13
de febrer
del
2024
Actualitzat
a la
13:21h
Fa temps que l'Everest és notícia per qüestions com la massificació o l'acumulació de deixalles. Menys conegut era el problema dels excrements humans que han convertit els campaments més elevats en un "lavabo a l'aire lliure". Ara, segons han confirmat les autoritats regionals nepaleses a la BBC, s'obligarà els alpinistes a endur-se les defecacions fins al camp base.
La idea és que cada alpinista n'hagi de comprar dues a l'inici de l'expedició i a la tornada sigui revisat. Es calcula que, de mitjana, es produeixen 250 grams al dia i que l'expedició en els camps d'alçada s'allarga unes dues setmanes.
"Cada bossa la podran utilitzar entre cinc i sis vegades", assegura a la BBC Chhiring Sherpa, director executiu de l'SPPC, una ONG dedicada precisament a reduir l'impacte dels residus a l'Everest. Aquesta entitat calcula que entre els camps 1 i 4 s'acumulen unes tres tones d'excrements humans, dels quals la meitat estan al punt més elevat.
En aquest sentit, la temperatura juga en contra de la descomposició d'aquests subproductes humans. A més, en les zones més ventades -on la neu no es pot acumular- són molt visibles. "Rebem queixes que es veuen excrements a les roques i que alguns alpinistes emmalalteixen. Això no és acceptable i erosiona la nostra imatge", assegura Mingma Sherpa, president del municipi rural de Pasang Lhamu.
Ara bé, una altra qüestió és com es gestionen tots aquests residus humans al camp base. L'any 2018, per exemple, els portejadors van baixar 12.700 quilos d'excrements des d'aquest punt fins a un abocador proper, segons dades de l'entitat SPCC. Es tracta del pes equivalent a dos grans elefants.
A uns 5.000 metres d'altura, al paratge de Gorak Shep, tot aquest material s'aboca a pous oberts per tal que s'assequin i es deshidratin. Ara bé, les autoritats locals temen que les restes s'acabin filtrant als rius i contamini el sistema de subministrament d'aigua de la zona. Una alternativa, que no sembla que hagi pogut avançar, és la de crear una petita planta per convertir la caca humana en biogàs.
Dues bosses d'excrements per alpinista
Les autoritats locals tenen un pla: les denominades bosses d'excrements, una proposta que ja s'ha provat en altres muntanyes del món. Aquestes bosses contenen productes químics que solidifiquen les defecacions humanes i, segons els seus promotors, les fan -en gran manera- inodores.La idea és que cada alpinista n'hagi de comprar dues a l'inici de l'expedició i a la tornada sigui revisat. Es calcula que, de mitjana, es produeixen 250 grams al dia i que l'expedició en els camps d'alçada s'allarga unes dues setmanes.
"Cada bossa la podran utilitzar entre cinc i sis vegades", assegura a la BBC Chhiring Sherpa, director executiu de l'SPPC, una ONG dedicada precisament a reduir l'impacte dels residus a l'Everest. Aquesta entitat calcula que entre els camps 1 i 4 s'acumulen unes tres tones d'excrements humans, dels quals la meitat estan al punt més elevat.
En aquest sentit, la temperatura juga en contra de la descomposició d'aquests subproductes humans. A més, en les zones més ventades -on la neu no es pot acumular- són molt visibles. "Rebem queixes que es veuen excrements a les roques i que alguns alpinistes emmalalteixen. Això no és acceptable i erosiona la nostra imatge", assegura Mingma Sherpa, president del municipi rural de Pasang Lhamu.
Ja s'ha provat a Alaska i l'Antàrtida
Les bosses d'excrements destinades a alpinisme no són cap novetat a l'Everest. Ja s'utilitzen en expedicions per ascendir el Denali -també conegut com a Mont McKinley-, el pic més alt de l'Amèrica del Nord, situat a Alaska. També s'usen en les expedicions de l'Antàrtida per limitar l'impacte ambiental.Ara bé, una altra qüestió és com es gestionen tots aquests residus humans al camp base. L'any 2018, per exemple, els portejadors van baixar 12.700 quilos d'excrements des d'aquest punt fins a un abocador proper, segons dades de l'entitat SPCC. Es tracta del pes equivalent a dos grans elefants.
A uns 5.000 metres d'altura, al paratge de Gorak Shep, tot aquest material s'aboca a pous oberts per tal que s'assequin i es deshidratin. Ara bé, les autoritats locals temen que les restes s'acabin filtrant als rius i contamini el sistema de subministrament d'aigua de la zona. Una alternativa, que no sembla que hagi pogut avançar, és la de crear una petita planta per convertir la caca humana en biogàs.