El Govern apunta l'Estat com a culpable del tancament del canal d'Urgell

L'executiu català s'ofereix a finançar el 60% de la modernització dels regadius i demana al govern espanyol que assumeixi la part restant

Reg al canal d'Urgell en l'últim dia abans del tancament
Reg al canal d'Urgell en l'últim dia abans del tancament | Oriol Bosch / ACN
25 d'abril del 2023
Actualitzat a les 14:37h

El tancament del canal d'Urgell obre un nou enfrontament entre el Govern i la Moncloa. La portaveu de l'executiu català, Patrícia Plaja, ha apuntat cap a la inacció del Ministeri d'Agricultura davant les "crides desesperades" públiques i privades de la Generalitat des de fa mesos per l'escenari d'emergència arran de la sequera: "Han passat del res al tot", ha assegurat Plaja en referència a la manca de decisions que havia pres l'executiu estatal fins al tancament, malgrat reiterar que no busquen fer una "guerra de l'aigua".

La Generalitat exigeix la modernització "urgent" del reg d'aquest canal per evitar que es tornin a repetir aquestes situacions. Per aconseguir-ho, ha anunciat un "front comú" amb els regants amb l'objectiu de presentar un projectede renovació de 138 milions d'euros finançat en un 60% per l'executiu català, i la resta, el 40%, per part del govern de l'Estat. "La modernització dels regadius és essencial per garantir la nostra sobirania alimentària, és una estructura de país", ha assegurat Plaja, que tampoc descarta que, si Madrid no assumeix aquesta modernització, el Govern impulsi el projecte per si sol. En paral·lel, ja hi ha vuit projectes de l'executiu català destinats a millorar el canal.

La situació de sequera no fa més que accentuar-se a mesura que avancen els dies i els embassaments catalans ja se situen en el 26% de la seva capacitat. Un escenari que "com la Covid, afecta tots els catalans", ha reiterat Plaja. Això ha implicat que aquest mateix dimarts s'hagi tallat el canal d'Urgell per primer cop a la història, afectant el reg de 50.000 hectàrees de cinc comarques de Ponent i posant en perill la producció de les fruites, verdures i hortalisses que proveeixen bona part del país.

En l'àmbit polític, la situació d'emergència no ha trobat consens polític. De lacimera contra la sequera no en va sortir un acord entre els partits per les sancions als ajuntaments -setmanes abans de les eleccions municipals del 28-M- com a únic punt de discrepància. Al Parlament, l'oposició amb PSC i Junts al capdavant, ha retret la gestió de la sequera a l'executiu de Pere Aragonès.

Precisament sobre l'actuació política, Plaja ha dit que l'executiu manté els contactes amb totes les formacions amb l'objectiu d'aconseguir l'"acord més gran possible". En concret, membres del Govern han mantingut aquest mateix dimarts una trobada bilateral amb Junts enfocada a la sequera. Segons Plaja, hi ha "bones sensacions". Mentrestant, tal com va avançar Nació, ciutats mitjanes ja busquen alternatives als talls d'aigua, assajant reduir la pressió a la xarxa si l'escenari s'agreuja.
 

Retret d'Illa al Govern per l'aportació de l'Estat 

Des del PSC, el primer secretari de la formació, SalvadorIlla, ha retret al Govern que "condicioni" la modernització del canal d'Urgell a l'aportació del 40% de l'Estat que sol·licitat l'executiu català. El cap de l'oposició a Catalunya ha recordat que la Moncloa destinarà més de 28 milions d'euros al projecte de modernització de la infraestructura. 

"No cal que mirem sempre que fa l'altre, vostè té recursos no? Comencem", ha dit des de la seu dels Regants dels Canal d'Urgell a Mollerussa, en paraules dirigides cap a la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà.