El febrer del 2024, enmig de la pitjor sequera, les conques internes de Catalunya es trobaven en un nivell de reserves del 15,6%. Una dada que "no reflecteix la realitat" perquè no tota l'aigua era aprofitable, segons Montserrat Termes, investigadora i doctora en Economia per la Universitat de Barcelona. L'experta és l'autora d'un estudi que desplega una sèrie de recomanacions que funcionen empíricament i que tenen l'objectiu de reduir la demanda d'aquest recurs. L'anàlisi, publicat per l'Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques, ha desgranat 47 informes per trobar les mesures que funcionen a l'hora d'estalviar consum. El més eficaç és l'augment de tarifes, l'imposició de restriccions i l'oferiment de recomanacions a la ciutadania en un context d'escassedat d'aigua.
"Les tarifes per trams aplicades a la ciutadania funcionen, però han de resoldre una qüestió de proporcionalitat", explica Termes. L'informe recull que el consum essencial s'ha de protegir amb un primer tram assequible, però "sense fer-lo tan ampli per tal que la majoria de llars no arribi mai als trams superiors". Que augmentin els preus de l'aigua contribueix a que el consum baixi, però necessita el suport d'altres accions per fer efectiu l'estalvi. Encara més en casos de manca de disponibilitat o qualitat del servei.
Pel que fa a la indústria, l'agricultura i el turisme, Termes destaca que "no hi ha prou evidències" per determinar que aquest augment de preus sigui funcional. En el cas dels hotels, per exemple, "els recàrrecs tenen una capacitat molt limitada perquè no suposa una despesa de pes per a les empreses del sector", detalla. És per això que l'experta reclama que hi hagi més dades sobre les tendències de consum tant de la ciutadania com dels actors privats per tal "d'afinar" com de beneficioses són determinades mesures.
"La individualització del consum d'aigua"
Les restriccions obligatòries també són funcionals, "sobretot a l'hora de controlar els consums que no essencials" recull Termes. Les normes, però, han de ser comprensibles i fàcils de consum, a més de proporcionals per a la població. En aquest context, l'ús de comptadors intel·ligents i portals digitals perquè els usuaris tinguin informació sobre llurs hàbits contribueix a "la individualització del consum d'aigua", i, per tant, que siguin més conscients del seu estalvi. La sensibilització a través de campanyes de comunicació i l'ús de recomanacions per reduir-ne el consum són, també, altament eficients.
En el cas del sector privat, millorar la tecnologia als camps de conreu i establiments no té per què retallar el consum d'aigua. "Els mecanismes de reg eficient no garanteixen una millora en l'estalvi, ja que, sovint, les explotacions agrícoles acaben fent servir l'augment d'aigua per ampliar la seva producció", conclou Termes.
L'informe analitza un ventall d'instruments per gestionar la demanda. S'ha tingut en compte quant costa fer front a la sequera i quant estalviar aigua, com canviar els hàbits de consum d'usuaris, l'aplicació de límits i sancions i la creació de programes i subvencions per incentivar la inversió en mecanismes d'estalvi. "Hi ha més elements que es s'hi poden afegir, però són els més recurrents en els estudis analitzats", matisa Termes.
Més de 180.000 hectàrees de regadius en 15 anys
En la mateixa presentació de l'estudi, Xavier Gispert, director general de Regadius i Espais Agraris (Departament d'Agricultura), ha afegit que "la implantació dels regadius pot fer créixer l'autoconsum a Catalunya i que aquesta passi d'un 20% al 30% en el còmput total de productes". També, per assegurar el futur econòmic de les zones on l'agricultura té pes. En aquest context, Gispert explica que cal evitar el despoblament "perquè els agricultors i les seves famílies són, alhora, les encarregades de preservar el medi ambient". L'objectiu del Govern és que d'ara fins al 2040 l'aigua de regadiu arribi a abastir 181.000 hectàrees a través de diferents projectes que diversifiquin la font d'obtenció d'aquest recurs, com les depuradores.
"Hem viscut períodes de sequera i tot apunta que ens hi haurem d'anar acostumant", complementa Esther Pallarols, directora general de Pressupostos (Departament d'Economia). Emmarca la presentació de l'estudi per reduir el consum d'aigua en períodes de sequera dins de "les accions per adaptar el país i mitigar els efectes del canvi climàtic" a través de "dades que permeten prendre decisions". Les mesures concretes que hi reflecteix, "ajuda a analitzar què està funcionant de les polítiques i com traslladar-ho a la nostra vida, al dia a dia".
