Que ve el llop!

El llop, per persones com un servidor, només era el “dolent” dels contes de la nostra infància. La tradició popular havia estereotipat aquest carnívor que, tradicionalment, havia estat un dels grans maldecaps de la societat rural. Un “problema” que a Catalunya es va resoldre de la pitjor manera: una persecució constant fins a l'extermini definitiu a la dècada dels 20 del segle passat.

Just cap als 2000 el llop va començar a tornar tímidament a Catalunya. De manera molt puntual, apareixien mascles solitaris procedents de França que ocupaven zones del nord del país, però que en alguns casos -com el Moianès- també arribaven cap al centre. Fins i tot, un individu es va plantar a les portes de Barcelona el març del 2022.

En aquestes dues dècades s'han identificat, com a mínim, una vintena d'exemplars diferents. D'aquests, només dos han estat femelles. Una l'any 2008 al Cadí i enguany una segona a l'Alt Empordà, que just aquesta setmana s'ha pogut comprovar que anava acompanyada. A l'espera que es pugui confirmar que és un mascle, la possibilitat que es formi una parella de llops, acosta més l'escenari que, per primera vegada des de la seva extinció, aquest carnívor es reprodueixi a Catalunya.

Si es complissin tots aquests supòsits ja es podria donar l'espècie per establerta. Però, evidentment no deixen de ser hipòtesis. El 2008, per exemple, la lloba del Cadí va ser vista amb un parell de mascles, però no hi va haver reproducció. Ara, caldrà veure-ho. Però, en tot cas, el país s'ha de preparar per a una situació que tard o d'hora es produirà. Fins ara, la presència d'individus solitaris ha provocat notables danys a explotacions ramaderes -enguany concentrats a l'Alt Empordà i també al Collsacabra-, però sobretot una sensació de temor i incomprensió per part del sector primari.

Els antecedents pel conflicte de l'os al Pirineu no conviden a l'optimisme i, segurament, el llop és una espècie encara més difícil de gestionar. Però això no hauria de suposar que des de l'administració, el món de la recerca i els sectors ecologistes i conservacionistes es fessin tots els esforços -amb recursos, però també en pedagogia i empatia- per impedir que l'inevitable establiment del llop esdevingui una nova ruptura entre els mons urbà i rural. No ens podem permetre que el Manelic del segle XXI acabi cridant: “Ha mort la ramaderia extensiva”.

L'adeu progressiu al carbó

El carbó va ser el símbol de la revolució industrial, però també un dels grans responsables del canvi climàtic. És per aquest motiu que la major part dels països -almenys al Nord global- ja l'han deixat enrere o han marcat dates pel seu phase out.

• 11 països de l'OCDE l'han abandonat (i tres més no n'han fet servir).
• L'últim a fer-ho ha estat enguany el Regne Unit, bressol de la revolució industrial.
• Catalunya va deixar de generar electricitat amb carbó el 2015, però depèn totalment de les nuclears.
• L'estat espanyol també està a un pas de fer-ho: en una sola dècada ha passat de produir el 20 a només l'1% d'electricitat.

La volta al món en quatre notícies

1. La producció de petroli i gas de l'Argentina de Milei, a tocar dels màxims històrics (llegit a El Períodico de la Energía).
2. Els organitzadors dels Jocs Olímpics París 2024 asseguren haver complert la promesa de reduir a la meitat la petjada de carboni (llegit a Le Monde)
3. Els productors d'arbres de Nadal del Canadà també pateixen pel canvi climàtic: “Provoca més anys dolents que bons” (llegit a CBC.ca)
4. El parlament danès aprova una illa artificial gegant davant de Copenhaguen: acollirà 35.000 persones i protegirà el port de l'augment del mar (llegit a thelocal.dk).

🙏 Gràcies per llegir-me! Fins a la setmana vinent!