Les poblacions de llop pràcticament van desaparèixer de Catalunya a inicis del segle XX. Un segle després es van començar a realitzar les primeres identificacions, sobretot a la zona del Cadí i del Ripollès. Actualment, els Agents Rurals tenen constància de la presència estable de cinc individus, tot i que sense formar manades. L'últim a confirmar-se és un mascle al Moianès que, segurament, fa dos anys que és present en aquesta comarca de la Catalunya Central. La seva presència s'ha fet notar amb alguns atacs mortals als ramats.
Un degoteig de mascles
El retorn de llop a Catalunya es va constatar cap al 2000 a la zona del Cadí, tot i que ja feia alguns anys que alguns ramaders ja ho denunciaven. Des d'aleshores s'han detectat una vintena d'exemplars diferents. “Alguns els hem identificat un sol cop i han seguit el viatge", explica Gabriel Lampreave, coordinador de les tasques de seguiment del llop dels Agents Rurals. Sempre han estat individus descendents dels llops d'Itàlia –i no pas de la península Ibèrica, on no s'han arribat a extingir-.
Més enllà dels llops que visiten el país de manera ocasional –poden arribar a fer 70 quilòmetres en un sol dia-, els Agents Rurals consideren que n'hi ha quatre d'establerts i un cinquè en procés. Se situen, segons han explicat a Nació, al Ripollès; a la zona del Port del Comte, al nord del Solsonès; a l'Alta Ribagorça –amb identificacions al Pallars i la Val d'Aran-; al Moianès i també de manera menys estable a l'Albera, a l'Alt Empordà.
Malgrat el seguiment que se'n fa, encara queden moltes incògnites, com ara en quin moment concret l'espècie decideix colonitzar un espai. Gabriel Lampreave posa el cas del Cadí, on es creia que aniria molt ràpid, però no va ser així. Malgrat tot, els llops s'estan recuperant arreu d'Europa de forma natural. “Han passat 20 anys i continua el degoteig (de mascles) a Catalunya, cada cop serà més constant i abundant fins que passarà”, assegura. “El quan no el sabem”, admet l'agent rural.
Dos anys amb el llop al Moianès
Els Agents Rurals confirmen que ja fa dos anys que hi ha un llop al Moianès i ja es considera establert. Els controls de seguiment l'han captat en el trampeig fotogràfic amb càmeres que s'activen amb el moviment. Les anàlisis d'ADN han confirmat que és un mascle alpí. L'edat, però, es desconeix.
El primer cop que se'n va tenir coneixement va ser amb les baixes de bestiar. En aquell moment, el ramader no sabia encara que era un llop, però ja es va activar el seguiment. Andreu Padrisa és l'afectat i representant de la taula de seguiment del llop al Moianès que s'ha creat recentment. És una iniciativa pionera perquè reuneix representants del sector primari, entitats ecologistes i el Consell Comarcal. “Els atacs seguien un patró, sempre eren nocturns”, detalla, preferiblement atacava els animals més joves. Si no, ho feia de forma indiscriminada, arribant a les 4 baixes per atac.
En total calcula que ha perdut 18 cabres del ramat extensiu que té, de les quals 15 van ser de forma directa. “Van ser 5 atacs, 4 l'estiu del 2021 i el cinquè el març del 2022, però només es va certificar aquesta última amb l'autòpsia”, remarca. En xifres econòmiques, calcula que ara factura un terç menys que abans dels atacs malgrat haver reforçat els tancaments. El problema és que, arran de la presència del llop, ha hagut de canviar la forma de treballar: les cabres pasturen menys en llibertat i de nit les tanca al corral per evitar atacs. La seva alimentació ha canviat i, de retruc, són menys productives. “Jo hauria de poder continuar treballant, és una adaptació difícil”, admet.
Com a afectat directe, creu que l'administració no pot limitar-se a compensar les baixes amb un ajut i reclama més mesures de protecció i prevenció. Per Padrisa, “l'entrada del llop és inevitable”, però cal arribar a un consens per “alleugerir els problemes” i fer-ne una oportunitat en comptes d'un conflicte social. Defensa que calen més mitjans per repel·lir els atacs i millorar les mesures de protecció per mantenir la viabilitat de les explotacions mentre el llop va guanyant terreny.
