Un nou estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) afirma que els infants exposats a nivells alts de contaminació atmosfèrica durant la infància presenten connexions més febles entre regions cerebrals clau. Els resultats destaquen l'impacte potencial de l'exposició primerenca a la contaminació atmosfèrica en el desenvolupament del cervell.

La investigació va mostrar una connectivitat funcional reduïda dins i entre determinades xarxes cerebrals corticals i subcorticals. Aquestes xarxes són sistemes de regions cerebrals interconnectades que treballen juntes per dur a terme diferents funcions cognitives, com pensar, percebre i controlar el moviment.

Els resultats concorden amb estudis anteriors que suggereixen que la contaminació atmosfèrica pot estar associada a canvis en la connectivitat funcional de les xarxes cerebrals, especialment en els infants. Tot i això, encara no es coneix amb exactitud com afecta aquesta contaminació al desenvolupament i maduració d'aquestes xarxes cerebrals.

L'estudi va analitzar dades de 3.626 infants de la cohort Generació R de Rotterdam (Països Baixos). Els infants van ser avaluats mitjançant neuroimatges en estat de repòs, és a dir, escanejant els seus cervells mentre no duien a terme cap tasca activa, en dues ocasions. En primer lloc, al voltant dels 10 anys i, novament, a una edat mitjana de 14 anys. L'exposició a la contaminació atmosfèrica es va analitzar en dos períodes: des del naixement fins als tres anys i durant l'any anterior a l'avaluació per neuroimatge.

Els resultats mostren que una major exposició a la contaminació atmosfèrica des del naixement fins als tres anys s'associa amb una menor connectivitat entre l'amígdala i les xarxes corticals implicades en l'atenció, la funció somatomotora -que coordina els moviments corporals- i la funció auditiva. A més, una major exposició a partícules PM10 durant l'any anterior a l'avaluació neuroimatge es va associar amb una menor connectivitat funcional entre les xarxes de saliència i medial-parietal, responsables de la detecció d'estímuls de l'entorn i de la introspecció i l'autopercepció.

La investigadora ICREA a ISGlobal i autora principal de l'estudi, Mònica Guxens, explica que aquestes associacions persisteixen al llarg de l'adolescència, fet que podria indicar alteracions duradores en el desenvolupament normal de les xarxes cerebrals a causa de l'exposició a la contaminació. "Això podria afectar el processament emocional i les funcions cognitives", afegeix. Tot i això, afirma que cal més investigació per confirmar aquestes troballes i entendre'n l'impacte exacte en el desenvolupament del cervell.

Canvis en el volum cerebral

Un altre estudi recent del mateix equip va examinar la relació entre l'exposició a la contaminació atmosfèrica durant l'embaràs i la infància i els canvis en el volum cerebral durant l'adolescència. L'estudi es va basar en dades de 4.243 nens de la cohort Generació R, els quals es van sotmetre a avaluacions repetides de la matèria blanca, la substància grisa cortical, el cerebel i set volums subcorticals. Els resultats van revelar que l'exposició a la contaminació atmosfèrica durant l'embaràs, en particular a les partícules fines (PM2,5) i al coure, s'associava a un menor volum de l'hipocamp, una estructura cerebral crucial per a la funció de la memòria, als vuit anys.

Tot i això, amb el pas dels anys, es va observar un "creixement compensatori" a l'hipocamp, el que suggereix que la plasticitat cerebral, sobretot en aquesta àrea, podria contrarestar alguns dels efectes negatius inicials de l'exposició a la contaminació. Tot i els efectes primerencs sobre el volum de l'hipocamp, no es van trobar associacions significatives entre la contaminació atmosfèrica i altres volums cerebrals, com la substància blanca, la substància grisa cortical o el cerebel.

Segons l'equip de recerca, aquests resultats posen de manifest el possible impacte a llarg termini de l'exposició a la contaminació atmosfèrica durant els primers anys de vida sobre la connectivitat i el desenvolupament del cervell. Per això, apunten que és necessari seguir investigant i aprofundir en les polítiques per reduir els nivells de contaminació, especialment en entorns urbans.