18
de desembre
del
2022
Actualitzat
el
19
de desembre
a les
10:32h
L'anunci fet dimarts pel Departament d'Energia dels Estats Units que al Laboratori Nacional Lawrence Livermore, a San Francisco, es va aconseguir generar més energia que la consumida en un procés de fusió nuclear pot obrir una porta decisiva cap a un nou horitzó d'energia barata, il·limitada i no contaminant. Per la mateixa possible transcendència de l'avenç científic, molts experts posen aigua al vi, sobretot en temes com l'impacte en el combat pel clima, i fins al moment s'obren més incògnites que conclusions definitives.
Però, quines conseqüències pot tenir l'experiment en el terreny geopolític? Com pot afectar la llarga pugna per l'hegemonia tecnològica entre els EUA i la Xina? Quines implicacions tindrà en les prioritats estratègiques de Washington? I en la mateixa política interna de la primera superpotència? Mentre parlen els científics, com es viu aquest avenç des del món de l'anàlisi històrica i la politologia?
1. De la indústria militar a la civil
Antoni Segura, catedràtic d'Història Contemporània de la UB i president del CIDOB, es mostra reservat pel que fa als aspectes científics de la descoberta -"no soc físic nuclear"-, ja que és molt aviat per avaluar-ne l'impacte, però si es confirmés l'avenç en la fusió, "es trencaria un coll d'ampolla com és el de l'energia limitada".
El primer comunicat del govern nord-americà era prou explícit de la transcendència de l'experiment en el vessant militar en assegurar que podria "canviar per sempre el futur de l'energia neta i la defensa nacional dels EUA". Però aquest no és un fet nou en els grans salts tecnològics que ha fet els Estats Units. Segura assenyala que "una cosa és l'assaig de laboratori i una altra la producció industrial", però subratlla que els EUA es troben en una situació "òptima" per desenvolupar l'experiment per "la seva capacitat de traslladar la tecnologia de la indústria militar a la civil, com es va veure amb els ordinadors, i que la Unió Soviètica va ser incapaç de fer".
2. Un cop en psicologia i propaganda
Un anunci d'aquestes característiques té un innegable impacte psicològic. Tant de cara a l'exterior com intern, quan el país viu un moment d'extrema polarització política i nota el desgast del seu poder global. La temptació de fer de l'anunci un element bàsicament de propaganda hi és. Ho apunta l'analista Miquel Vila, consultor resident a Nova York i director executiu del Catalonia Global Institute: "Tots els avenços científics sempre tenen un gran punt de propaganda. En un context on els EUA volen demostrar que manté la supremacia tecnològica, és normal que es vulgui posar més pa que formatge en l'anunci. Però això no impedeix que pugui esdevenir el desllorigador d'una nova era nuclear".
Antoni Segura també subratlla "l'enorme efecte psicològic" d'una notícia així, que arriba en un moment en què l'Administració Biden acaba de sortir indemne d'unes eleccions legislatives molt difícils. Un altre baló d'oxigen, segons l'historiador, que ajuda a refermar la posició política de Joe Biden. La secretaria d'Energia que va fer l'anunci, Jennifer Granholm, és una dirigent molt destacada del Partit Demòcrata.
3. L'impacte en la pugna amb la Xina
El sinòleg i analista en relacions internacionals Javier Borràs, excorresponsal d'Efe a Pequín, assegura que "amb aquest èxit, els Estats Units es poden mostrar al món com la potència científica amb més potencial per aconseguir un futur energètic net, en un moment en què la Xina està conquerint molt terreny en el camp de les renovables". Per Borràs, "queden anys per poder utilitzar la fusió com a energia i la Xina encara té temps per invertir esforços en aquest sector." "Al final, guanyarà la carrera tecnològica qui pugui comercialitzar de manera efectiva i assequible aquesta tecnologia, i no necessàriament qui faci els primers descobriments", conclou.
4. Mirant a l'espai
Vila assenyala un àmbit en què la pugna EUA-Xina pot accentuar-se, com és l'exploració espacial. Aquesta mateixa setmana, Pequín ha tornat a parlar sobre les seves missions a Mart i la Lluna, i probablement no per casualitat. "Per arribar a Mart o mantenir bases a la Lluna l'ús de reactors nuclears és l'única font energètica viable, i aquí és on la tecnologia de fusió desenvolupada als EUA els pot permetre posar-se al davant", afirma.
El director del Catalonia Global Institute assenyala que des de la Xina el primer que s'ha fet després de l'anunci del govern nord-americà és mirar de rebaixar els avenços que suposa aquest experiment, i posar en valor les altres formes de producció d'energia nuclear en què la Xina està participant, com el reactor experimental termonuclear internacional (ITER) que està a França.
5. Canvi de prioritats: de les renovables a la nuclear?
Des de Nova York, Miquel Vila subratlla que ja fa temps que en el debat polític nord-americà va prenent força l'energia nuclear com a alternativa real davant tant de les anomenades renovables com de les energies fòssils convencionals per reduir emissions de forma efectiva. "Podem preveure que això reforci aquestes posicions -assenyala- i aquestes tecnologies rebin més finançament per part del govern". Vila creu que on pot haver-hi un impacte més clar és en les inversions cap a empreses i start-ups de la tecnologia nuclear.
