L'octubre és el mes cerveser per excel·lència. Però un estudi pot amargar els amants de la tercera beguda més popular del món, només per darrere de l'aigua i el te. L'augment de temperatura de les darreres dècades ha afectat tant la producció de llúpol com l'amargor de la cervesa i amb el canvi climàtic aquest impacte es multiplicarà les dècades vinents.
Fins a un 30% menys d'amargor
L'estudi, liderat per científics de la República Txeca, s'ha publicat a la revista Nature Communications, del grup de la prestigiosa Nature. S'ha centrat en la producció de llúpol al centre d'Europa així com del denominat contingut alfa, que proporciona l'amargor i n'afecta la qualitat. Concretament, ha analitzat el període 1971-2018 en zones d'Alemanya, la República Txeca i Eslovènia.
Els resultats mostren que respecte al 1994 la producció del llúpol, clau per a l'elaboració de la cervesa, ha disminuït 0,2 tones per hectàrea a l'any i el contingut d'amargor (alfa) ho ha fet un 0,6%. En aquest sentit, el creuament d'aquestes dades amb els models climàtics permet estimar que de cara al 2050 el rendiment del llúpol caurà entre un 4 i un 18% respecte a la producció actual mentre que el contingut alfa ho farà encara més: entre el 20 i el 31%.
L'impacte de les plagues
Els investigadors apunten l'increment de temperatura així com una precipitació més irregular com a principals factors, però també alerten d'altres elements com les plagues que poden afectar la producció del llúpol, tant al centre d'Europa com a la resta del continent i del món.
Javier J. Cancela, professor d'Enginyeria Forestal de la Universitat de Santiago de Compostel·la, en declaracions al portal Science Media Centre, destaca la qualitat de l'estudi, tant per l'ús de models climàtics com la base de dades de rendiment i qualitat del llúpol.
En aquest sentit, explica que la pèrdua de rendiment és un problema que fa anys que es percep com a crític en les zones productores del centre d'Europa. També és greu a l'estat espanyol tant per la manca de recursos hídrics com per la dificultat per lluitar contra patògens, com és el cas del míldiu, una malaltia vegetal causada per un fong.
"Hi ha la necessitat de millorar les varietats de llúpol cultivades. Cal incrementar el nivell de tolerància tant respecte a condicions d'estrès biològiques com les ambientals, adequar pràctiques agronòmiques com el reg i utilitzar productes fitosanitaris eficients i sostenibles", assegura Cancela.
Un conreu minoritari, però en creixement
El boom de les cerveses artesanes i locals ha provocat en els darrers anys un augment de la denominada “cultura del llúpol”. Tot i això, al conjunt de l'Estat tot just hi havia el 2019 unes 593 hectàrees conreades que permetien una producció d'unes 914 tones de llúpol sec. L'impacte del canvi climàtic encara podria ser major que al centre d'Europa, amb pèrdues d'amargor fins al 35%.
A Catalunya la xifra de conreu de llúpol era molt petita el 2019 (21 hectàrees), malgrat que era el triple que quatre anys enrere. Per comarques destaca el cas del Baix Camp on actualment la superfície supera les 10 hectàrees per l'aposta de Damm de produir una cervesa IPA amb una varietat autòctona de llúpol de Prades.