Un estudi internacional liderat per l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), amb la participació de l'Institut Botànic de Barcelona (IBB), ha descobert una espècie de mosca blava les larves de la qual arriben a formar part de les colònies dels tèrmits recol·lectors. La troballa va tenir lloc a la serralada de l'Anti-Atlas, al sud del Marroc, i revela unes adaptacions morfològiques i químiques úniques.
En concret, van trobar que a la part posterior del seu cos, la larva mostra una "màscara de tèrmit", un cap no funcional amb antenes i palps de la mida d'un gran tèrmit recol·lector. A més, té dos ulls falsos, que en realitat són els oficis respiratoris de la larva. La troballa va ser casual quan els investigadors van trobar un termiter amb tres larves de mosca que no havien vist mai, segons l'investigador de l'IBE que ha liderat l'estudi, Roger Vila.
Les larves presenten també inusuals "tentacles" al voltant del cos que imiten les antenes dels tèrmits amb gran detall, cosa que l'equip ha pogut mostrar mitjançant microscòpia electrònica d'escombrada. Els nombrosos tentacles que envolen el cos de les larves faciliten la comunicació simultània amb diversos tèrmits.
Dins del niu tot és a les fosques, per la qual cosa els tèrmits es reconeixen entre ells a través de les antenes, amb les quals detecten la forma i l'olor de les seves germanes. Tots els membres del niu comparteixen aquesta aroma, i els tèrmits soldats ataquen i esquarteren qualsevol intrús d'una altra colònia. Les larves d'aquesta mosca, però, també han aconseguit imitar l'olor distintiva dels seus hostes, apunta la recerca.
Una disfressa química
De fet, els investigadors van quantificar la composició química de les larves i van trobar que no es podien distingir dels tèrmits de la colònia on viuen, ja que feien la mateixa olor. A més, les larves i tèrmits de cada colònia tenen lleugeres diferències en el seu perfil químic que les diferencien dels altres termiters. Aquesta olor és clau per relacionar-se amb els tèrmits i beneficiar-se de la seva vida en comunitat, és una disfressa química, explica l'investigador.
Quan l'equip va trobar les larves al Marroc, aquestes ocupaven les cambres de menjar del termiter. Un cop al laboratori, van poder observar que les larves de mosca solien situar-se a les zones més poblades del niu, on rebien atenció constant per part dels tèrmits, que les netejaven amb les seves peces bucals.
Tot i que l'equip no va aconseguir revelar la seva dieta, va poder observar comportaments similars a la trofal·laxi: els tèrmits semblaven transmetre'ls aliments boca a boca a les larves. "La larva no només és tolerada, sinó que es comunica constantment amb els tèrmits per contacte amb els seus tentacles semblants a antenes i fins i tot semblen alimentar-la, tot i que això encara no s'ha pogut demostrar", apunta Vila.
Les larves estudiades van acabar morint sense assolir la metamorfosi, per la qual cosa hi podria haver elements del niu i de la relació simbiòtica entre tèrmits i mosques que els investigadors no van aconseguir traslladar al laboratori. I és que l'equip destaca la dificultat de cuidar aquests insectes al laboratori, ja que implica mantenir colònies de tèrmits oriündes del desert, que viuen en condicions molt especials. Així, la seva alimentació es desconeix encara i la seva forma adulta continua sent un misteri.
Un salt evolutiu
La relació entre les larves de mosca blava i els tèrmits sembla una forma de parasitisme social o de simbiosi. El cas més semblant es troba a les mosques geperudes. No obstant això, a les mosques geperudes són els adults, i no les larves, els que imiten els tèrmits, representant un cas d'evolució independent de termitofília - relació amb tèrmits-.
"L'ancestre comú entre les mosques blaves i les geperudes es remunta a més de 150 milions d'anys enrere, molt més del que separa els éssers humans dels ratolins. Per tant, podem afirmar que hem descobert un nou cas d’evolució d’integració social", explica Vila.
L'equip ha demostrat mitjançant estudis filogenòmics que la mosca descoberta pertany al gènere Rhyncomya. Atès que cap de les espècies conegudes d'aquest gènere comparteix la manera inusual de vida o la increïble morfologia de la mosca descoberta, l'estudi apunta que la nova espècie ha d'haver evolucionat molt ràpidament.