Hi coincideix Javier Borràs: "Pot passar que algunes forces polítiques dels EUA posin tot el pes en la solució tecnològica de la fusió, deixant de banda els esforços de reducció d'emissions i extensió de renovables, que són els més efectius al curt i mig termini pel que fa al combat pel clima". Més enllà de la seva transcendència científica, l'anunci de l'Administració Biden tindrà moltes derivades i deixarà una empremta que ara encara és difícil d'assenyalar.
Però, quines conseqüències pot tenir l'experiment en el terreny geopolític? Com pot afectar la llarga pugna per l'hegemonia tecnològica entre els EUA i la Xina? Quines implicacions tindrà en les prioritats estratègiques de Washington? I en la mateixa política interna de la primera superpotència? Mentre parlen els científics, com es viu aquest avenç des del món de l'anàlisi històrica i la politologia?
1. De la indústria militar a la civil
Antoni Segura, catedràtic d'Història Contemporània de la UB i president del CIDOB, es mostra reservat pel que fa als aspectes científics de la descoberta -"no soc físic nuclear"-, ja que és molt aviat per avaluar-ne l'impacte, però si es confirmés l'avenç en la fusió, "es trencaria un coll d'ampolla com és el de l'energia limitada".
El primer comunicat del govern nord-americà era prou explícit de la transcendència de l'experiment en el vessant militar en assegurar que podria "canviar per sempre el futur de l'energia neta i la defensa nacional dels EUA". Però aquest no és un fet nou en els grans salts tecnològics que ha fet els Estats Units. Segura assenyala que "una cosa és l'assaig de laboratori i una altra la producció industrial", però subratlla que els EUA es troben en una situació "òptima" per desenvolupar l'experiment per "la seva capacitat de traslladar la tecnologia de la indústria militar a la civil, com es va veure amb els ordinadors, i que la Unió Soviètica va ser incapaç de fer".
2. Un cop en psicologia i propaganda
Un anunci d'aquestes característiques té un innegable impacte psicològic. Tant de cara a l'exterior com intern, quan el país viu un moment d'extrema polarització política i nota el desgast del seu poder global. La temptació de fer de l'anunci un element bàsicament de propaganda hi és. Ho apunta l'analista Miquel Vila, consultor resident a Nova York i director executiu del Catalonia Global Institute: "Tots els avenços científics sempre tenen un gran punt de propaganda. En un context on els EUA volen demostrar que manté la supremacia tecnològica, és normal que es vulgui posar més pa que formatge en l'anunci. Però això no impedeix que pugui esdevenir el desllorigador d'una nova era nuclear".
Antoni Segura també subratlla "l'enorme efecte psicològic" d'una notícia així, que arriba en un moment en què l'Administració Biden acaba de sortir indemne d'unes eleccions legislatives molt difícils. Un altre baló d'oxigen, segons l'historiador, que ajuda a refermar la posició política de Joe Biden. La secretaria d'Energia que va fer l'anunci, Jennifer Granholm, és una dirigent molt destacada del Partit Demòcrata.
3. L'impacte en la pugna amb la Xina
El sinòleg i analista en relacions internacionals Javier Borràs, excorresponsal d'Efe a Pequín, assegura que "amb aquest èxit, els Estats Units es poden mostrar al món com la potència científica amb més potencial per aconseguir un futur energètic net, en un moment en què la Xina està conquerint molt terreny en el camp de les renovables". Per Borràs, "queden anys per poder utilitzar la fusió com a energia i la Xina encara té temps per invertir esforços en aquest sector." "Al final, guanyarà la carrera tecnològica qui pugui comercialitzar de manera efectiva i assequible aquesta tecnologia, i no necessàriament qui faci els primers descobriments", conclou.
4. Mirant a l'espai
Vila assenyala un àmbit en què la pugna EUA-Xina pot accentuar-se, com és l'exploració espacial. Aquesta mateixa setmana, Pequín ha tornat a parlar sobre les seves missions a Mart i la Lluna, i probablement no per casualitat. "Per arribar a Mart o mantenir bases a la Lluna l'ús de reactors nuclears és l'única font energètica viable, i aquí és on la tecnologia de fusió desenvolupada als EUA els pot permetre posar-se al davant", afirma.
El director del Catalonia Global Institute assenyala que des de la Xina el primer que s'ha fet després de l'anunci del govern nord-americà és mirar de rebaixar els avenços que suposa aquest experiment, i posar en valor les altres formes de producció d'energia nuclear en què la Xina està participant, com el reactor experimental termonuclear internacional (ITER) que està a França.
5. Canvi de prioritats: de les renovables a la nuclear?
Des de Nova York, Miquel Vila subratlla que ja fa temps que en el debat polític nord-americà va prenent força l'energia nuclear com a alternativa real davant tant de les anomenades renovables com de les energies fòssils convencionals per reduir emissions de forma efectiva. "Podem preveure que això reforci aquestes posicions -assenyala- i aquestes tecnologies rebin més finançament per part del govern". Vila creu que on pot haver-hi un impacte més clar és en les inversions cap a empreses i start-ups de la tecnologia nuclear.
Hi coincideix Javier Borràs: "Pot passar que algunes forces polítiques dels EUA posin tot el pes en la solució tecnològica de la fusió, deixant de banda els esforços de reducció d'emissions i extensió de renovables, que són els més efectius al curt i mig termini pel que fa al combat pel clima". Més enllà de la seva transcendència científica, l'anunci de l'Administració Biden tindrà moltes derivades i deixarà una empremta que ara encara és difícil d'assenyalar.