És ben conegut que el Montseny i les Guilleries són el gran viver d'arbres de Nadal del sud d'Europa. El triangle format per Sant Hilari Sacalm, Espinelves i Viladrau produeix el 90% dels exemplars que es venen a la península Ibèrica, però també exporten a França, Portugal i més enllà. Tanmateix, hi ha una excepció que causa certa sorpresa: un pagès del Maresme fa quaranta anys que conrea avets de Nadal de “gran qualitat”, en un context marcat per la preocupació pels efectes del canvi climàtic i les plagues.
Una prova que va funcionar
Josep Jo i Munné -que també va fer carrera com a pilot de trial i polític- es defineix com l'“últim pagès de Dosrius”. De família masovera, fa quatre dècades va decidir fer una prova: plantar en una raconada de la seva finca de Canyamars uns 10.000 avets de Nadal.
“Va anar molt bé” i, progressivament, van començar a centrar l'activitat en aquest conreu que se situa a mig camí de l'agricultura i la silvicultura. Assegura que en aquesta zona de l'interior del Maresme -un dels punts d'entrada al parc del Montnegre-Corredor- hi ha un microclima que fa possible produir arbres de Nadal “de gran qualitat”.
Ara bé, és conscient que, en general, pateix més calor que la resta de productors del país. En aquest sentit, i en el context de canvi climàtic, han canviat el mètode de sembrar. Si abans ho feien amb test, ara ho acaben trasplantant a terra, per tal que “siguin més vigorosos”.
Quaranta anys després, el miracle d'Avets de Nadal de Canyamars està més que consolidat i aposten per cinc canals de venda: els grans distribuïdors, floristes i gardens de proximitat, una parada al Mercat de la Flor de Vilassar, per Internet i, com a gran novetat dels darrers anys, permetre que els clients es passegin per la plantació per escollir quin volen. “L'arbre et triarà a tu”, assegura el productor de Dosrius.
Preocupació per la calor extrema a l'estiu
Si una qüestió preocupa als productors catalans d'avets de Nadal és la calor extrema a l'estiu. “És un sector molt conscienciat pel canvi climàtic, però en estar tan localitzat en una zona concreta és més fàcil que es pugui adaptar”, apunta Mario Beltrán, expert en gestió forestal sostenible del CTFC.
L'impacte de les temperatures elevades també es nota a Sant Hilari Sacalm.Vivers Pla de Joanet és una de les empreses que fa més de 50 anys que s'hi dedica i admet certa preocupació per les temperatures assolides els darrers estius. “En plantes d'un, dos o tres anys els hi mata les arrels”, lamenta Lluís Maria Pla. “Torren els arbres. És com si estiguessin en un forn”, confirma Beltrán.
Evidentment, és una realitat que també pateixen al Maresme, malgrat que en aquest cas, allà quasi pateixen més per les nits tòrrides -quan les mínimes no baixen dels 25 ºC-, que no pas per màximes extremes, on en episodis d'onades de calor han arribat a tapar els arbres més vulnerables. Tot i això, Josep Jo i Munné explica a Nació que el 2022 van patir una mortalitat de fins al 15% dels exemplars. En canvi, la sequera no ha estat fins ara un element crític, ja que moltes de les explotacions disposen de rec de suport. “És una de les fortaleses de ser un sector a cavall de l'agricultura i la silvicultura”, destaca l'expert del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal. En aquest sentit, una de les vies és el possible canvi de varietats i apostar per arbres més adaptats a altes temperatures.
A diferència de la rosa de Sant Jordi -les importacions han pràcticament acabat amb el sector establert al Maresme-, l'associació de Cultivadors d'Arbres de Nadal (CANAC) no només dominen el mercat català sinó el del conjunt de la península Ibèrica. A més, en els darrers anys han augmentat les exportacions a països com França, Alemanya i Suïssa, fins a representar quasi el 50% de les vendes.
De fet, l'avet de Nadal català ha vençut els intents d'altres mercats d'implantar-se a casa nostra. El que més ho ha intentat és Dinamarca, el principal productor d'Europa i d'on procedeix bona part del planter que s'utilitza aquí. “Són arbres tallats i això a Catalunya no agrada. Evidentment, el preu també és més elevat”, apunta Josep Jo i Munné. També es va intentar, sense èxit, des de Romania i Polònia.
Ara bé, el competidor que va fer més mal va ser el boom de l'arbre de plàstic. “Es va enganyar la gent, fent veure que estàvem desforestant. Quan el que fem és conrear arbres i gestionar el territori”, apunta el productor del Maresme. Des del CTFC, s'admet que la fal·lera d'inicis del segle XX amb el plàstic ha anat a menys, però que darrerament repunta en forma “d'arbres de plàstic reciclat”. “Venen de la Xina amb el conseqüent transport així com una despesa d'energia i d'aigua molt alta per la seva producció”, adverteix Mario Beltrán. En aquest sentit, ara mateix ja no hi ha cap dubte que la producció local d'arbres de Nadal -que fixa CO2 i després es pot reaprofitar per compost- és clarament més sostenible que l'alternativa plàstica.