiu que amenaça tot l'ecosistema amb greus impactes sobre la biodiversitat, fet que en desaconsella l'ús en la gestió demogràfica de qualsevol espècie de fauna salvatge”, apunten. Per això, diuen, el seu ús provoca la mort de qualsevol animal que entri en contacte amb la fosfina, el gas en què es produeix aquest plaguicida. “L'ús d'aquest compost es realitza enterrant-lo als caus dels conills, que també poden ser ocupats per amfibis, rèptils o mamífers de diverses espècies protegides, quan la normativa prohibeix la seva mort o la destrucció dels seus hàbitats”, asseguren.