És una anomalia geològica. L'Everest, que ara fa 8.849 metres (250 per sobre del pròxim cim més alt, el K2), creix dos mil·límetres cada any. I si agafem respectiva, en els darrers 89.000 ha crescut entre 15 i 50 metres, molt per sobre de la resta de vuitmils de l'Himàlaia. El fet que creixi més que altres grans pics del món és un procés gradual. Així ho ha demostrat un equip d'investigació del University College de Londres i de la Universitat Xinesa de Geociències amb GPS.
L'erosió de la gola d'un riu pròxim, l'Arun, fa tirar cap amunt l'Everest, el cim més alt del món, tot i que el normal seria que les altituds de les muntanyes d'una mateixa serralada haurien de ser similars. Segons l'estudi dels investigadors anglesos i xinesos publicat a la Nature Geoscience el fenomen ha estat batejat com a rebot isostàtic.
Aquest fenomen és el que explica que l'Arun hagi excavat durant mil·lennis un congost, arrossegant milers de milions de tones de sediments i terra de la base de la muntanya. D'aquesta manera, l'escorça ha perdut massa, s'ha deformat i el mantell líquid de l'interior de la terra ha enviat pressió cap amunt. Per tant, a mesura que el sistema fluvial del riu es fa més profund, la pèrdua de material provoca que l'Everest creixi encara una mica més.
En aquest sentit, és important destacar que el riu es va fusionar amb un altre ara farà 89.000 anys i va capturar la seva xarxa fluvial. El desviament d'aigua a mesura que l'Arun s'adaptava a la nova trajectòria va donar lloc a la creació de la profunda gola del riu. Durant la seva creació, hi va haver una retirada de sediments que també hauria afavorit l'aixecament de la superfície.