A la segona meitat del segle XX, un arqueòleg i tres dones van verificar aspectes cognitius de la teoria darwinista: de la mateixa manera que la nostra fisiologia del fetge o anatomia dels malucs són fruit de l'evolució, també hem heretat consciència i sentiments cognitius. Jane Goodall, Dian Fossey i Biruté Galdikas van triar una vida dedicada a l'estudi de camp dels primats, mostrant al món sencer les similituds que tenim compartim. Una idea aleshores revolucionària. A canvi van oferir alguna cosa: Goodall i Galdikas, la vida personal i familiar; Fossey, la vida.
El mentor de totes tres va ser Louis Leakey (1903-1972), arqueòleg que va identificar fòssils d'animals, eines de pedra rudimentàries i restes d'homínids a la Gorja d'Olduvai (Tanzània). La seva contribució principal a la història evolutiva humana va ser descriure l'Homo habilis, cronoespècie entre australopitecs i sàpiens. Tanmateix, també va facilitar el desenvolupament d'una nova branca de recerca a partir de l'observació escrupolosa: la relació cognitiva entre els humans i els grans primats. Només calia trobar els investigadors adequats. Les investigadores adequades.
La primera de les tres dones que Leakey va reclutar i entrenar va dedicar la vida a l'estudi dels ximpanzés. La britànica Jane Goodall (1934), que aquest dimecres 3 d'abril fa 90 anys. Filla d'un enginyer i una escriptora es va veure afectada per la guerra, només havia pogut cursar fins al batxillerat. Als 18 anys va fer cursos de secretaria i va poder treballar amb animals, passió d'infantesa: des dels vuit anys expressava la seva voluntat d'anar a l'Àfrica a viure entre animals salvatges. El 1957 va rebre la invitació d'una amiga per visitar la granja familiar a Kenya.
Jane va anar a veure a Leakey, qui, després d'una discussió sobre animals, la va contractar com a secretària al Museu d'Història Natural a Nairobi, del qual n'era el custodi. Leakey estava convençut que si algú s'atrevia a estudiar els ximpanzés d'una zona elevada, costeruda i isolada de Tanzània, podria obtenir informació per aclarir, almenys parcialment, el comportament dels primers homínids. Jane va comprendre el propòsit de la missió i va acceptar l'oportunitat, tot i no tenir qualificacions en estudis de camp.
Tanmateix, Leakey buscava una persona sense formació acadèmica especialitzada per evitar condicionants del sistema. Jane complia els propòsits: estimava els animals, entenia el seu comportament i tenia la ment imparcial d'un científic titulat. A més, com a dona, podia tenir més paciència i un instint especial que li permetés comprendre millor la comunicació. Va tornar a Londres per adquirir coneixements bàsics de primatologia, comportament i anatomia, mentre Leakey buscava els fons necessaris.
El 1960, i acompanyada per sa mare (no estava permès que una jove europea s'aventurés sola a la jungla africana), Jane es va adreçar al Parc Nacional de Gombe, a Tanzània, per estudiar ximpanzés des d'una perspectiva inèdita. En comptes de provar una perspectiva estadística, va analitzar el comportament individual i grupal observant les famílies i la vida social. Va identificar els individus amb un nom, cosa rebutjada pel mètode científic vigent. En gairebé dos anys va aconseguir ser acceptada dins la societat dels ximpanzés com el membre més baix. I per les publicacions en etologia fetes fins aleshores, Jane va ser admesa a la Universitat de Cambridge. Era proper science. L'any 1965 va obtenir el títol acadèmic de doctora en Etologia, abans d'obtenir una distinció universitària inferior.
Durant dècades a Gombe, Jane Goodall va trobar moltes similituds entre el comportament dels ximpanzés i l'humà. Va comprovar que els ximpanzés tenien sentiments, que sabien preparar i utilitzar eines rudimentàries, que mostraven gestos humans de simpatia, odi, amistat, afecte, que passaven temps junts i es divertien. Va identificar gestos que es manifestaven sobretot en algunes famílies o comunitats. Va demostrar que no eren vegetarians, sinó omnívors; que podien tenir manifestacions brutals, i matar espècies més petites de simis sense motiu, d'una manera tan cruel que només tenia similitud amb els humans; que podien practicar canibalisme, que hi havia lluites internes i guerres per la supremacia.
Durant dècades de recerca sobre el terreny, va trobar moltes similituds entre el comportament dels ximpanzés i l'humà
Estudiava relacions entre mascles i femelles, i entre femelles i cadells. Va establir jerarquies, el lloc de cada membre en la comunitat, va enregistrar l'estat de salut, les malalties a les quals eren propensos i susceptibles. Va revolucionar la manera com els humans entenien la vida i el comportament dels primats. Va presenciar impotent lluites entre mascles que reivindicaven la seva posició dominant, la tràgica mort d'alguns individus, el creixement o declivi demogràfic del grup i l'impacte del món modern: la caça furtiva i la desforestació.
Malgrat l'avançada edat, Jane Goodall encara ara es dedica a la recerca i al rescat de la fauna africana. El 1977 va crear un institut amb el seu nom, amb representació a Barcelona. També va constituir centres de rescat, rehabilitació i reintegració d'animals. El programa Roots & Shoots (arrels i brots) vol ser una eina de transformació de la ciutadania, especialment dels més joves, per fer-los conscients de la situació actual i del seu poder individual i col·lectiu de canvi. Ha escrit nombrosos llibres, estudis i articles sobre la vida dels animals salvatges a Àfrica, i la revista Time la va incloure a la llista de les 100 persones més influents del segle XX.